La FAVB denuncia els nous espais per a terrasses mentre el Gremi de Restauració aplaudeix la mesura. Foto: Ajuntament de Barcelona
Els darrers temps hem vist com les ciutats canviaven a marxes forçades. Carrils de cotxe que desapareixien, per exemple, al carrer Aragó de Barcelona, zones senceres que es destinaven a l’ús dels vianants o carrers tallats els caps de setmana per passejar-hi.
L’urbanisme ha fet un tomb sense precedents i ha prioritzat els desplaçaments a peu en detriment dels fets en cotxe. Amb tot, cal preguntar-se si aquests canvis ja estaven pensats abans de la pandèmia o han estat impulsats arran del virus.
Què va primer, l’ou o la gallina? Òbviament, no hi ha manera de resoldre el dubte, ja que si bé moltes de les modificacions urbanístiques van ser implementades mesos abans que la Covid-19 arribés a casa nostra, el cert és que el confinament i la posterior desescalada han fet que algunes d’elles acabessin per imposar-se.
LA LLUITA PER LA PACIFICACIÓ
Després de gairebé dos mesos tancada a casa, la població metropolitana va poder sortir al carrer a finals de maig. Els ajuntaments de la regió van habilitar mesures per preservar les distàncies de seguretat. La més freqüent va ser la pacificació dels carrers.
A Barcelona, per exemple, la pandèmia va provocar la pacificació de vies emblemàtiques, com el carrer de Sants o alguns trams de l’avinguda Diagonal. En casos com Gran de Gràcia, des de feia temps hi havia un pla per pacificar el carrer de forma puntual, però la pandèmia ha incrementat notablement els moments en què la via del barri barceloní està tancada als cotxes.
A fora de la capital catalana, resulta curiós el cas de la regió metropolitana nord. Allà, la pandèmia ha fet que el moviment veïnal en favor de la pacificació de carrers prengués molta força i ara es veuen avenços en aquest sentit a Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià.
Es pot dir, aleshores, que la pandèmia i la necessitat de poder estar al carrer amb l’anomenada distància de seguretat va accelerar una demanda ciutadana latent des de feia alguns anys.
LA LLUITA PER LES TERRASSES
No tots els canvis, però, tenien un bagatge històric. El 21 de maig, l’Ajuntament de Barcelona va signar un decret que permetia als bars i restaurants ocupar més espai públic per destinar-lo a terrasses i augmentar així el nombre de taules i cadires a l’exterior. La mesura, que volia evitar que la població es reunís en espais tancats, havia d’allargar-se fins al mes de desembre del 2020.
Aquella notícia va ser acollida pel Gremi de Restauració amb molt bons ulls, però va ser criticada per les entitats veïnals agrupades en la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), que veuen excessiva la durada de la mesura excepcional.
Aquesta setmana, l’Ajuntament barceloní ha decidit regularitzar moltes de les terrasses. “Comencem a consolidar les terrasses instal·lades de manera extraordinària durant la pandèmia, que han donat feina a milers de persones”, explicava el consistori el 3 de juny.
“En total, en un any s’han concedit 3.668 permisos per a terrasses noves i ampliacions que suposen més de 10.000 taules noves i gairebé 30.000 metres quadrats d’asfalt recuperat per a l’ús ciutadà”, afegia. Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el decret ha salvat 1.875 llocs de treball.
Per a la FAVB, però, no es pot dir que l’espai de les terrasses sigui “recuperat per a l’ús ciutadà”, tal com afirma l’Ajuntament. “El resultat és inacceptable, no tant per la necessitat de facilitar un espai complementari exterior a la restauració en temps de pandèmia, que això ja vam dir que ho acceptàvem, sinó pels abusos i excessos del sector”, afirma la federació. Es refereix als usos “inadequats” que alguns negocis fan de l’espai públic.
“El desgavell actual és monumental i les males sensacions s’han complert al 500%”, diuen. És per tot això que demanen al consistori barceloní que rectifiqui i anul·li la concessió.
