La vacunació de la tercera dosi va començar a les residències catalanes el setembre passat. Foto: Oriol Bosch/ACN
Mentre la vacunació segueix estancada a Catalunya i el nombre de persones majors de 16 anys que han rebut la pauta completa no supera el 85%, ja es comença a plantejar la possibilitat de posar la tercera dosi a tota la població. Davant d’això, sorgeix la pregunta: és necessària?
A mitjans d’octubre, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanava la tercera vacuna per a certs grups de població. Ho feia després de demanar als països que s’ho podien permetre una pròrroga d’aquesta tercera dosi a l’agost.
A Catalunya es va començar a posar la dosi extra a les residències al setembre, i a l’octubre es va estendre per als majors de 70 anys. Avui dia ja són més de 260.000 persones les que la tenen. A l’àrea metropolitana en són 106.287.
Amb tot, a principis del mes passat, i en declaracions a TV3, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, reconeixia que la tercera dosi serà necessària per a tota la població. Alhora, el polític es mostrava partidari de vacunar els menors de 5 a 12 anys; un altre tema controvertit.
Expressava aquestes opinions en un moment en el qual les xifres de la pandèmia eren bones. Maluradament, des de fa unes setmanes, i amb l’arribada del fred, el risc de rebrot ha passat de baix a moderat i tot fa preveure que els debats sobre la dosi extra i la vacunació infantil s’intensificaran en el futur immediat.
Ens cal?
A França, el president Emmanuel Macron anunciava aquest dimarts que les persones majors de 65 anys hauran de posar-se la tercera dosi si volen seguir tenint el certificat Covid que els permet viatjar, entrar a bars o anar al cinema.
A casa nostra encara no hem arribat a aquesta fase, però tot apunta que el país podria seguir l’exemple francès aviat. Tot i això, la tercera dosi no agrada a tothom. És el cas de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ja ha apuntat que “el debat de la tercera dosi va més enllà dels arguments immunitaris de cada país” i ha d’incloure una perspectiva de “salut global”. Es refereix a una vacunació “equitativa” a tot el món.
D’aquesta manera, l’institut fa una sèrie de recomanacions que les administracions haurien de tenir en compte abans d’iniciar una tercera ronda de vacunació. L’ISGlobal assenyala que calen més evidències científiques a l’hora de posar aquesta nova dosi a tota la població. Així mateix, insta els governs a posar-la només en certes poblacions de risc i els demana que no iniciïn campanyes massives de vacunació si no hi ha una “necessitat real”.
En gran part, les demandes de l’organisme tenen a veure amb el repartiment desigual que hi ha de les vacunes arreu del món. “L’acaparament de vacunes per part dels països d’alts ingressos, fins al punt que hi hagi dosis que caduquin i no es puguin utilitzar, constitueix una pràctica inacceptable”, afirma l’institut.
Mentre hi ha estats com Dinamarca, Islàndia, Espanya, els Emirats Àrabs o Singapur on la població amb la pauta completa de vacunació supera el 75%, en altres com la República Democràtica del Congo, el Iemen o Turkmenistan menys del 0,2% dels ciutadans han estat punxats amb dues dosis.
Per tots aquests motius, l’ISGlobal demana una “estratègia de salut global” que no deixi “ningú enrere”. “La comunitat internacional ha de garantir una estratègia comuna sostinguda per finançament i la distribució de vacunes amb perspectiva global”.
