La solitud pot fer augmentar el risc de suïcidi en els infants i els joves de Barcelona. Foto: Carola López/ACN
Dues premisses per començar. La primera: els éssers humans som animals socials per naturalesa. La segona: durant la pandèmia i el confinament hi ha hagut població que s’ha sentit molt sola. Segons defineixen des de Faros, la plataforma de promoció de la salut i el benestar infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, “la solitud es defineix com una vivència subjectiva de falta de connexió amb els altres, tant pel que fa a la quantitat de relacions socials com a la qualitat d’aquestes”. Per a l’organisme, es pot estar sol però no sentir-se sol, a la vegada que es poden tenir moltes relacions socials i sentir-se sol.
En el marc de la pandèmia, aquest fenomen ha estat cabdal per al jovent i la infància, i en part ha sigut un dels elements que ha fet saltar totes les alarmes.
Això és el que demostra l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona que acaba de presentar l’Institut Infància i Adolescència.
Un perill molt real
Per primera vegada s’ha preguntat als menors si se senten sols, i s’ha descobert que “els sentiments de solitud poden donar-se de forma habitual a la infància i s’accentuen sovint a l’adolescència”.
D’aquesta manera, des de Faros alerten que la solitud en edats primerenques no és un fet a menystenir. “Cal estar-hi atents, perquè quan el sentiment de solitud es dona de forma sostinguda en el temps té un impacte negatiu en la persona, així com en les etapes de la infància i l’adolescència”, afirma l’organització.
Això té a veure amb el fet que, en aquestes edats, els nens i els joves estan formant la seva identitat i autoestima. “La solitud és, en realitat, un factor de risc per a la salut mental i física i s’associa a problemes com l’ansietat, la depressió, l’augment del risc de suïcidi, la mala qualitat del son i la salut general, així com a canvis fisiològics”, afegeix l’organisme depenent de l’Hospital Sant Joan de Déu.
La solitud, en xifres
Hi ha molts infants i adolescents que se senten sols avui dia? Maluradament, les enquestes ens diuen que cada vegada són més. Les dades afirmen que tres de cada 10 adolescents i joves d’entre 15 i 19 anys sovint o de vegades se senten sols.
Altres xifres també mostren aquesta situació. Segons l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, un de cada quatre infants d’entre 10 i 12 anys considera que no té suficients amistats. “Entre els nois i noies adolescents, el 14,9% declara no tenir cap amic o amiga”, explica.
Alhora, cal tenir en compte que la solitud també hi entén de classes socials i de sexe. Així, en el cas de les noies adolescents amb famílies de rendes baixes la solitud s’eleva fins al 17,4%. “Es constata que aquest sentiment de solitud gairebé duplica el dels nois i és superior en barris desfavorits”, afirmen des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona.
Què hi ha darrere de la solitud?
La solitud sovint va aparellada amb altres situacions com l’assetjament a l’escola o a través de les xarxes. “La manca de companys de joc, les situacions de bullying, cyberbullying o el rebuig del grup d’iguals són elements de risc per a la soledat durant la infància”, afirma l’informe.
Al mateix temps, el document assegura que les discriminacions i la violència als centres educatius són una constant. Set de cada 10 menors diu que a la seva escola hi ha baralles almenys un dia a la setmana, i quatre de cada deu afirmen que durant l’últim mes els seus amics els han deixat de banda almenys un cop. “El 64% dels infants també diuen que els companys els han insultat almenys alguna vegada en l’últim mes”, explica l’institut. Malauradament, els nens i nenes enquestats afegeixen que això és molt quotidià i li treuen importància.
Darrere d’aquesta situació, tal com la periodista Susana Pérez escrivia l’11 de maig en una columna al Línia, hi trobem el que ella anomena “bombolles digitals”. “Els joves nascuts a partir de 1995, és a dir, aquells que han explicat tota la seva adolescència a través d’Instagram, se senten més còmodes enviant missatges de text des de la seva habitació que en una festa”, diu Pérez. “Més enllà de les causes, el que ningú nega és el canvi d’hàbits: els joves surten menys i s’exposen a menys comportaments de risc, però se senten més vulnerables, tristos i sols, cosa que a països com els Estats Units es tradueix en un augment de les taxes de suïcidi”, sentencia la periodista.
