Platja de Badalona

El col·lectiu Badalona Mar denuncia abocaments de brossa constants a les costes de la ciutat. Foto: Badalona Mar

Comença la temporada estival i arriba el temps de prendre el sol a la platja. Si en algun moment del passat la dificultat a l’hora d’anar a fer un bany era trobar un lloc lliure a la sorra on deixar la tovallola, segons denuncien els moviments veïnals ara el que costa realment és trobar una platja que no estigui “contaminada i en estat precari”. Almenys a la metròpoli.

Així ho corrobora Quim Pérez, d’Ecologistes en Acció, quan afirma que “les costes properes a la desembocadura del Llobregat i les del Besòs són les aigües costaneres en pitjor estat ecològic de tot el litoral català”.

SORRA CONTAMINADA
Fa pocs dies la queixa sorgia des del veïnat del Besòs, quan l’Ajuntament de Sant Adrià va haver de tancar al públic de forma “cautelar i provisional” la platja del municipi després que un estudi independent determinés que la “concentració de metalls pesants i d’alguns hidrocarburs superava àmpliament els valors màxims recomanats”.

No és l’única platja a la zona clausurada per contaminació. Tal com denuncien diverses organitzacions veïnals, la platja de la Mora a Badalona fa anys que està tancada per motius similars.

AIGÜES CONTAMINADES
I quan no és la sorra, és l’aigua. A finals de maig un equip de 8 bussejadors, tots ells treballadors de TMB, treien en només quatre hores 300 quilos de brossa de les aigües que hi ha davant del Fòrum de Barcelona. Entre el botí de brutícia hi havia tanques municipals, rodes de camió, bateries i moltes mascaretes. L’acció volia conscienciar la ciutadania de l’estat de les aigües de la capital catalana.

En una línia similar s’enfoca la feina del col·lectiu Badalona Mar. Aquest grup veïnal va néixer el 2019 per denunciar els constants abocaments de brossa que es viuen a les costes de la ciutat badalonina. “És freqüent, per exemple, trobar taps, compreses o tovalloletes a l’aigua de la platja del Coco”, explica la Vero, del col·lectiu. Al mateix temps, les platges de Badalona han tingut nombrosos episodis de contaminació els darrers anys i s’ha hagut de prohibir el bany perquè les aigües estaven plenes de brutícia i d’excrements humans.

Segons la Vero, els problemes venen perquè les aigües pluvials i les aigües fecals van al mar en els mateixos col·lectors i, si plou una mica més del compte, les depuradores no poden sanejar-les. “Fins i tot passa en dies que no plou excessivament”, afirma. Badalona Mar fa temps que denuncia que les infraestructures estan obsoletes.

Un problema similar passa a les costes del Baix Llobregat, on hi ha el terccer col·lector submarí juntament amb el de Sant Adrià i el de Gavà i Viladecans de l’àrea metropolitana. Allà, segons afirma Jaume Grau, de la plataforma SOS Baix Llobregat, la majoria de municipis tenen el mateix col·lector per a les aigües fecals i pluvials. “Freqüentment tenim les aigües del mar contaminades de restes fecals i això és un perill per a la salut de la gent que s’està banyant”, considera.

La disposició dels col·lectors a les regions del nord i del sud de la capital catalana fa bona l’afirmació de l’ambientòleg i doctor en Ciències del Mar Marc Cerdà quan diu que “Barcelona és un forat negre que absorbeix recursos i riqueses del territori i només exporta residus”.

PLATGES EN FALLIDA
Les aigües brutes no són les úniques problemàtiques que veiem al litoral. Al Maresme, la situació és igualment crítica. Així ho denuncia Sergi Galanó, de la plataforma Preservem el Litoral del Maresme, que assegura que “els projectes mastodòntics que ha viscut el litoral de la comarca per aconseguir tenir platges amb sorra han acabat per destrossar els ecosistemes marins”.

Al mateix temps, aquests projectes, que anaven en contra del cicle natural, fan que avui dia no hi hagi sorra on posar la tovallola. Tot un despropòsit. “Si valorem les platges del Maresme per l’ecosistema, la quantitat de sorra i la contaminació, hem de dir que són precàries”, sentencia Galanó.

BANDERES BLAVES
Com pot ser que a la demarcació de Barcelona, doncs, la Generalitat hagi atorgat la Bandera Blava a 31 platges? D’entrada cal dir que, com més s’allunyen de la capital catalana, més platges amb el distintiu de qualitat hi ha. De fet, Sitges i Vilanova i la Geltrú són els municipis on més banderes d’aquest tipus hi ha.

Amb tot, segons Jaume Grau, “les Banderes Blaves són pur màrqueting, perquè qui les atorga passa una vegada l’any a revisar i, si aquell dia l’aigua està neta, la platja ja té el distintiu”. Per a Sergi Galanó, les banderes “són un segell amb lectura turística que contempla elements com l’accés a les platges, la neteja o els serveis”. “En cap cas es parla d’ecosistemes”, lamenta.