La Rambla

La remodelació plantejada sembla el camí adequat per reequilibrar els fluxos de gent, millorar la qualitat de vida i, fins i tot, les expectatives de negoci. Foto: Joanna Chichelnitzky

El passat 3 d’octubre van començar les obres de remodelació de la Rambla de Barcelona en el primer tram previst, entre el monument a Colom i Santa Madrona. Aquesta és la primera fase d’un projecte que ha de transformar un dels carrers més transitats de Catalunya en una via molt més amable.

La reforma de la Rambla suposarà reduir el trànsit a un sol carril per banda, per on circularan bicicletes i autobusos, distribució urbana de mercaderies i vehicles de serveis i residents. Això permetrà ampliar les voreres laterals i l’espai central de la Rambla. Per aprofitar aquest espai es crearan, com a mínim, tres grans zones d’estada o places on la gent podrà seure a l’ombra de nous arbres. També es preveu canviar el paviment, molt degradat, i col·locar-hi un nou enllumenat més funcional i sostenible.

Millorar la connexió

La remodelació plantejada sembla el camí adequat per reequilibrar els fluxos de gent, millorar la qualitat de vida i, fins i tot, les expectatives de negoci, segons les fonts consultades. De fet, és molt antiga la reclamació de veïns i comerciants de convertir la Rambla en zona de vianants, fins i tot totalment. El projecte actual és un pas intermedi, una mena de semi peatonalització.

Però la reforma encara té un repte més agosarat: millorar la connexió entre el Raval i el Gòtic. Pau Bosch, arquitecte, empresari i veí de la Rambla, ho veu clar: “Al barri del Raval hi ha una densitat de població molt per sobre de la normalitat. És un barri sense espais oberts. El Gòtic no té tanta densitat, però té un entorn molt construït, molt limitat. Aquest projecte podria convertir-se en l’espai obert que necessiten el Raval i el Gòtic”.

Comerç de proximitat

Ivan Escolà, veí històric i propietari de diversos negocis a la Rambla, fins i tot considera que la reforma es queda curta, perquè el futur del comerç, a la Rambla i arreu, passa per aquí: “Si fem les coses fàcils i còmodes per a la gent, si peatonalitzem i posem facilitats a les persones amb problemes de mobilitat, això repercutirà en positiu a la resta. La peatonalització afavoreix la qualitat de vida i també el comerç”. I posa un parell d’exemples: “Quan l’Ajuntament va ampliar les voreres del passeig de Gràcia va fer un tomb espectacular. I va passar el mateix al Portal de l’Àngel”.

Més espai cultural

L’amplitud de les voreres beneficiarà especialment el sector cultural, com per exemple el Teatre Romea. Toni Albadalejo, soci de la gestora del teatre, se’n fa creus de com han pogut resistir fins ara: “Jo crec que tenim la vorera més estreta de Barcelona, un metre. Imagineu-vos. La gent ha de jugar-se la vida amb l’autobús per accedir al teatre”.

Els canvis poden significar la salvació dels teatres i altres espais culturals, si arriben a temps: “És terrible pensar que durarà tants anys fins a acabar-se, especialment en el cas del Poliorama, que està al capdamunt. El dia que s’acabin les obres, el nostre espai ja podria estar dedicat a un supermercat. Al Capitol ja li va passar una cosa així”.

Oportunitat per al veïnat

Més enllà de les expectatives, la reforma és una oportunitat, sobretot, per als veïns. Josep Abelló és programador i fa pocs anys va canviar Mataró per la Rambla: “La reforma és molt necessària, perquè quan vius aquí descobreixes que això és realment un barri, que no tots els carrers són turístics i que hi ha veïns i comerços de proximitat. Hi ha tot un micro món, però algunes zones estan molt apretades i és necessari crear espai”.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram