L’acollida de 2019, l’última que es va poder fer. Foto: Facebook (ONG Associació de Collbató per a la Solidaritat)

L’ONG Collbató per a la Solidaritat es va crear el 2001 per ajudar nens i nenes bielorussos que pateixen, encara ara, les conseqüències de l’accident de Txernòbil del 1986. Cada estiu, diverses famílies collbatonines acullen durant quaranta dies un grup d’infants i adolescents provinents de la província de Gómel, que fa frontera amb Rússia i Ucraïna i que va ser una de les zones més afectades pel desastre nuclear. Les estades lluny del seu país eren fonamentals per rebaixar els nivells de radiació del seu cos i, per tant, millorar la seva salut, però van quedar aturades fa dos anys per la pandèmia i ara, per la invasió russa d’Ucraïna.

Tot i que de moment Bielorússia no està en guerra, el país està plenament implicat en el conflicte. De fet, les negociacions entre Ucraïna i Rússia que van començar el dia 28 s’estan fent, precisament, a la ciutat bielorussa de Gómel, capital de la província homònima. A més, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, és el principal aliat de Vladimir Putin, motiu pel qual moltes sancions que han aplicat els països europeus a Rússia també s’estan aplicant a Bielorússia. I els ciutadans ja les noten.

Preocupació constant

Mentre que gairebé ningú se’n recorda de Bielorússia quan pensa en la guerra, a Collbató hi ha qui no pot deixar-hi de pensar. És el cas de Josep Lluís Escriu, president de Collbató per a la Solidaritat, que cada dia parla amb els nois i noies que havien estat al poble i amb les seves famílies per assegurar-se que estan bé. “Nosaltres els enviàvem ajuda humanitària a través d’Ucraïna, cosa que ara és impossible. Els estem enviant diners perquè en alguns bancs ja no en poden treure i hi ha treballadors a qui ja els han dit que cobraran més tard”, explica.

D’altra banda, veu com l’acollida estiuenca, que s’havia de reprendre aquest 2022 després de dos anys, es torna a complicar. En un context normal, ja estarien fent tots els tràmits, que no són pocs, per rebre els infants a l’estiu, però ara està tot aturat. “Els nens no poden sortir d’allà, però lluitarem perquè vinguin”, assegura Escriu.

La tresorera de l’ONG, Adelaida Miguel, va acollir durant molts anys dues germanes bielorusses d’origen ucraïnès: tota la família paterna és d’Ucraïna. Aquesta és la realitat de molts bielorussos, sobretot de la zona de Gómel. La majoria estan estretament vinculats a Ucraïna i, si han pogut defugir de la propaganda prorussa, tenen clar que no volen la guerra, però estan envoltats de tropes.

Per acabar-ho d’adobar, tal com apunta Miguel, que hi hagi tancs i tant de moviment a prop de Txernòbil ha fet augmentar el nivell de radioactivitat de la zona. Una zona on viuen uns infants que des del 2019 no poden passar uns dies a territoris lliures de radiació i que en pagaran les conseqüències amb la seva salut.

Primer estiu sense acollir infants bielorussos a Collbató

Voluntaris de Collbató volen tornar a acollir nens bielorussos
WhatsAppEmailXFacebookTelegram