La diferència de preu entre una escola bressol pública i una de privada pot anar dels 100 a més de 300 euros en funció de la renda. Foto: Blanca Blay/ACN
L’educació és un dret universal i a Catalunya tots els infants poden anar de forma gratuïta a l’escola. La frase seria certa si no hi hagués excepcions. Excepcions que a Barcelona són abundants.
Dels 0 als 3 anys, la majoria d’infants no poden accedir a les escoles bressol municipals de la capital catalana per manca de places. Així ho explica el mateix Ajuntament barceloní, que xifra en un 20% els nens i nenes menors de 3 anys que poden gaudir d’aquests equipaments públics. Només 2 de cada 10 infants tenen plaça. La resta, un 25% van a centres privats i un 55% no tenen accés a l’educació durant aquesta etapa de la vida.
La Berta forma part del 80% d’infants que no han pogut entrar a l’escola bressol pública per al pròxim curs a partir del setembre, en el seu cas al barri de Gràcia. “Va néixer el 26 d’abril i les preinscripcions es van obrir el 10 de maig”, explica l’Andreu, el seu pare. Per poder inscriure una criatura cal que tingui el padró i estigui censada. Malauradament, la Covid-19 ha endarrerit molt aquests processos i per formalitzar-los cal demanar cita prèvia. “Teníem hora per fer-ho el 29 de maig i la preinscripció acabava el 21 de maig”, afegeix l’Andreu.
Així mateix, tot i que ell considera que tota la preinscripció és un procés telemàtic força intuïtiu, creu que no és tan senzill com hauria de ser i “potser hi ha gent que no té eines per acomplir-lo”.
VA PER PUNTS
Les places a les escoles bressol són tan poques que per accedir-hi és molt important acumular punts. La vulnerabilitat, ser una família monoparental o, sobretot, viure a prop de l’escola seleccionada són els factors que més puntuen. És per aquest motiu que era tan important que la Berta estigués empadronada per poder optar a una plaça.
“Vam tenir la sort que la directora de l’escola ens va fer una carta per dirigir-nos directament al padró, sense cita prèvia”, relata l’Andreu. Contra tot pronòstic, aquell subterfugi va funcionar i ell i la seva parella van poder empadronar la Berta abans que acabés el període de preinscripció.
Aquest és un element discriminatori més, ja que els infants nascuts després del maig no tenen les mateixes possibilitats d’entrar a les escoles municipals.
“Com que sabíem que hi ha poques places, mentrestant també vam mirar escoles bressol privades”, diu el pare de la nena. La diferència de preu amb els centres públics és notable. En aquest cas de gairebé 100 euros mensuals, però pot superar els 300.
En una escola municipal els pares paguen en funció de la seva renda. Les persones amb rendes menors paguen 50 euros mensuals, mentre que les que tenen uns ingressos més alts arriben a pagar-ne 395.
Queda palès, aleshores, que tampoc en aquest sentit estem parlant d’educació gratuïta, ja que per a una família amb ingressos baixos la despesa arriba fins als 500 euros anuals, una quantia que no tothom pot assumir.
PELS PÈLS
“10 famílies van inscriure els seus fills per al curs del zero al primer any i només hi havia 8 places”, explica l’Andreu. Ells no van entrar-hi per una posició. “Érem sis famílies empatades a punts i vam quedar-ne fora per sorteig”, es lamenta.
Ara estan en llista d’espera. “Volíem que hi entrés aquest any, perquè un cop ets a dins ja no et poden treure la plaça fins que s’acaba l’etapa d’escola bressol als 3 anys”, diu. En cas que cap família renunciï a la plaça, hauran de preinscriure’s-hi l’any que ve un altre cop. El problema és que com més grans són els infants més famílies volen portar-los a l’escola bressol. “Aquest any a P1 eren més de 50 sol·licitants per a 29 places”, conclou.
