L’últim cas d’assetjament a Parcs i Jardins va esclatar l’any 2020. Foto: CGT
Els casos d’assetjament masclista a Parcs i Jardins de Barcelona no són excepcionals. L’últim es va produir el 2020, quan dues treballadores, Maite Muñoz i Xènia Navarro, van denunciar un company de feina per vexar-les i assetjar-les per raó de sexe. Abans, però, aquestes treballadores havien estat de baixa durant sis mesos. I encara abans, Muñoz i Navarro van haver de suportar durant temps que l’agressor els demanés que ensenyessin les calces o que els digués això quan tornaven del ginecòleg: “La pròxima vegada que necessiteu ficar-vos alguna cosa allà dins aviseu-me”.
Segons explicava el diari Crític el novembre passat, són com a mínim 16 les dones que en els darrers 20 anys han estat víctimes d’humiliacions, sexualització i abusos de poder en aquesta empresa municipal.
Un pla per posar-hi remei
És per tots aquests motius que el maig del 2019 Parcs i Jardins va fer públic el seu Pla intern d’igualtat 2019-2022, amb el qual volia erradicar les conductes descrites.
Per desenvolupar-lo, l’empresa pública va fer una diagnosi basada en enquestes i grups de treball en els quals participava la mateixa plantilla. Aquest estudi va determinar que “en relació amb l’assetjament sexual i per raó de sexe, s’ha subratllat que, mentre que les respostes positives de les dones arriben al 67%, entre els homes pugen al 80%”. Això vol dir que una de cada tres dones no se sentia còmode amb la resposta de Parcs i Jardins davant l’assetjament. Encara més, quasi dues de cada 10 dones pensaven que l’abordatge de l’empresa quan sorgia un cas en aquest àmbit era insuficient.
Així mateix, un 16% de les dones de la plantilla afirmaven haver patit casos d’assetjament i un 25% haver-ne presenciat. “Aquestes dades contrasten amb la informació facilitada des de recursos humans sobre l’absència de denúncies formals de situacions d’assetjament els darrers quatre anys”, afirmava el document.
Un nou servei per afrontar l’assetjament
Amb tot, Parcs i Jardins impulsa des de fa temps un servei perquè les persones que consideren que pateixen assetjament puguin denunciar el seu cas sense por de patir represàlies. Fins ara, ho havia fet a través de contractes menors, és a dir per sota dels 15.000 euros, però ara l’organisme ha decidit fer un salt endavant i impulsar un nou servei “d’investigació de casos relacionats amb conflictes i assetjament”. La iniciativa, valorada en més de 150.000 euros, es podrà prorrogar fins a tres anys.
A la pràctica, l’empresa externa que se n’encarregui haurà d’oferir servei telefònic a tota la plantilla i funcionarà com un òrgan de peritatge per esclarir si s’ha produït o no un cas d’assetjament. “L’objectiu és contractar una via de comunicació o consulta, a disposició de tota la plantilla de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, amb una persona experta en les valoracions i investigacions de casos de caràcter psicosocial i assetjaments laborals i sexuals, ja que són comportaments inadequats i inadmissibles”, apunten des de l’empresa municipal. Cal recordar que en ambdues menes d’assetjament parlem de delictes: el primer d’acord amb l’article 173 del Codi Penal i el segon en base a l’article 184.
Sigui com sigui, el nou servei vol facilitar que les comunicacions de casos d’assetjament es puguin fer “de manera anònima, si així ho desitja la persona que fa la consulta o comunicació”, perquè no se senti pressionada per “haver d’exposar el seu cas a recursos humans”. “El fet que les investigacions i valoracions de casos psicosocials i de presumptes assetjaments les faci una entitat especialitzada externa dona una presumpció d’imparcialitat que amb els mitjans propis no es pot aconseguir”, afirma la documentació.
