El model de panells solars als terrats de Barcelona genera dubtes

Les ciutats consumeixen el 70% de l’energia del planeta. En poques dècades la producció d’energia elèctrica renovable haurà d’augmentar de forma exponencial si volem abandonar els combustibles fòssils. Cotxes, indústries o immobles hauran d’utilitzar energia neta. Avui dia el sistema productiu no està preparat per a aquesta transició energètica.

És en aquest context que neix el Projecte MES (Mecanisme per a l’Energia Sostenible), impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa que, resumida en poques paraules, té per objectiu fer que els terrats de la capital catalana s’omplin de panells solars. Davant d’això, neixen les preguntes: és possible que una ciutat com Barcelona s’autoabasteixi amb aquest mètode? Com s’ho farà l’Ajuntament per cobrir la ciutat de plaques? Qui pagarà una inversió tan notable?

Un model publicoprivat

El Projecte MES permet que aquells inquilins de blocs que ho vulguin puguin posar plaques fotovoltaiques als seus terrats. La novetat és que els propietaris dels immobles no hauran de pagar les despeses que això suposa. Almenys així ho asseguren des de la iniciativa.

Seran l’Ajuntament, que de moment hi invertirà 50 milions d’euros, i les empreses privades, que n’hi invertiran 116, les que s’encarregaran de finançar els projectes. Un cop instal·lades les plaques solars, i durant un període que girarà al voltant dels 10 anys, l’administració i les empreses gestionaran l’energia que els panells produeixin. Una part anirà als mateixos inquilins, mentre que l’altra o bé es vendrà a finques que estiguin a menys de 500 metres o s’enviarà a la xarxa elèctrica general. “Amb els beneficis, l’Ajuntament podrà invertir en nous projectes per posar més panells fotovoltaics als terrats”, explica Miquel Rodríguez, comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona, un pla d’acció del consistori per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Sembla un pla rodó, i de fet ja hi ha 1.150 sol·licituds de finques i 12,5 milions d’euros destinats a posar panells a la indústria i a les oficines de la ciutat. Hi guanyen els inquilins, hi guanyen les empreses i hi guanya l’administració. Ara bé, hi ha elements que generen alguns dubtes.

Grans empreses

El passat 17 de març, la Comissió d’Economia de l’Ajuntament, amb els vots favorables dels comuns, del PSC, d’ERC, de Cs i del PP i les abstencions de JxCat i de Barcelona pel Canvi, donava el vistiplau a les primeres empreses que podran participar en el Projecte MES. Algunes de les firmes d’aquest grup de set inversors no necessiten presentació: Endesa, GVC Gaesco, Iberdrola, Naturgy, Suma Capital, Hendian Group DMEGC Magnetic i Sorigué. Constructores, fons d’inversió i companyies energètiques, algunes de les quals no sempre han apostat per l’energia neta.

El regidor d’ERC Jordi Castellana afirmava en la mateixa sessió de la Comissió d’Economia que, tot i votar-hi a favor, cal “vetllar per fer arribar aquesta oportunitat molt més enllà dels grans fons i de les grans empreses”. També Elsa Artadi, de JxCat, demanava que s’ampliés el nombre d’inversors privats més enllà de les grans firmes.

Poc impacte?

Actualment, l’energia que obté la ciutat per la via de les renovables és molt poca. Segons explica Rodríguez, només l’1% de l’energia que es produeix és a través de panells solars. Amb tot, el Projecte MES té per objectiu augmentar en un 67% aquesta producció durant la pròxima dècada.

Les dades, per tant, són relativament pobres: l’energia que es produeixi amb la iniciativa no superarà el 2% del total de l’energia de Barcelona. “És el punt de partida i, més enllà de la xifra, estem ajudant a canviar més de pressa el model energètic”, considera Rodríguez. Així mateix, el comissionat creu que Barcelona encara té camp per recórrer. “És una inversió inicial, ja que el mercat de l’energia renovable suposa 1.000 milions en inversions”, diu per afegir que el projecte equival a retirar les emissions de gasos contaminants de 19.000 cotxes.

Benefici real?

També hi ha certs dubtes pel que fa al benefici que el projecte generarà per als propietaris d’immobles. “Qui té un terrat té un tresor”, afirma Llorenç Albanell, enginyer industrial i director tècnic de l’empresa de solucions energètiques Audit Energia. L’expert assenyala que instal·lar plaques té un cost d’entre 6.000 i 8.000 euros en habitatges unifamiliars. “A Barcelona, en un bloc de pisos, aquesta inversió pot ser menor i els diners es poden recuperar en menys temps, uns cinc anys”, detalla. Quan parla d’amortitzar la inversió es refereix a guanyar diners enviant els excedents d’energia no consumida a la xarxa.

En el model proposat per l’Ajuntament, la propietat de les plaques solars passa a la comunitat de veïns al cap de 10 anys o més. Tot depèn de l’empresa privada que les gestioni a l’inici. El problema sorgeix amb la vida útil de les plaques, que és de 25 anys. Amb el model clàssic, els propietaris poden beneficar-se de l’autoconsum durant 20 anys, mentre que amb aquest nou model només podran fer-ho durant uns 15 anys, abans de canviar la instal·lació.

A més de tot això, caldrà veure si les rebaixes fiscals que obtenen avui dia les persones que aposten per l’autoproducció d’energia en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) es mantenen amb el Projecte MES.

És possible un altre model?

Es poden fer moltes crítiques a la iniciativa, però, segons Rodríguez, un model en el qual les comunitats de veïns posen plaques de forma proactiva no té tan recorregut a Barcelona com en altres indrets. “A Sant Cugat, on hi ha molts habitatges unifamiliars, el 35% de l’energia es produeix amb panells, però a Barcelona, quan han de fer el pas, molts veïns es fan enrere”, sentencia.