L’època de les farmàcies: han crescut un 5% en l’última dècada i mitja

A cada època li toca un comerç. Sembla una frase estranya, però no ho és tant. En els primers compassos del segle XXI s’obrien sucursals bancàries a un ritme frenètic. Com si fossin senyals d’un camí de muntanya, pràcticament es podia recórrer tota Barcelona sense deixar de veure una seu de La Caixa. La població volia crèdit i el crèdit es donava a les sucursals. Ja sabem com va acabar aquella història.

Amb la crisi econòmica de 2008 van prosperar les botigues de compravenda d’or. Moltes persones que havien perdut la feina no podien arribar a final de mes i havien d’empenyorar objectes de valor i joies familiars per poder subsistir. Aquella situació no es podia amagar, perquè alguns carrers de la ciutat es van omplir d’homes i de dones que, com si fossin mascotes d’un equip de bàsquet, portaven enormes cartells que animaven els vianants a desprendre’s de collarets, polseres o arracades del preuat material.

Amb la recuperació econòmica, la febre de l’or va minvar. Va venir l’època de les botigues de cigarretes electròniques, de les pastisseries de magdalenes, dels centres d’ungles…

Han arribat nous temps, la crisi sanitària de la Covid-19 ho ha alterat tot i, com no podia ser d’altra manera, també ha impactat en el comerç. Quina és la botiga dels nostres dies? Més enllà dels establiments de venda de mascaretes, molts dels quals han hagut de tancar, les farmàcies són el comerç que millor resumeix l’època que vivim.

L’auge de les farmàcies

Un estudi del Banc Sabadell calcula que durant l’any 2020 “la facturació de les farmàcies espanyoles va créixer un 4,4%”. Al mateix temps, reconeix que aquest creixement està clarament relacionat amb la pandèmia. Amb tot, l’entitat bancària considera que “l’augment de la preocupació per la salut ha provocat que els comerços d’aquest sector hagin incrementat la seva activitat en els primers mesos de 2021”.

Aquesta tendència ja fa anys que s’intuïa. Segons l’assessoria per a farmàcies Afinpa, en els dos primers semestres de 2017 el volum de negoci de les farmàcies havia augmentat un 2,5%.

Però si hi ha una dada concloent és la del nombre de farmàcies a la demarcació de Barcelona. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) en quantifica 2.348 a tot el territori; 1.027 a la capital catalana.

Es tracta de la xifra més alta de la qual té registres la COFB en les seves memòries anuals. Suposa, a més, un increment del 5% respecte de l’any 2009, el moment en què menys farmàcies hi havia a la zona: 2.222.

Sorprenentment, aquesta tendència no es produeix de la mateixa manera a tota la demarcació, ja que a Barcelona ciutat el nombre de farmàcies avui és menor que l’any 2008. Si ara n’hi ha 1.027, aleshores n’eren 1.034. Tanmateix, és cert que amb la crisi es van anar tancant farmàcies a la ciutat, fins que el 2016 el nombre d’aquestes botigues va tocar fons (1.021). Des d’aquell any, les xifres han viscut un repunt i cada any se n’obren de noves.

Per què augmenten?

Històricament, l’Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea que més farmàcies té per habitant. El Banc Sabadell assenyala que hi ha “una farmàcia per cada 2.124 habitants”. A la demarcació de Barcelona, aquesta xifra és menor: 2.400 habitants per farmàcia.

Aquesta forta presència i l’auge que estan vivint les farmàcies s’explica per l’envelliment de la població. Catalunya té una de les esperances de vida més elevades de tot el món. Encara que amb la pandèmia ha passat dels 83,83 anys als 82,24, el volum de persones d’edat avançada és alt. Així mateix, a Europa l’any 2006 un 21% de la població tenia més de 60 anys, però s’espera que el 2050 aquesta xifra augmenti fins al 34%.

És en aquest marc que s’explica l’augment d’aquesta mena d’establiments i el creixement econòmic de les farmàcies. L’increment de persones d’edat avançada, una població que consumeix més recursos mèdics, obliga a tenir un sistema de farmàcies més extens.

De totes maneres, no només el nombre de persones grans explica l’auge. “El 2020 va créixer l’ús de fàrmacs per al restrenyiment, l’obesitat, els digestius i les vitamines, a causa de l’augment del sedentarisme”, explica Enrique Granda, editor de l’Observatori del Medicament. Alhora, l’anomenada pandèmia de la salut mental ha fet créixer l’ús d’antipsicòtics i d’antidepressius mentre han caigut les vendes de productes dermatològics, anticonceptius, antigripals i medicaments per al sistema respiratori. En aquest sentit, doncs, podem parlar d’una societat que cada cop té més necessitat de farmàcies.