Llum

La llei va néixer el 2015 com una Iniciativa Legislativa Popular. Foto: Albert Cadanet/ACN

La pobresa energètica significa no poder encendre una estufa quan fa molt fred o deixar de pagar els subministraments elèctrics bàsics perquè els ingressos han d’utilitzar-se per prioritzar altres despeses com la compra d’aliments. Significa, en última instància, veure com l’empresa subministradora d’energia acaba tallant la llum. Vol dir buscar la manera de seguir il·luminant una llar que ha perdut el qualificatiu de llar.

És per aquest motiu que des de fa temps diversos col·lectius lluiten per posar fi a aquesta situació que pateixen moltes famílies. Organitzacions com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF), que aquest dijous van presentar un informe en el qual es desgrana l’impacte de l’aplicació de la Llei 24/2015, una llei que regula els talls de subministraments de les llars vulnerables. “L’informe aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la llei a Catalunya des del món municipal”, expliquen els dos col·lectius.

Una llei sense xifres

Nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la llei contra la pobresa energètica va ser aprovada al Parlament de Catalunya el 2015. “La seva implementació no ha estat fàcil i ha requerit un gran esforç, sobretot de l’administració local, la més propera a la ciutadania, per incorporar les obligacions que se’n deriven i desplegar la seva eficàcia”, assenyalen l’APE i ESF.

Fins a la data, segons informen les organitzacions, no es podia analitzar a quantes famílies havia beneficiat la legislació perquè no es comptava amb xifres suficients per saber-ho.

La primera dada relativa a l’impacte de la llei va ser facilitada el novembre del 2016 per part de la Conselleria d’Empresa i Coneixement. Aleshores, s’havien aturat 39.000 talls a famílies vulnerables. Les dades, actualitzades aquest 2021, indiquen que s’han aturat 63.000 talls a tota Catalunya. “Aquesta xifra només feia referència al subministrament elèctric i, per aquest motiu, des de l’entrada en vigor de la llei hem insistit als diferents governs sobre la importància del recull i sistematització de les dades i sobre la necessitat de transparència”, denuncia l’APE per afegir que la Generalitat ha col·laborat més aviat poc amb aquesta tasca.

Estudi autònom

Per tots aquests motius, l’APE ha fet un informe de la mà d’ESF que indaga sobre quina és la magnitud real de la legislació. “A partir de dades més significatives que les que teníem fins ara, aportades majoritàriament pels municipis i puntualment per la Generalitat, l’informe analitza l’abast i el nivell de protecció que garanteix la llei”, afirmen.

Les dades provenen de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals, com per exemple els Consells Comarcals. En conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels ajuntaments de Catalunya i el 83% de la població total, ja que les dades recollides inclouen algunes de les localitats més poblades del país com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Mataró o Santa Coloma de Gramenet. Entre els municipis de la regió metropolitana que no van aportar informació a la investigació hi ha el de Cornellà, el de Viladecans i el de Sant Vicenç dels Horts.

Així, l’estudi conclou que s’han evitat un mínim de 200.000 talls de subministraments a famílies en risc d’exclusió social entre els anys 2015 i 2020. Pel que fa a la despesa pública en ajuts d’urgència social per fer front al pagament de factures, es determina que la Generalitat i les administracions locals van destinar un total de 35,3 milions d’euros a 184.311 ajuts. D’aquesta inversió, el 48% són ajudes per pagar l’electricitat i el 28% per fer front a la factura de l’aigua.