Llum

El 15% de les llars amb infants a Barcelona viu una situació de precarietat energètica. Foto: Albert Cadanet/ACN

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la més freda de l’any. Aquest esdeveniment, que se celebra aquests dies, enguany s’ha fet notar i en alguns indrets de la metròpoli s’han registrat temperatures per sota dels 0 graus.

Encara que els preus de l’energia han baixat després d’enfilar-se fins al seu màxim històric, la situació de fred, sumada a l’encariment del subministrament, continua fent la vida difícil a les més de 170.000 persones que a Barcelona no poden mantenir el seu habitatge en condicions de calor òptimes. I, tot i que si parlem de qui pateix, fer classificacions no és plat de bon gust, convindrà afirmar que aquest fred encara és més dolorós si ens centrem en els infants i els adolescents que el pateixen.

La pobresa energètica, en dades

La pobresa energètica en infants no sempre es visualitza com caldria. Segons dades d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) recollides al seu estudi Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona, a la capital catalana un 15% de les famílies amb infants a càrrec no és capaç d’escalfar el seu pis de forma adequada. El 14% no pot fer front a les factures i s’endeuta. Es tracta de famílies que han de destinar més del 10% dels seus ingressos a pagar la llum o el gas.

A Nou Barris, una de cada tres llars amb infants passa fred a l’hivern, i a Ciutat Vella una de cada quatre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estipula que viure per sota dels 18 graus és nociu per als infants, ja que en temperatures més baixes els humans correm el risc de tenir problemes respiratoris.

Aquesta situació encara és més intensa quan es tracta de famílies monoparentals o monomarentals. Des de l’Ajuntament de Barcelona assenyalen que el 3% d’aquestes llars acaba desconnectant-se dels subministraments i un 28% té endarreriments en les factures. “Són de llarg les famílies que pitjor ho tenen”, considera la integrant d’ESF i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica Irene González.

Vides difícils

Tot això té una traducció clara en la vida dels infants i dels adolescents. Tal com explica González, la pobresa energètica deriva en l’empitjorament de la salut física i mental, en un rendiment escolar a la baixa i en risc físic per als infants.

“Quan fem assessoraments de famílies en situació de pobresa energètica veiem molta angoixa. A més, els professionals de la pediatria ens confirmen que els menors tenen problemes de malnutrició”, diu. Hi ha famílies que han de triar entre escalfar la casa o altres necessitats bàsiques i, per tant, els menors no tenen una alimentació adequada.

Per altra banda, segons l’informe d’ESF, els infants i els joves tenen més “dificultat de curació de malalties” com l’asma o la bronquitis per culpa de les baixes temperatures en què viuen.

“Els adolescents, a més, tenen vergonya d’explicar la seva situació i eviten convidar els seus amics a casa”, assenyala González. Aquest problema s’afegeix a d’altres amb els quals conviuen. “No es poden dutxar o ho fan amb aigua freda, no poden menjar calent, no poden utilitzar els dispositius mòbils perquè no tenen accés al subministrament…”, denuncia l’integrant d’ESF. Tot això pot portar-los a l’estigma i impacta de ple en el rendiment escolar dels menors. “El simple fet de no tenir llum quan es fa fosc a l’hivern no els permet estudiar”, declara González.

Per últim, i en el pitjor dels casos, una llar sense uns subministraments adequats també és sinònim d’inseguretat. “Hi ha risc d’electrocució o d’incendi, perquè aquestes famílies es veuen abocades a tenir els subministraments bàsics amb connexions irregulars”, afirma la d’ESF. En aquest sentit, González denuncia l’estigma que pateixen aquestes famílies que s’enganxen a la xarxa pel simple fet de voler donar escalfor als seus fills.