Nens Ucraïna

En Lev i en Dmitry són dos nens ucraïnesos que van arribar a Catalunya amb la seva mare, la Olga, el passat mes de març. Foto cedida

En Lev té sis anys i en Dmitry en té vuit. El passat mes de març, amb la seva mare, la Olga, van marxar d’Ucraïna cap a Catalunya. Dues setmanes abans no sabien que Castelldefels seria, durant mesos –i qui sap si anys–, la seva nova llar. “Sortir del nostre país va ser difícil, perquè hi havia molta gent a la frontera i vam haver de fer una cua de 20 hores”, explica ella.

No hi ha edat per entendre la guerra. Però, per als infants, la mort encara és més incomprensible. Això no vol dir que en Lev i en Dmitry no sàpiguen que les coses no van bé. Com molts altres nens i nenes que han arribat a Catalunya d’ençà que Rússia va decidir atacar Ucraïna, la seva vida ha canviat per complet. “Troben a faltar el seu país, els seus amics i els familiars que encara queden allà i que no veiem des del març”, diu la Olga.

Els dos infants formen part d’un projecte impulsat per Fundesplai i finançat amb 1,5 milions d’euros del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat. Es tracta d’una iniciativa que va començar a funcionar l’estiu passat i que, segons el seu coordinador, Jordi Álvarez, ofereix “atenció als infants i adolescents menors de 16 anys en espais socioeducatius segurs”. En un principi estava destinat a la població allotjada en grans estructures hoteleres. Malgrat això, com en el cas dels fills de la Olga, continua oferint-se als infants quan surten de l’escola.

“Ara fem reforç escolar i aprenentatge de la llengua”, explica Álvarez. “Quan els infants acaben l’escola, van a aquests tallers i des de l’educació no formal treballen el coneixement de l’idioma”, detalla.

El programa, que a la metròpoli s’ha fet al Vallès Oriental, al Maresme, al Baix Llobregat i en alguns indrets molt puntuals de Barcelona, ha servit per acompanyar 1.200 infants a tota Catalunya en menys de mig any.

La guerra als ulls d’un infant

Certament, per als fills de la Olga, entendre el món que els rodeja és una necessitat de primer nivell. “Al principi, els meus fills estaven molt tristos i els va costar que la gent els entengués”, recorda la mare.

A poc a poc, la comunicació ha anat millorant. “Amb el traductor del mòbil fem feina, però evidentment no és el mateix”, lamenta Álvarez. “L’idioma fa difícil entendre què està passat quan un infant plora o s’enfada”, afegeix.

Malgrat això, tal com comenta el mateix coordinador del programa, el problema més gran al qual s’enfronten els infants i els adolescents ucraïnesos és de caràcter emocional. “Tenen inestabilitat, estan impacients, els manquen límits i viuen estrès i nervis”, apunta. Així mateix, mentre que els adolescents són conscients de la situació del seu país, als nens els costa més expressar el seu malestar.

La Olga ha intentat que en Lev i en Dmitry sàpiguen els motius que els han portat tan lluny de casa. “Veiem les notícies sobre el nostre país i els nostres fills també les veuen, no els amaguem la veritat”, diu. “Saben que hi ha guerra i que la gent està morint… Estem molt tristos i cada dia esperem notícies positives”, afegeix.

La nova vida per a les mares

El programa impulsat per Fundesplai no només se centra en els menors, sinó que també busca implicar-hi les famílies. “Les mares estan soles i també tenen inquietuds, perquè el conflicte no està resolt i la situació d’acollida no és definitiva”, afirma Álvarez. A això cal sumar-hi la por constant que viuen per als familiars, sobretot marits, que han deixat a Ucraïna.

En aquest sentit, la iniciativa també serveix perquè elles “puguin respirar”. “És un espai on, mentre els seus fills estan fent activitats, elles poden posar la seva documentació al dia, aprendre l’idioma o buscar feina”, diu el coordinador del programa. Fins i tot hi ha dones que s’han posat a fer de monitores i d’altres que han estat contractades en menjadors escolars. “Això ens indica que hi ha un bon arrelament”, considera Álvarez. Tanmateix, reconeix que no totes les famílies tenen el mateix grau d’implicació.

Una bona acollida

La Olga només té paraules positives per com ha estat la seva acollida a Castelldefels. “Agraïm a les organitzacions socials com han ajudat els nostres nens a adaptar-se”, diu per afegir que el centre educatiu al qual van, l’Escola Garigot, “és una meravella”.

Encara que la família de la Olga no ha necessitat recórrer a la Creu Roja, perquè poden viure sols, ella explica que el govern espanyol sí que els ha ajudat “a legalitzar la seva estança aquí”. “Ens agrada molt el clima i el menjar, i la gent és molt amable”, sentencia aquesta mare ucraïnesa.