Els naixements cauen a tot el país. Foto: Arxiu
Les dades de natalitat a la comarca del Maresme són les pitjors dels últims 48 anys. El 2023 va registrar un nou descens dels naixements, i ja són 15 anys –des de la crisi del 2008, que va marcar la davallada– que aquesta tendència va a la baixa. I la situació no mostra signes de millora.
El Maresme, però, no és una excepció. Si ens fixem en les dades que proporciona l’Idescat en referència a la taxa de natalitat bruta, els alts i baixos al conjunt de Catalunya són idèntics als de la comarca, que ha seguit la tendència general. Dit això, el Maresme (6% del total del país) queda a la part baixa de la taula i també presenta la pitjor dada metropolitana, per sota del Barcelonès (7%), del Vallès Occidental (6,9%), del Baix Llobregat (6,5%) i del Vallès Oriental (6,3%).
Concretament, i segons l’informe de natalitat que ha publicat el Consell Comarcal, el 2023 van néixer 2.824 nadons al Maresme. Es tracta de la xifra més baixa des del 1975, any des que se’n tenen registres.
Una millora que no arriba
Per posar context a la situació, Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, explica al Línia que, malgrat que hi hagi dades disponibles des del 1975, no es poden comparar aquells anys amb l’actualitat per les diferències socioeconòmiques dels dos períodes. Aquell any, diu, és el final del conegut baby boom i, per tant, és més acurat fer les comparacions a partir de la crisi del 2008.
El que és alarmant, apunta Miret, és que en altres períodes en què l’economia havia millorat també ho havia fet la natalitat, cosa que actualment no està passant. “La crisi la podem donar per acabada el 2013. Ara tenim un nombre de cotitzants més gran i l’atur és més baix, però la millora en la natalitat no s’ha produït”, remarca.
Sigui com sigui, Miret s’afanya a puntualitzar que, per fer una radiografia més acurada de la natalitat, saber el nombre de fills per dona és rellevant. Seguint les dades facilitades per l’investigador al Línia en aquest sentit, doncs, el Maresme ocupa el lloc 37 de 43 en el llistat nacional de comarques, amb 1,03 fills per dona. Està per sota de la mitjana catalana (1,08), però en aquest cas se situa lleugerament per sobre del Barcelonès (1).
Habitatge i inestabilitat, claus
Es miri com es miri, però, queda clar que el Maresme és a la cua en termes de natalitat. I no és una comarca especialment envellida. Ara bé, tal com passa al Barcelonès, hi ha altres factors que ho poden explicar. La dificultat d’accés a l’habitatge i la manca d’estabilitat econòmica entre els joves condicionen poder tenir fills, enumera Miret. “La gent ha de marxar a la segona o tercera corona metropolitana, i cada vegada van poblant més les zones de fora de Barcelona. I es tracta d’una població important, perquè està en edat de tenir fills”, afegeix.
Aquests condicionants també explicarien, segons l’expert, que “l’edat mitjana en la qual es té el primer fill ara està per sobre dels 30, quan fa unes dècades se situava en els 25”.
Un de cada cinc millennials no té fills
Aquests canvis de tendència en la natalitat ja mostren les seves primeres conseqüències entre els primers millennials. “Una de cada cinc persones que van néixer a principis dels 80 ja és segur que no tindran fills. És un 20%. Això és un canvi força revolucionari”, alerta Miret.
En aquest sentit, l’expert reflexiona sobre l’argument recurrent que diu que els joves ja no volen tenir fills. “És perillós afirmar-ho. No podem saber si és per convicció o per economia. Això s’hauria de comprovar des de l’estabilitat econòmica. De fet, les enquestes no mostren un gran canvi en la voluntat de tenir fills”, destaca.
Escoles en perill
Qui mira amb especial preocupació aquestes xifres són les escoles, per a les quals Miret augura un mal futur, especialment en el cas d’algunes de públiques que poden acabar tancant. “Els alumnes que ara fan quart d’ESO són els més nombrosos. Les generacions posteriors són, cada any, menys”, conclou.
