Les grans empreses s’enduen una quarta part de la contractació pública metropolitana

De cada 100 euros que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) destina a contractació pública, és a dir, diners que l’administració paga a empreses privades per projectes concrets que no pot assumir, 23 euros van a parar a mans de set empreses.

Dels 255 milions que l’AMB va destinar a concursos públics entre els anys 2016 i 2020, 58 milions es van quedar a les arques d’aquestes grans multinacionals. Són ACS, FCC, Ferrovial, Grupo Constant Servicios, Mapfre, Sacyr i Coptalia.

Així ho indica l’Observatori Desc, que el passat mes de setembre va publicar l’informe Radiografia i impacte de la contractació pública catalana en drets humans.

La qüestió no queda aquí. Segons dades del mateix observatori, dels 1.282 contractes que l’AMB va fer públics entre el 2016 i el 2020, 41 van ser assumits per aquestes set empreses. Davant els números, la pregunta és clara: Com pot ser que amb tan pocs serveis prestats, només set empreses es facin amb el 23% de la inversió en contractes públics de l’AMB?

La clau es troba en el tipus de concursos als quals participen. Sovint les grans empreses no es queden amb les molles de l’administració i opten a les licitacions més suculentes. Així, Sacyr, una empresa de l’Ibex 35, va obtenir una adjudicació de quasi 13 milions d’euros per “serveis de clavegueram, brossa, neteja i medi ambient”. Coptalia va adjudicar-se un contracte de més de 5 milions d’euros en “serveis de reparació i manteniment”, o Ferrovial –també a l’Ibex 35– es va endur 7 milions d’euros per uns “serveis de clavegueram, brossa, neteja i medi ambient”. Manteniment i neteja són, juntament amb obra pública, on es mouen més diners.

Així mateix, des de l’observatori es lamenten del pes que aquestes firmes tenen en les adjudicacions de contractes públics. “El 2017, les grans empreses van contribuir al 35,9% de l’economia catalana, davant el 56,9% de les petites i mitjanes empreses (PIME), però a aquestes últimes només se’ls va adjudicar el 28% de la contractació pública”, afirmen des de l’organització.

Una situació endèmica

Podríem pensar que el cas de l’AMB és una excepció. De totes maneres, les principals administracions catalanes actuen de la mateixa manera que l’ens supraterritorial.

En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, el 20% dels diners dels concursos van a parar a mans de sis empreses. Mentre a l’AMB són Sacyr i Ferrovial –cada una s’endú 7,5 de cada 100 euros–, al consistori és ACS qui mossega amb més força el pastís. L’empresa del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, es queda amb el 6% de les inversions públiques que s’externalitzen.

A la Generalitat, si fa o no fa, passa el mateix. Pràcticament el 20% del valor de les licitacions va a parar a mans de sis empreses. En aquest cas és FCC (8%) la que més se’n beneficia.

Diversificació i precarització

Saber exactament quin és el negoci de les grans empreses que més diners reben de les administracions és complicat. L’entramat de filials que es dediquen a tasques diverses fa que firmes com Ferrovial –a través d’unions temporals amb altres empreses o filials– estiguin tant al capdavant de projectes com la construcció del túnel de Glòries com de serveis com el Bicing de Barcelona.

En molts casos, segons assenyala l’Observatori Desc, la diversificació d’aquests gegants empresarials té per objectiu “aglutinar el nombre més gran de contractes de les administracions”, un negoci que s’estima que representa entre el 10 i el 20% del PIB espanyol.

És una situació que crea una enorme dependència d’ajuntaments o d’òrgans supraterritorials cap a aquestes firmes. Alhora, el poder que acumulen aquestes companyies creix cada dia. Un exemple clar n’és el cas del ja esmentat Bicing. “El contracte té una durada de deu anys i tenia un valor de sortida de 220 milions, però finalment es va adjudicar un 34% per sota del preu de sortida”, afirma l’observatori. “L’adjudicació d’aquest contracte és un exemple de les pràctiques de baix cost que posen sovint en risc la viabilitat econòmica de les adjudicacions”, afegeix. Al cap i a la fi, i segons l’opinió de l’Observatori Desc, aquestes “rebaixes temeràries” acaben conduint a la precarització de les condicions laborals i dels serveis.

Drets humans

La referida a la precarietat no és l’única crítica de l’Observatori Desc a les grans empreses que es beneficien del sistema de contractació pública. L’informe de l’organització assenyala que la majoria tenen denúncies a l’estranger per vulnerar els drets humans.

Les dues màximes beneficiades de l’AMB han rebut acusacions en aquest sentit. Una filial de Ferrovial, Broadspectrum, va ser denunciada juntament amb el govern australià per Amnistia Internacional “per detencions arbitràries, exposició a tractes inhumans, degradants i cruels als migrants i demandants d’asil, a més d’agressions sexuals contra dones i menors d’edat”.

Els fets van succeir el 2016 i Broadspectrum, que el 2020 va ser venuda per Ferrovial, era l’empresa subcontractada per a la gestió de centres de detenció de migrants a Nauru i a l’illa de Manus, a Austràlia.

En el cas de Sacyr, les denúncies esmentades per l’Observatori Desc es van produir el 2018. Un informe d’Alianza por la Solidaridad va acusar Somague i Neopul, filials portugueses de Sacyr, d’atemptar contra els drets humans de la població en les obres ferroviàries del corredor de Nacala a Moçambic. L’informe determina que Sacyr va posar en risc “la salut, la vida i el medi ambient a causa de la falta de seguretat a les vies i a conseqüència d’emissions de pols derivades del transport del carbó”.