Reforç escolar

L’accés desigual a les classes particulars fa que els infants no tinguin les mateixes oportunitats. Foto: Arxiu

Les activitats extraescolars s’han convertit en una pràctica habitual entre els infants. Qui no fa futbol, anglès, música, dansa…? Fins i tot n’hi ha que fan xinès o ioga. Però què passa amb els nens que no fan cap d’aquestes activitats perquè les seves famílies no s’ho poden permetre? I sobretot amb els que no poden fer classes particulars tot i necessitar aquest reforç? Segons Sònia Recasens, directora de Programes Educatius i Socials de la Fundació Pere Tarrés, això impedeix el dret a la igualtat d’oportunitats i genera diferències severes entre els alumnes.

“Està demostrat que fer reforç educatiu o altres extraescolars millora les competències socials, fa que els nens siguin més estables emocionalment, els treu de situacions de risc… I tot això té un impacte que els marca per a tota la vida, fent-los adquirir unes habilitats i unes facilitats que la resta no tindrà”, explica Recasens.

Una font de desigualtat

La Sara, per exemple, és una nena de Granollers de 8 anys que necessita classes de matemàtiques i d’anglès fora de l’escola. Així li ha recomanat la tutora, perquè “va molt justa”, diu l’Hamida, la seva mare. “La mateixa mestra em va donar el contacte d’una noia que diu que ho fa molt bé i vaig trucar-li, però em va dir que cobrava 30 euros per dues hores de classe i, a més, que havia de portar jo la nena fins a casa seva, a l’Ametlla, i després anar-la a buscar”, detalla. “Això no m’ho puc permetre sent mare soltera i cobrant menys de 1.000 euros al mes”, lamenta.

En canvi, en Marc, de 14 anys i de Parets, sí que rep classes de reforç tres dies a la setmana –de matemàtiques, català i tecnologia– des de fa anys. “Considerem que invertir en educació mai serà llançar els diners, i que tota l’ajuda extra que pugui tenir serà positiva per al seu futur”, explica la Txell, la seva mare. En el seu cas no és que vagi just de notes. “Però vam pensar que en entrar a l’ESO havia de començar a treure les millors notes possibles per preparar-se per al Batxillerat”, afegeix.

Segons el recent informe publicat pel Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE, la despesa mitjana anual en classes particulars s’ha triplicat en els darrers deu anys, passant de 246 euros a més de 750. Una dada que suposa que un 24% de joves d’entre 6 i 18 anys reben aquest reforç, principalment per tres motius: per la concepció, cada vegada més generalitzada, que com més inversió en educació millor futur tindrà el nen, per la competició que existeix per accedir a les universitats i per la manca de temps dels pares per atendre els seus fills.

Cada vegada més demanda

Segons Recasens, que tot això surti a la llum ara és resultat de la recessió econòmica. “Les crisis sempre fan aflorar evidències que venen de fa temps, i per això ara s’està veient que tenir accés a aquests serveis fora de l’escola és una necessitat”, argumenta. Un fet que queda demostrat amb l’alta demanda que hi ha per entrar en centres socioeducatius com el de la Fundació Pere Tarrés, on fan reforç i altres activitats que fomenten les habilitats socials i emocionals dels nens. “Les llistes d’espera han crescut un 75%, i un 30% de les famílies que hi volen accedir mai ho havien necessitat”, detalla. Malauradament, però, no es pot atendre tota la demanda de reforç escolar existent, i per això nens com la Sara es queden sense accedir a aquest servei.

“És injust que la meva filla pugui repetir curs sent tan petita només perquè jo no tinc diners per pagar-li una professora fora de l’escola”, lamenta l’Hamida. Per això Recasens pensa que “l’administració pública hauria d’incorporar un sistema de beques i convertir l’educació no formal en un dret universal”. Encara més tenint en compte que la majoria de classes particulars es paguen en negre.

La Clàudia Serrat, de Granollers, fa més de 6 anys que és professora de reforç. “Ho vaig començar a fer mentre estudiava la carrera de Turisme per guanyar uns diners i vaig veure que era una feina còmoda, perquè els nens venen a casa, i senzilla”, explica. Va començar amb un parell d’alumnes i va arribar a tenir-ne sis, fins que va trobar feina i va haver de deixar de fer algunes classes. Ara bé, encara avui compagina les dues coses, perquè les classes de reforç li suposen un ingrés extra que li va “molt bé”, reconeix. Encara que en el seu cas, com en molts altres, no té ni estudis relacionats amb l’educació ni passió pels nens. “Però és una feina fàcil que et permet embutxacar-te uns 300 euros al mes sense gaire esforç”, diu Serrat.

Un servei essencial

El que està clar de tot això és que aquesta necessitat sorgeix perquè “s’està perdent la confiança en el sistema educatiu”, pensa l’Hamida. “Si hi hagués menys nens per classe, més professors i més recursos, aquesta desigualtat no existiria”, afegeix.

Una desigualtat que, segons l’estudi, va a l’alça, ja que mentre els que tenen més poder adquisitiu contracten classes particulars fins a cinc vegades més, entre els fills de les famílies més humils hi ha un fracàs escolar més elevat. “I continuarà sent així fins que no es reconegui aquest servei, juntament amb el lleure, com una cosa essencial en la vida de qualsevol infant”, conclou Recasens.