Pobresa alimentària

El Banc dels Aliments afirma que el 2020 va ser l’any que més aliments ha distribuït en gairebé 35 anys d’història. Foto: Mercabarna

No tenir prou ingressos per poder omplir el carret de la compra amb els productes de menjar bàsics. Quan pensem en pobresa alimentària a Catalunya ens referim bàsicament a aquest concepte. Famílies que no cobren prou per anar al supermercat per comprar el menjar que fa falta a qualsevol cos per no defallir.

Aquest problema, que als països de l’anomenat primer món semblava una qüestió passada, cada cop més llunyana, mai ha estat realment llunyana i amb l’arribada de la pandèmia s’ha fet encara més evident. Així ho demostren tots els indicadors.

LES XIFRES
Segons el Banc dels Aliments, amb la crisi sanitària, les persones ateses per aquesta organització han augmentat un 30%. Així, de les 196.000 persones que rebien ajudes alimentàries a principis del 2020 a tota Catalunya s’ha passat a les 256.000, 60.000 més.

“La crisi de la Covid-19 ha ampliat el perfil de les persones que recorren als bancs d’aliments: ja no es tracta només de persones en situació de pobresa severa, sinó també de famílies de rendes mitjanes o baixes i de parelles joves que han perdut la feina”, expliquen des del Banc dels Aliments. Així mateix, afirmen que un 30% de les persones que han sol·licitat ajuda durant el primer any de pandèmia no n’havien necessitat mai fins ara.

Més dades colpidores. El mateix Banc dels Aliments, en aquest cas a Barcelona, va entregar durant l’any 2020 19.877.282 quilos de menjar, un 20% més que l’any anterior. En paraules de la mateixa organització, va ser l’any en què han distribuït més aliments en gairebé 35 anys d’història.

A tota Catalunya són més de 140.000 els infants amb famílies que no tenen prou ingressos per donar-los una alimentació adequada

En línies generals, aquestes dades entronquen amb les que la Creu Roja de l’Hospitalet feia públiques el passat mes d’abril. En declaracions a Línia L’H, l’organització afirmava que en un any el nombre de persones ateses a l’Hospitalet s’havia més que duplicat. Així, de les 4.300 persones que s’atenia abans de la pandèmia es va passar a les més de 9.300.

El darrer any, la Creu Roja de la segona ciutat de Catalunya ha repartit més de 667.000 quilos d’aliments, més de mig miler de targetes moneder per poder comprar menjar i ha fet més de 10.000 lliuraments de productes de primera necessitat.

I així podríem seguir, veient un per un els municipis metropolitans per descobrir com ha augmentat la pobresa alimentària. Amb tot, si hi ha una dada que ha de fer-nos reflexionar, aquesta és la d’ajudes de menjador atorgades durant el 2020. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va entregar 16.700 beques menjador que cobreixen el 70% del cost dels àpats al centre escolar i 1.156 que cobreixen el 100%.

Per la seva banda, el Consorci d’Educació de Barcelona va atorgar 17.590 beques del 70% i 9.795 del 100%. A tota Catalunya són més de 140.000 els infants amb famílies que no tenen prou ingressos per donar-los una alimentació adequada. 8.049 més que el 2019.

ALS MUNICIPIS
La primera expressió de la pobresa alimentària es viu a l’àmbit local. “Arran de la pandèmia de la Covid-19, els municipis han vist com ha augmentat el volum de sol·licituds de les famílies per rebre aliments”, expliquen des de l’AMB. “Aquest fet ha impulsat nous projectes, alhora que ha provocat un replantejament dels models implementats fins ara”, afegeixen.

És en aquest sentit que s’ha creat la Taula Social Metropolitana, que el passat 2 de juny va celebrar la seva primera reunió de treball i que té com a objectiu aconseguir la garantia alimentària al territori.

“Els municipis que hi han participat són Sant Boi de Llobregat, Gavà, Badia del Vallès, Esplugues de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Vicenç dels Horts i s’espera que se n’hi afegeixin de nous les pròximes setmanes”, conclouen des de l’AMB.