Vacunació

L’Agència de Salut Pública de Barcelona considera que les dones tenen més predisposició a les cures, tant seves com dels altres. Foto: Àlex Recolons/ACN

L’Estat espanyol és un dels indrets del món on més morts s’han produït a conseqüència de la pandèmia: 87.000 persones difuntes. Segons dades de la Generalitat, a Catalunya són 24.000 i a la regió metropolitana 16.800.

Així mateix, tot i que Espanya va començar a vacunar de forma erràtica, actualment és un dels llocs en els quals hi ha més persones amb la pauta completa. Més que en estats com Israel, que van començar a vacunar abans. A Europa, només Portugal (85%) i Malta (82%) superen els números d’Espanya, on gairebé vuit de cada deu ciutadans estan vacunats. Tot i les elevades xifres, la vacunació també té gènere, i en aquest cas, a diferència del que passa en altres camps, les estadístiques beneficien les dones.

Tant a Catalunya com a la regió metropolitana, les dones es vacunen més que els homes. En termes generals, la diferència és del 3% en els més grans de 12 anys. És a dir, si un 80% dels homes està vacunat, en el cas de les dones aquesta xifra supera el 83%.

“No hi ha una evidència concreta que expliqui per què passa això”, afirmen des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Alhora, assenyalen que als inicis de la vacunació aquesta escletxa encara era més acusada.

“Només podem fer hipòtesis que tenen a veure amb la socialització de gènere”, considera l’organisme. Per a l’agència, les dones tenen més predisposició a les cures, tant d’elles com dels altres, i això faria que decidissin vacunar-se més. “En molts altres estudis veiem com la masculinitat s’associa a la virilitat i els homes assumeixen més riscos”, diu l’ASPB. És el cas de les xifres de mortalitat, on els homes moren més que les dones, i moren més per causes no mèdiques. A més, ells tenen més conductes de risc, com per exemple el consum de tabac.

Sigui com sigui, en altres països on la vacuna és un bé de luxe, la tendència canvia. “Arreu del món les desigualtats de gènere fan que siguin els homes qui més es vacunen”, explica l’ASPB.

Diferències per edats

És cert, les dones es vacunen més que els homes. Però si ens fixem en les dades per edats, hi ha sorpreses. La primera: a Catalunya, la tendència, per molt poc, per dècimes, es reverteix si parlem de persones més grans de 50 anys. A partir d’aquesta edat, ells es vacunen més que elles. A la regió metropolitana, tot i que en la mateixa línia, la situació varia una mica, ja que és a partir dels 60 anys quan la vacunació masculina supera la femenina.

La segona sorpresa la trobem en l’edat que va dels 20 als 29 anys. Aquí, la diferència entre homes i dones és més acusada que en la resta de franges d’edat. A Catalunya, les joves d’aquesta edat es vacunen un 5,8% més que els joves. A la regió metropolitana, sense comptar Barcelona (4,9%), les diferències són encara més marcades. A la regió metropolitana sud és del 7,5% i a la nord del 7,2%.

Diga’m de què treballes i et diré com et vacunes

La diferència entre la vacunació masculina i la femenina podria tenir una segona explicació. A l’inici del procés de vacunació es va decidir que serien els sectors essencials i el personal de l’àmbit públic qui rebria les primeres dosis. En gran part eren persones de la salut i l’educació.

“Les dones es dediquen en major mesura a la sanitat i als serveis socials (13,5%) i al comerç al detall (13%), i els homes a la construcció (9,7%) i al transport (8,7%)”, assenyala un estudi de l’Institut Català de la Dona. En el cas del treball femení, parlem de dos àmbits en els quals el tracte humà directe és imprescindible i la por de contagiar altres persones podria estar en l’arrel del fet que les dones es vacunessin més.

Així mateix, a l’educació el predomini d’elles també és ampli. En aquest cas, el 10,2% de les dones treballen en aquest sector, mentre que només un 3,7% d’homes s’hi dedica. Després de la primera onada, des de les administracions s’ha volgut protegir els centres educatius i, per això, el cos docent ha estat un dels primers a ser vacunat. Aquests elements podrien estar darrere del perquè les dones estan més vacunades i perquè ho estan més en edats laborals.

Fre a la vacunació

Des de fa unes setmanes sembla que la vacunació no avança. A finals de juny i principis de juliol, abans de les vacances, més de 100.000 persones es vacunaven diàriament a Catalunya. Així mateix, a l’Estat espanyol el maig hi havia un 17% de la població vacunada i a finals d’agost era el 71%. Des d’aleshores hem entrat en un altiplà sense haver aconseguit l’anhelada immunitat de grup. És per aquest motiu que s’estan intensificant els esforços per tal de fer que la població es vacuni. Uns esforços que passen per l’obligatorietat del passaport Covid a discoteques i que fan plantejar-ne la necessitat a l’àmbit laboral. Són mesures impopulars en un país on més del 10% de la població desconfia de les vacunes infantils.

Resulta si més no curiós veure que els països on més persones es declaren contràries a les vacunes per a infants siguin també els que tenen menys mortalitat infantil. A França o al Japó, per exemple, hi ha entre un 30 i un 40% de persones que no confia en la vacunació infantil. Per contra, allà la mortalitat infantil està per sota de l’1 per 1.000. D’altra banda, a l’Afganistan o a Moçambic, on la mortalitat infantil ronda el 10%, és a dir, de cada 100 infants nascuts en moren 10, la població que creu en les bondats de la vacunació per a nens i nenes supera el 95%.