La fi dels peatges és realment una bona idea?

El 31 d’agost va ser un dia per celebrar. Després de dècades en funcionament, els peatges d’algunes de les carreteres més importants del país desapareixien. Les vies serien a priori gratuïtes. Alguns veïns del Maresme, per exemple, van organitzar una jornada festiva al peatge de Vilassar de Dalt a la C-32, on van llegir un manifest i van brindar amb cava.

Malgrat això, passada la jornada d’eufòria han vingut els problemes i les primeres reflexions. No és or tot el que brilla. A les ja conegudes cues que l’alliberació de les carreteres sense treure les casetes de peatge ha suposat, cal afegir-hi noves qüestions candents. Qui pagarà el cost de manteniment de les infraestructures? Quin model de transport prioritza Catalunya en un context de crisi climàtica?

Cant al vehicle privat

Des de la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP) ho tenen clar. “Celebrem la fi del model de peatges lucratiu que prioritza els interessos privats”, afirma Georgina Montesinos, secretària de l’organització. Amb tot, critica que la decisió ha estat molt poc planificada.

“Tant la Generalitat com el govern central no ens estan explicant com assumirem el cost del manteniment de les infraestructures”, assenyala. Segons càlculs de la PTP, anualment es destinaran 42 milions d’euros a aquesta tasca, que aniran englobats dins dels pressupostos de mobilitat del Govern català. Això vol dir que aquestes partides es retiraran de projectes de mobilitat sostenible i pública i aniran cap a despeses del vehicle privat, un tipus de mobilitat que, en paraules de l’Ajuntament de Barcelona, és el principal responsable de la contaminació a la capital catalana i el 2018 va causar de forma directa 351 morts prematures.

Així mateix, Montesinos considera que l’alliberament dels peatges genera una “falsa sensació de gratuïtat”, ja que finalment qui pagarà pel manteniment de les carreteres serà tota la ciutadania, utilitzi o no el vehicle privat. L’organització veu en aquesta nova situació una manca de voluntat política i un manteniment de la mateixa visió de sempre, on el vehicle privat és al centre de la gestió pública.

Un model alternatiu

Els peatges no són negatius. Aquesta és la idea contraintuïtiva que esgrimeixen des de la PTP. “A moltes ciutats europees s’estan creant peatges tous, és a dir molt més barats, els guanys dels quals es destinen a incentivar el transport públic”, assenyala Montesinos. Es refereix a peatges que, en càlculs de la PTP, costin una mitjana de 0,0125 euros el kilòmetre recorregut.

Els guanys d’aquest sistema es destinarien a projectes de millora del transport públic. Així, si ara recórrer 112 kilòmetres de l’AP-2 costava 17,50 euros, amb el model de la PTP costaria 1,40 euros. Hi ha més exemples. Conduir per 85 kilòmetres de l’AP-7 S costava 10,95 euros i costaria 1 euro; 118 kilòmetres de l’AP-7 N costaven 14,80 euros i quedarien en 1,47 euros; els 13,5 kilòmetres de la C-33 que valien 1,7 euros quedarien en 0,17 i els 56 kilòmetres de la C-32 N que valien 4,90 euros quedarien en 0,70 euros.

A més, la PTP considera que amb els 42 milions que s’estalviessin es podrien reforçar transports públics que avui dia són insuficients. “Serien inversions en l’autobús i en els trens”, afirma Montesinos. “Per exemple, l’R1 necessita millores en la freqüència de trens, calen més trens de l’R3 que arribin a Vic i no acabin a la Garriga i s’ha d’augmentar la freqüència dels autobusos E-7 i E21 entre Barcelona i Mollet”, sentencia la integrant de la PTP.