Marihuana

Durant el confinament moltes persones van haver de recórrer al mercat negre per comprar marihuana. Foto: IRTA

El model de clubs cannàbics de Barcelona no agrada a la justícia catalana. El passat 23 de juliol, l’Ajuntament de la capital anunciava que entrava en vigor la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que posa contra les cordes les associacions de venda de marihuana de la ciutat. A partir d’ara, i segons relata el mateix consistori, les associacions “només podran funcionar com a clubs socials privats i no podran promoure el consum, la venda ni el cultiu de cànnabis”.

El TSJC ha determinat que els municipis no són competents per fer una regulació pròpia. En el cas de Barcelona, l’any 2016 l’Ajuntament va dur a terme un pla especial urbanístic per encabir algunes associacions de marihuana dins la llei. Aquella regulació, que ha estat vigent durant quasi sis anys, tenia per objectiu evitar la concentració d’establiments d’aquesta mena i la proximitat amb espais com ara escoles. Així mateix, perseguia “reduir les molèsties als veïns i millorar la convivència”, afirma el consistori.

“Es tractava d’una iniciativa pionera, que ajudava precisament a donar un marc normatiu propi per regular aquesta activitat”, ha afegit l’Ajuntament, que recorda que la modificació del pla urbanístic que contempla la realitat social del consum de marihuana es va fer amb un ampli suport del plenari.

Malgrat la discrepància amb la decisió judicial, el consistori ja ha avisat que a partir d’ara farà inspeccions per determinar si les associacions compleixen la nova legislació. “Es començarà per aquells clubs cannàbics que més impacte negatiu generen, enfocats al turisme i a la venda massiva, i més endavant s’abordarà els grups comunitaris i d’autoconsum”, ha explicat. Val a dir que actualment hi ha més de 200 clubs a tota Barcelona, per la qual cosa es tracta d’una feina certament complicada.

Alhora, l’Ajuntament ha anunciat que estudia buscar solucions amb el govern espanyol i la Generalitat per “donar una resposta conjunta a la situació i posar sobre la taula la necessitat d’espais on es pugui produir el consum –i no la venda– de forma controlada”.

Crispació entre les associacions

La resposta de les associacions de clubs cannàbics no s’ha fet esperar. La Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CATFAC) ha assenyalat que el poder judicial no ha tingut en compte “la realitat social de Barcelona, una ciutat que conviu des de fa més de 30 anys amb aquestes entitats”.

Per a la federació, l’estratègia del TSJC s’emmarca en la repressió d’un model d’accés a la substància “reconegut internacionalment”. D’altra banda, la CATFAC assegura que els consumidors de cànnabis de Barcelona es veuran abocats a “la inseguretat i a l’accés a la substància mitjançant els mercats il·lícits i la criminalització”.

Possibles efectes adversos

Les paraules de la CATFAC podrien semblar exagerades, però el cert és que hi ha exemples que demostren que per evitar els efectes adversos de la venda de cànnabis, com poden ser les addiccions o el narcotràfic, la via punitiva no sempre funciona.

Durant la primera onada de la pandèmia, quan es va decretar que els clubs cannàbics no eren essencials, les persones que per motius mèdics consumien aquesta planta es van trobar desemparades. “Durant el confinament s’han donat casos de gent gran que pren marihuana pel dolor, perquè ja no li funciona cap teràpia farmacològica, anant a comprar al mercat negre”, diu Mireia Ventura, de l’entitat Energy Control.

Després d’aquella època, les associacions van perdre entre un 20 i un 30% dels seus clients, que van ser absorbits pel mercat il·legal. A més, a ulls de Ventura, al carrer la marihuana és més barata, però no està sotmesa a controls de qualitat. “S’adultera amb productes sintètics per augmentar-ne la producció, i aquestes substàncies poden produir atacs d’ansietat o crisis paranoiques”.