L’Ajuntament de Barcelona està molt preocupat pels possibles macrobotellots. Foto: Maria Asmarat/ACN
Quants botellots hi haurà a Barcelona durant les festes de la Mercè? En quants esdeveniments no programats multitudinaris haurà d’intervenir la policia?
Aquestes són les qüestions que més preocupen les autoritats en aquesta festa major de la capital catalana. Encara més després de les escenes que es van viure a la festa no organitzada a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va acabar amb nombroses destrosses, una agressió homòfoba i una agressió sexual.
Per tal d’evitar la crònica d’un descontrol anunciat, el Govern de la Generalitat decidia dilluns permetre l’obertura de les zones exteriors de les discoteques fins a les 3 de la matinada i ampliar l’horari de la restauració fins a la 1.
Tot plegat serà suficient per evitar les aglomeracions nocturnes? De moment, sembla que el que ha aconseguit la mesura que es posa en marxa la nit d’aquest dijous és unir l’alcaldia barcelonina i el sector de l’oci nocturn. Un estrany matrimoni, coneixent la relació entre l’alcaldessa Ada Colau i aquest sector en el passat.
No seran les úniques mesures que s’implementaran per evitar aglomeracions, però. Dimarts, l’Ajuntament anunciava que els actes musicals nocturns de la Mercè estaran perimetrats per evitar la confluència massiva de persones i que qui no tingui entrada no pugui ballar a distància.
“Mesures insuficients”
Colau apareixia en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimarts on afirmava que la decisió del Govern català arribava tard i considerava que reobrint els espais exteriors de l’oci nocturn fins a les 3 “no n’hi hauria prou”.
Colau es va mostrar preocupada després dels fets de la UAB i, tot i que va considerar positiva la mesura de la Generalitat, va assenyalar que calien més passos de cara a normalitzar la situació.
Per la seva banda, Fernando Martínez, director general de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon), no amaga en declaracions al diari Línia el seu malestar davant la resolució del Govern. “La indecisió política és total i la reobertura dels espais exteriors fins a les 3 és un gran error”, afirma Martínez.
Segons el seu parer, si els locals d’oci nocturn poden obrir les zones exteriors fins a les 3 i les d’interior només fins a la 1, quan calgui tancar aquestes segones es produiran aglomeracions en les terrasses o jardins dels locals. Així mateix, el de Fecalon explica que només el 5% del sector té terrasses i, per tant, es tracta d’una mesura que no suposa un canvi significatiu.
“El que cal fer és implementar el carnet de vacunació perquè és garantia de seguretat”, diu Martínez. “Si no és així, estem destinats a veure nits complicades durant la Mercè”, afegeix.
El botellot, a debat
El maig del 2006, milers de joves van celebrar, al centre de Barcelona, una macrobotellot. Aquell esdeveniment festiu, convocat a través d’SMS, també es va produir en altres ciutats espanyoles com Madrid o Saragossa i tenia una finalitat reivindicativa. Aleshores, moltes ciutats de l’Estat van decidir impulsar normatives cíviques per reduir la pràctica de beure al carrer i molts joves no hi estaven d’acord. La festa a la capital catalana va acabar amb una cinquantena de detinguts i una seixantena de ferits.
Des d’aleshores, les notícies de botellots a Barcelona han anat apareixent als mitjans de comunicació de forma recurrent. La primavera del 2019, per exemple, diversos diaris denunciaven que amb l’arribada del bon temps els joves s’havien apoderat de les places.
Els botellots ara tornen a estar de moda i s’han convertit en una de les preocupacions principals en el debat públic. Colau afirmava dimarts que el fenomen no només està relacionat amb el tancament de l’oci nocturn durant mesos, sinó que també té a veure amb la sortida de la pandèmia i la situació econòmica.
En línies similars, Martínez explica que “el botellot ha vingut per quedar-se, amb el plus de perillositat que comporta”. “S’ha creat un hàbit que podria tirar per terra la política de consum responsable dels últims 25 anys”, sentencia.
