La dificultat d’aparcar a la càrrega i descàrrega genera conflictes a Barcelona

Dos repartidors es mouen amb furgoneta per Barcelona. Es troben amb la gran quantitat de trànsit del carrer Nàpols, de Diputació i també d’Aragó. Segueixen circulant, impacients, mentre un d’ells busca l’adreça del domicili a Google Maps. Ja fa 10 minuts que haurien d’haver arribat. Busquen aparcament en un xamfrà, però no hi ha cap plaça lliure de càrrega i descàrrega. Ho tornen a intentar dues, tres i fins a quatre vegades més i el resultat és el mateix. Llavors els nervis poden amb ells i aparquen impulsivament en un tram pacificat del carrer Girona. “Vinga, puja de pressa mentre jo t’espero aquí”, ordena alterat un dels repartidors. Només serà un minut, es diu a ell mateix.

Aquest és un exemple de la mena de situacions amb les quals es troben molts repartidors, en un moment en què Barcelona està fent passos per reduir l’espai que tenen els vehicles a la ciutat. De fet, només cal fer una volta de 10 minuts, sobretot entre els dilluns i els divendres, per veure furgonetes o camions estacionats en llocs de les superilles on no es pot aparcar, en doble fila o, fins i tot, ocupant carrils bici. Un còctel explosiu d’infraccions que, en part, és conseqüència de la gran densitat de trànsit que hi ha a la ciutat i de l’augment de les compres online viscut arran de l’esclat de la pandèmia. Llibres, fundes de mòbil, menjar per a gats, sabatilles d’estar per casa… Es compra de tot per internet.

Una de les parts afectades per aquesta situació són, indiscutiblement, els transportistes. Després de 15 anys descarregant mercaderies a Barcelona, Alejandro Muñoz titlla la disponibilitat actual d’aparcaments de “pèssima”. “Sempre està tot ocupat”, assegura fent referència a una situació que, segons diu, de vegades l’obliga a estacionar en doble fila, davant de garatges o en aparcaments per a motos. “M’han crucificat a multes”, denuncia.

Una app poc coneguda

Repartidors com Muñoz poden utilitzar l’aplicació SPRO creada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per saber, a través del seu mòbil, els llocs que hi ha de càrrega i descàrrega a 10 municipis metropolitans, com ara Barcelona, Badalona, l’Hospitalet o Castelldefels.

Des de l’AMB indiquen que la ràtio d’ús mensual és de “més de 100 operacions per plaça”. Aquesta dada vol dir que poc més de tres vehicles fan servir el mateix aparcament en un dia, una xifra baixa si es té en compte la gran quantitat de furgonetes o de camions que poden arribar a circular per aquestes ciutats durant gran part del dia. Per part seva, Muñoz diu que en tot el temps que ha estat treballant en el sector mai ha sentit a parlar de l’aplicació.

Interessos creuats

Perquè el comerç pugui funcionar bé està clar que necessita que els transportistes puguin fer la seva feina. La directora de Barcelona Oberta, Nuria Paricio, assenyala que la manca de places provoca endarreriments en les entregues online o que falti gènere en algunes botigues. “No es té en compte el transport de mercaderies”, subratlla Paricio. “I això afecta molt el funcionament normal de la ciutat”, insisteix.

A l’altre extrem del posicionament del transportista, i també del comerciant, hi ha un col·lectiu que no sempre sent que s’escolta la seva veu en una ciutat, en general, governada pels vehicles de motor: els vianants. “Hi ha indisciplina entre alguns conductors que aparquen en àrees pacificades o superilles”, alerta l’integrant de Catalunya Camina, Ole Thorson. “Són espais que han guanyat els vianants”, afegeix Thorson, que alhora adverteix que el panorama és força crític en barris com Hostafrancs o el Poble-sec, on hi ha voreres “estretes”. Per allà, recorda, és impossible caminar quan hi estaciona una furgoneta o un camió.

Canvi d’hàbits

Les complicacions relacionades amb les places de càrrega i descàrrega són evidents veient els testimonis d’aquest reportatge. Tot i això, des de l’Ajuntament expliquen que el total de places ha augmentat en els darrers anys: el 2018 n’hi havia 9.921, el 2019 9.958 i el 2020 10.028 (un 85% estan incloses a l’aplicació mòbil). La majoria dels testimonis, però, creuen que la situació d’aquesta mena d’aparcaments és molt millorable a la ciutat: tothom té la sensació que hi ha poques places. Un d’ells és el portaveu d’Amics de la Bici, Albert Garcia, que assenyala que el panorama actual ha perjudicat la seguretat dels ciclistes. “Trobar-nos treballadors descarregant en els carrils bici de l’Eixample és perillós, ja que hem de passar a circular per l’espai dels vehicles de motor”, adverteix.

En aquest sentit, Garcia denúncia que part de la responsabilitat d’aquesta deficiència és de “l’immobilisme polític” que es respira a la ciutat. Per a ell, no es pot seguir “sense fer res” perquè circulin menys repartidors i diu, per exemple, que no s’ha promocionat el model logístic de l’última milla, que vol centralitzar la descàrrega de mercaderies en magatzems perquè es portin fins als punts d’entrega amb transports més petits.“Hem perdut l’oportunitat que ens donava la pandèmia per fer un canvi”, conclou Garcia.