Els espais verds milloren el pes i la concentració dels infants

No fa ni un any que un estudi fet per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb diverses institucions de recerca europees, feia envermellir la regió metropolitana. La investigació determinava que, de les 10 zones amb pitjor qualitat de l’aire de tot l’Estat espanyol, quatre són aquí: Barcelona, Mollet, Mataró i Granollers.

De fet, segons el mateix estudi, l’àrea metropolitana de Barcelona és el territori on els nivells de partícules contaminants són més alts. L’anàlisi seguia i no ho feia per donar bones notícies. El 81% de la població de l’àrea metropolitana viu en zones amb menys espais verds dels recomanats.

Espais verds i morts

De nou, ara ISGlobal ha fet públiques dades que posen en relleu la necessitat d’impulsar mesures per millorar la qualitat de l’aire a la capital catalana i a la seva rodalia. Després d’analitzar 31 ciutats europees, l’organització ha denunciat que cada any es podrien evitar 43.000 morts prematures per contaminació “si es complissin les recomanacions de l’OMS pel que fa a la proximitat residencial als espais verds”. L’organització de la salut recomana l’accés universal als espais verds i estableix que siguin com a mínim de “mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili”.

“Els espais verds s’han relacionat amb molts beneficis per a la salut en les persones adultes, com més esperança de vida, millor estat de salut mental i general, reducció de l’estrès i millor desenvolupament cognitiu”, expliquen des de l’ISGlobal per afegir que ara també hi ha elements que indiquen millores pel que fa a la infància.

Les noves evidències sorgeixen d’un estudi que ha fet la Universitat de Columbia Britànica a la ciutat canadenca de Vancouver. Així, la presència d’espais verds “es relaciona amb un pes adequat dels nounats; millor capacitat d’atenció, concentració, desenvolupament emocional i del comportament; o millors habilitats socials”. “Els nens i les nenes que han crescut en veïnats més verds tendeixen a presentar més volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del seu cervell”.

Declaració de Sabadell

No és gens estrany que la societat civil i les institucions estiguin engegant, doncs, iniciatives per millorar la qualitat de l’aire. És el cas del segon Congrés per la Qualitat de l’Aire que es va celebrar fa una setmana a Sabadell.

Impulsat per grups activistes i administracions com l’Àrea Metropolitana de Barcelona o la Generalitat, en l’edició d’enguany, 62 ens supramunicipals i alcaldies de tota Catalunya, la majoria de les quals a la regió metropolitana, van signar l’anomenada Declaració de Sabadell. En paraules de l’organització del congrés, es tracta d’una “declaració d’alcaldies per avançar en les accions i estratègies de resposta des del món local que reforcin el seu paper com a agent clau en la millora de la qualitat de l’aire”. Entre altres punts, la declaració aposta per la promoció de la pacificació dels carrers, la millora dels serveis de transport o la promoció de les energies verdes.

També han signat l’acord institucions com la Diputació. En aquest sentit, Xesco Gomar, president delegat d’Acció Climàtica de l’ens públic, afirmava durant el congrés que la signatura era important per “la situació i el moment que vivim, perquè parlem de la ZBE, d’un transport públic més eficient i sostenible, per la lluita contra el canvi climàtic, la neutralització dels espais públics, la transició energètica i la reducció dels residus… Tenim molta feina al davant”.

Amb tot, la declaració neix del món civil. Com assenyalava Cristina Ribas, professora de Periodisme de la UPF i membre de la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, en la clausura de les jornades, la percepció de la contaminació ha passat “del laboratori al carrer” i ara la ciutadania precisa “mesures estructurals”.