No hi ha prou sirenes per avisar la població en cas d’episodi de risc químic

Hi ha confinaments que no tenen res a veure amb el coronavirus. El passat 18 de març, la Generalitat va recomanar a la població de Montornès, Montmeló i Vilanova del Vallès que, en cas de sentir molèsties en respirar, es quedés a casa, tanqués les portes i les finestres i aturés qualsevol sistema de climatització i ventilació. El motiu d’aquesta recomanació va ser l’incendi que es va produir en una indústria de dissolvents de pintura al polígon de Can Parellada de Montornès. Tot i que no es tractava d’una ordre explícita, l’incendi va ser prou intens per obligar els cossos de salvament a tallar les línies de tren per facilitar les tasques d’extinció.

Si els gasos que produïa el foc s’haguessin descontrolat, aleshores –i segons indica el pla especial de prevenció de Protecció Civil PLASEQCAT– la població de la zona s’hauria hagut de confinar. “Si sou al carrer, refugieu-vos en el primer edifici que trobeu”, afirma el pla. Així mateix, recomana tancar-se a l’habitació més interior d’una casa; si es viu amb gent gran, amb infants o amb malalts amb problemes respiratoris, fer seguiment del seu estat de salut; no accedir a soterranis o prestar atenció a les “possibles restriccions en el consum d’aigua de l’aixeta”.

Afortunadament, cap d’aquestes mesures es va haver d’aplicar en el cas de Montornès i el pla d’emergència es va desactivar la matinada del 19 de març. Malgrat tot, hi ha elements que fan aixecar dubtes sobre si el territori proper a Can Parellada hauria pogut respondre a un risc químic real. Encara més quan en tota aquesta zona no hi havia sirenes per avisar en cas d’urgència.

La manca de sirenes

Com es pot detectar si a prop nostre hi ha hagut una fuita de gas tòxic? Amb el so de les sirenes d’emergència. Aquestes, en paraules de Protecció Civil, sonen en “tres senyals d’un minut de durada separats per silencis de cinc segons”. L’organisme afegeix que el risc químic també es pot detectar “pel soroll d’una explosió o per molèsties respiratòries”.

Sigui com sigui, el cert és que els mapes de riscos químics de la mateixa Generalitat de Catalunya indiquen que al polígon industrial de Can Parellada no hi ha cap alarma per prevenir la ciutadania. Si bé és cert que es tracta d’una zona amb pocs immobles residencials, també és veritat que hi ha qui pot passejar pels camps que hi ha en aquest indret. Alhora, a les zones més properes a les indústries –les anomenades zones d’alerta màxima– no hi ha cases, però sí que n’hi ha a les anomenades zones d’alerta, és a dir, les que es poden veure afectades si hi ha emissions de gasos tòxics.

En aquest cas, doncs, podríem pensar que la manca de sirenes es deu al fet de ser una zona sense població resident. Malgrat això, el mateix Departament d’Interior va fer públics el 28 de març els documents d’una compra d’11 noves sirenes per alertar si hi ha un desastre químic. El contracte, amb un valor de 344.000 euros, assenyala que es disposaran vuit sirenes més a diferents indrets de l’àrea metropolitana i dues a la demarcació de Tarragona. I entre les localitzacions hi ha precisament Can Parellada, un emplaçament que fins ara no tenia sirena.

El més preocupant de tot plegat és que avui dia hi ha molts altres llocs que, com aquest polígon de Montornès, no tenen sistemes de sirena per avisar la ciutadania en cas de risc químic. El Departament d’Interior ho reconeix en la documentació de compra de les 11 sirenes quan afirma que el sistema de protecció català “no cobreix la totalitat de les zones de població afectades per risc químic en establiments industrials”.

En els mapes del PLASEQCAT queden determinades quines són aquestes zones, i moltes són a l’àrea metropolitana. En el cas de la zona sud de Barcelona, a les dues ribes del Llobregat la presència d’indústria és important, però hi manquen sirenes. Aquesta situació es reprodueix en altres zones, com a les ribes vallesanes del Besòs o al Montserratí.