Els percentatges d’espanyols amb obesitat indiquen que el sobrepès va en augment, però l’oferta de talles grans encara és reduïda. Foto: Arxiu
La Berta Domènec, de 19 anys i de Granollers, ha quedat amb les amigues per anar de compres per la capital vallesana. Un pla habitual entre les joves de la seva edat. Entren a Zara, Stradivarius, Bershka… Les amigues acaben la tarda amb les mans plenes de bosses i ella no. I això que a cada botiga s’emprova unes quantes peces de roba. Però es troba amb el problema de sempre: o tallen petit o la talla més gran de la peça que vol s’ha acabat.
Aquesta és la realitat que viuen moltes dones curvy, terme que es fa servir per descriure la gent que necessita talles grans. I és que, tot i que cada vegada són més les models de talles grans i els discursos que trenquen els estereotips establerts pel que fa al cos femení, les persones que tenen una talla de pantalons o de samarreta que se surt del que la societat considera “habitual” o “normal” continuen tenint més problemes que la resta per comprar-se roba.
És cert que moltes grans marques han fet o estan fent l’intent d’incloure talles grans. És el cas de Mango o de Zara, que aquest estiu ha llançat una nova col·lecció fins a la talla 60. Ara bé, de moment només per als Estats Units. Una tendència que, segons Ana Jiménez, experta en màrqueting i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), “tindrà un llarg recorregut perquè hi ha marques que fa temps que han fet una reflexió al voltant de les talles grans i s’han reposicionat”.
Menys opcions a triar
Al Vallès Oriental, aquests casos encara no s’han vist. I és que ni la poca oferta comercial, concentrada a Granollers, ni la pandèmia, que ha fet que algunes grans marques de la capital vallesana hagin abaixat la persiana, ajuden a fer que les botigues de roba facin el pas. I això que, segons la UOC, la relació entre les grans marques i les talles grans s’està enfortint. Ara bé, el que sí que hi ha són botigues especialitzades únicament en talles grans: Makandé Moda, de la Roca, Mattiz Dona i Mariona Talles Grans, de Granollers. Els tres únics establiments vallesans que es dediquen exclusivament a la moda curvy. Encara que n’hi ha d’altres, com Encuentro o Modas Fina, de Granollers, o Susi Durán, de Canovelles, que en cap cas són grans marques però tenen secció de talles grans.
Trobar talles grans no és fàcil ni per als clients ni per als venedors
La Mariona és la propietària de Mariona Talles Grans i una de les primeres a apostar per la moda curvy al Vallès Oriental. “Fa 28 anys que tinc la botiga”, explica al Línia. Ara bé, tot i que en aquest temps la societat ha evolucionat i ja no s’ha de barallar amb els proveïdors perquè facin roba moderna que passi de la XL o de la talla 42, reconeix que “dedicar-se a les talles grans és complicat”. Tot per la llei de l’oferta i la demanda. I és que com que la gent que utilitza talles grans és poca en comparació amb la que no, hi ha molt menys estoc. “Per això tan poca gent s’especialitza únicament en talles grans, perquè per omplir la botiga necessites molt estoc i costa trobar-lo”, lamenta. Encara que des de la UOC adverteixen que això canviarà en uns anys.
“Les estadístiques indiquen que l’obesitat i el sobrepès augmenten progressivament a Espanya”, comenta Neus Soler, professora i experta en economia. Per això, apunta que apostar per la moda curvy és una oportunitat de negoci perquè, com que cada vegada és més la gent que necessita talles grans, “produir per a aquest públic començarà a ser rendible, ja que com més volum de producció té una peça de roba, més econòmic és produir-la”, afirma Soler.
La talla, un inconvenient
Fins que això no passi, però, les noies com la Berta ho tenen complicat si el que volen és vestir a la moda amb les possibilitats que els ofereix el Vallès. I és que “a les botigues de talles grans que hi ha a la comarca costa trobar roba com la que porta la resta de joves perquè tot sembla de senyora gran”, lamenta la granollerina, que opta directament per comprar per internet, a Shein; “l’única marca on no és difícil trobar roba xula de talles que van més enllà de la 42”, afegeix.
La situació, però, canvia si qui necessita una talla gran és un home. Aquest és el cas d’en Borja Sánchez, també de la capital vallesana, que explica que va sempre “amb samarretes bàsiques del Decathlon” perquè és on més fàcil li resulta trobar roba de la seva talla. “Encara que m’agradaria vestir amb roba més moderna com la resta de nois de la meva edat”, confessa. Una missió que no és fàcil perquè a la comarca no hi ha cap botiga especialitzada en talles grans per a home, tot i que la Mariona fa anys ho va intentar. “Però ho vaig acabar deixant perquè era molt complicat trobar estoc”, lamenta. En part, perquè no hi ha models, influencers ni referents curvy que siguin homes.
Un pas que encara queda pendent, en un context en el qual “es demana cada vegada més que les marques afavoreixin la inclusió de les minories i que ajudin a normalitzar el que fins ara es considerava anormal”, diu Soler. Però, per a la Berta, “encara queda lluny un món que no faci col·leccions especials per a gordes, sinó que les inclogui en la col·lecció principal”, comenta. Un món on es faci “roba per a tothom i on tothom se senti bé i sigui feliç amb la imatge que projecta, independentment de les mides del seu cos”, conclou Jiménez.
