Treballador metro

Molts dels projectes adjudicats per les administracions de mobilitat tenen a veure amb la neteja o la consultoria informàtica. Foto: Mar Vila/ACN

Les grans empreses es beneficien com ningú de la inversió pública. Només el 40% dels diners que les administracions dediquen a projectes externalitzats, és a dir a aquells que no poden assumir, es destina a petites i mitjanes empreses.

A Catalunya, de cada 100 euros d’inversió pública, 21 es queden en mans de 10 grans grups empresarials. Són companyies com FCC, Telefónica o ACS, la multinacional del president del Reial Madrid, Florentino Pérez. Així ho explica un informe publicat el passat setembre per l’Observatori DESC, en què l’organisme en defensa dels drets humans assegura que algunes d’aquestes firmes estan acusades de vulnerar els drets humans a l’estranger.

En mobilitat, encara pitjor

La presència d’aquestes empreses en projectes de les administracions és estratosfèrica. Amb tot, un nou informe de l’Observatori DESC la deixa en ridícula si la comparem amb els centenars de milions d’euros que les grans companyies s’enduen d’inversions relacionades amb el transport i la mobilitat. És en aquest sector on les grans corporacions fan l’agost. Concretament, aconsegueixen acumular el 37% de tota la inversió pública. I si parlem de l’àrea metropolitana, la relació entre gran capital i organismes com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) encara és més intensa.

Entre els anys 2016 i 2020, les inversions fetes per administracions relacionades amb la mobilitat van ascendir a 3.290 milions d’euros a tota Catalunya. D’aquesta quantitat, els organismes metropolitans –tres dels 10 que més inverteixen en mobilitat a tot el país– van ser responsables de gairebé 800 milions d’euros. 500 van ser inversions de TMB, 255 de l’AMB i 32 de l’ATM. Tanmateix, si hi sumem les inversions públiques que es van vehicular a través del Port de Barcelona (273 milions), la despesa relacionada amb la mobilitat al territori metropolità va superar, en cinc anys i de llarg, els 1.000 milions d’euros. Cal preguntar-se, doncs, quants d’aquests milions van anar a parar a grans empreses?

En poques mans

Del total d’inversions que TMB va externalitzar, més d’una quarta part es va destinar als grups Volkswagen (10,6%), Gas Natural (6,6%) i FIATC (6,6%). Els següents noms de la llista són igualment coneguts: Thyssenkrupp, Iberdrola, Sorigué, ACS, Siemens, Rogasa i COPISA. Entre aquestes 10 empreses es van emportar el 42% de tota la inversió pública.

Tal com indiquen des del mateix Observatori DESC, aquesta xifra no contempla les inversions fetes durant el 2021. En aquest sentit, caldria incloure-hi altres contractes, com per exemple “el de neteja d’estacions de tren i metro, per un valor total de 126 milions d’euros”, diu l’informe. La meitat d’aquest projecte va anar a parar a ACS i l’altra meitat a OHL i, per tant, en cas de contemplar les licitacions de 2021, la firma de Florentino Pérez seria la que més diners rep de TMB.

Si ens fixem en l’AMB, passa el mateix, però amb altres noms. En aquest cas, només 10 grups es van endur el 46% de les inversions. Destaquen firmes com Sacyr o Ferrovial. No obstant això, entre les 10 empreses també hi ha firmes més petites –sense deixar de ser noms importants–, com Soler i Sauret, que en només una única licitació va obtenir 28 milions d’euros, Movement Barcelona, Benito Arnó e Hijos o Obres i Serveis Roig.

Pel que fa a l’ATM, l’ens encarregat de projectes com la T-Mobilitat, el patró es repeteix i s’intensifica: 10 empreses es van emportar el 50% de les inversions entre 2016 i 2020. Són companyies com Smarting Engineering, El Corte Inglés o Deloitte.

Per últim, en relació amb el Port de Barcelona, el 57% de les inversions públiques van anar a parar a mans d’ACS, FCC, COPISA, Acciona, Gas Natural, COPCISA, TYPSA, Sorigué, El Corte Inglés i Rogasa.

Dit això, queda clar que prop de la meitat de la inversió pública metropolitana en mobilitat es va destinar a companyies de grans dimensions. I en altres institucions públiques del país, de fet, aquesta lògica va ser encara més evident. A Catalunya, Adif va destinar el 68% dels seus contractes públics a grans grups, i el Port de Tarragona el 65%.

Grans inversions en construcció?

Semblaria obvi que, si es tracta d’inversions en mobilitat, estiguéssim parlant de projectes de gran envergadura relacionats amb la construcció d’infraestructures de transport. Per tant, tindria sentit que les companyies amb més múscul financer fossin les seleccionades per dur-les a terme. Poques firmes tenen, per exemple, capacitat per fer un túnel o una carretera.

Tanmateix, l’informe de l’Observatori DESC desmenteix aquesta idea i assegura que molts dels projectes adjudicats per les administracions de mobilitat, tant catalanes com metropolitanes, no tenen a veure amb aquesta mena de megaprojectes. Es refereix a contractes de neteja o consultoria informàtica, com en el cas de l’ATM i la ja citada T-Mobilitat. En paraules de l’Observatori DESC, aquesta situació no és casual i respon a “una lògica privatitzadora dels serveis públics, que són externalitzats i adjudicats en funció del preu més baix sense tenir en compte altres aspectes”.

Segons expliquen des de l’Observatori DESC, el cas de l’ATM és paradigmàtic, perquè malgrat que no va destinar ni un euro a construcció d’obra pública de transports, gairebé la meitat de les seves inversions van ser per a grans empreses.