Donants i sanitaris implicats en el Cuida’m reunits recentment. Foto: Hospital Sant Joan de Déu
Diuen que, fa dècades, un estudiant d’Antropologia va preguntar a la seva professora quin va ser el primer senyal de civilització de la humanitat. La invenció de la roda, deien uns. El descobriment del foc, argumentava un altre grup. L’agulla, responien uns altres. L’escriptura, cridaven, convençuts, la resta. Però tots s’equivocaven, a parer de la docent. I és que, segons ella, el primer signe que ens va definir com a civilitzats va ser un fèmur trencat i posteriorment sanat. Al regne animal, trencar-te una cama sol ser una condemna a mort, però els arqueòlegs van trobar evidències d’un os soldat, cosa que vol dir que algun altre individu s’havia quedat a socórrer la víctima i a tenir-ne cura.
Cuidar els altres ens fa humans, i més si els malalts són criatures de curta edat amb seriosos problemes de salut i que viuen en països amb pocs recursos sanitaris. És el cas de la Khadija i la Cherive, dues bessones siameses que van néixer a Mauritània a la tardor del 2023 unides per l’abdomen. Per tenir una oportunitat, havien de ser intervingudes quirúrgicament per separar-les. L’Hospital Sant Joan de Déu va acceptar el repte i, al novembre d’aquell mateix any, un avió medicalitzat de l’exèrcit de l’aire portava les dues nenes i els seus pares cap a Esplugues de Llobregat per ser operades.
Era una intervenció difícil, atès que calia, per una banda, desenganxar-les de forma segura i, per l’altra, garantir que podrien tenir una vida normal a posteriori. L’equip de professionals sanitaris del centre mèdic es va posar a treballar i, mitjançant un procés al detall d’impressió 3D de l’abdomen de les nenes, els metges van operar-les amb èxit, i poc després van poder tornar amb els seus pares a Mauritània. “Ha estat molt especial en molts aspectes, i ha fet que tot l’equip neonatal estigui enamorat d’elles”, deia, aleshores, Ana Alarcón, neonatòloga de l’hospital.
Dues dècades de solidaritat
Aquella va ser la primera vegada que el centre mèdic separava dues siameses, i va ser possible gràcies al programa Cuida’m, una iniciativa que es va posar en marxa fa dues dècades a l’Hospital Sant Joan de Déu amb la col·laboració de la Fundació El Somni dels Nens, DKV i l’Orde Hospitalària dels Germans de Sant Joan de Déu. En el passat, també hi han col·laborat les fundacions Probitas, Nou Mil·lenni i Villa Reyes.
L’objectiu és curar nens i nenes amb malalties greus –però curables– de qualsevol racó del planeta que no poden trobar una alternativa de tractament als seus llocs d’origen. “Aquest projecte fa valdre la potència solidària de l’Orde de Sant Joan de Déu”, destaca al Línia el doctor Francisco José Cambra, coordinador del Cuida’m.
Al llarg dels últims 20 anys, més de 400 infants de tot el món han estat operats per l’equip del Cuida’m, tant a l’hospital espluguí com als seus països, on sovint l’equip mèdic es desplaça durant una setmana per intervenir una mitjana de dos infants al dia. Segons explica el doctor Cambra, solen ser cirurgies cardíaques, tot i que també en destaca de generals i de traumatològiques, entre altres.
Sense fronteres
L’última d’aquestes missions va tenir lloc fa dos anys al Perú, on un grup d’especialistes sanitaris, entre cardiòlegs, intensivistes i infermeres, va estar-s’hi una setmana per intervenir, “de forma totalment altruista”, remarca Cambra, un conjunt d’infants amb afeccions diverses.
El programa és obert a nens malalts de tot el món i les famílies poden fer una sol·licitud per beneficiar-se’n. Un cop rebuda, l’equip professional es reuneix per valorar els casos i decidir si poden ajudar-los o no. De fet, una condició sine qua non és que l’afecció en qüestió pugui ser resolta amb una intervenció.
Per tot plegat, l’infant viatja amb la seva família fins a l’hospital d’Esplugues –el programa, que es nodreix de donacions de privats, paga els bitllets i s’encarrega dels tràmits legals–, on s’està dos o tres mesos fins que pot tornar al seu país d’origen, ja curat, perquè no depengui ni de la tecnologia ni d’un complicat tractament mèdic. “Que simplement els puguin fer seguiment allà”, afegeix el doctor Cambra.
El programa, la gènesi del qual està relacionada amb l’agermanament entre Sant Joan de Déu i un hospital de Sierra Leone, a l’Àfrica, ha tractat, en 20 anys, 216 infants procedents de Llatinoamèrica, 198 d’africans, 13 de l’Àsia i set de l’Europa de l’Est. Cambra rememora alguns casos, com el d’una nena afganesa amb una fractura que no havia soldat bé i que van portar des d’aquest país asiàtic a través dels militars. “És molt gratificant. Quan veus la solució, t’emociones”, relata el doctor.
L’emoció de constatar que un grup de professionals de tota classe es mobilitza per salvar la vida d’un sol infant. L’emoció de sentir que, malgrat la que està caient, som humans civilitzats que ens ajudem.
L’ajuda a infants de Gaza amb càncer
El ministeri de Sanitat va organitzar, al març, l’evacuació, via Egipte, de 13 infants amb càncer provinents de la Franja de Gaza per ser atesos en hospitals com el Sant Joan de Déu o la Vall d’Hebron. Els petits van aterrar a la base de Saragossa en el marc del projecte solidari Aman.
VÍDEO | Les siameses mauritanes operades a Sant Joan de Déu rebran l’alta en pocs dies
