Classe català botiga Cornellà

Alí fent classe al seu comerç. Foto: Línia

La salut de la llengua catalana segueix generant debat. Si fa unes setmanes la Generalitat alertava que l’ús del català va de capa caiguda a les aules, recentment el Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs del Govern contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer un 25% de les classes en castellà.

Ara bé, un cop l’alumne surt de classe, a Cornellà quina llengua fa servir per dirigir-se als seus amics o familiars? Segons dades de l’última enquesta d’usos lingüístics, que data del 2018, en aquesta ciutat majoritàriament el castellà. Un fet que no ha de sorprendre ningú, ateses les lògiques sociològiques d’un municipi que va créixer de manera espectacular al llarg del segle XX a redós dels fluxos migratoris procedents de la resta de l’Estat. Aquest fenomen, unit a les onades migratòries internacionals de les dues darreres dècades, provoca que només un 14% dels veïns tinguin el català com a llengua inicial o familiar. Pel que fa a la llengua habitual, la xifra és gairebé idèntica (14,8%).

Rebaixar el dramatisme

Ara bé, cal encendre totes les alarmes? El català està en perill a llocs com Cornellà? Des del Centre de Normalització Lingüística (CNL) d’aquesta ciutat rebaixen el dramatisme. “Atenint-nos als tòpics, Cornellà i Olot són sempre els dos extrems”, apunta Oriol Torras, coordinador d’ensenyament del CNL. “A Cornellà no hi ha hostilitat cap al català”, afegeix, però, Enric de Vilalta, director del CNL cornellanenc, ubicat en un barri procliu al castellà com és Sant Ildefons.

Tot i això, de Vilalta diu que no té problemes perquè l’entenguin en català al barri. Baixant al Centre, i a l’altra banda del taulell, Glòria Moliner, propietària del Cafè del Barri, relata que el 80% de la seva jornada la fa en català. “El primer que parla és qui marca la llengua”, apunta el director del CNL, que considera que els catalanoparlants han de fer servir el català “amb normalitat” i no canviar al castellà d’entrada.

Renunciar al català per respecte és un fenomen que té molt a veure amb tòpics relacionats amb l’origen de l’interlocutor. I si no que ho preguntin a Azhar Alí, comerciant pakistanès d’una botiga de queviures de la Rambla de Cornellà. Alí és el primer botiguer d’aquesta ciutat del Baix Llobregat que s’ha adherit al programa ‘Comerços Aprenents’, adreçat a immigrats que volen atendre els seus clients en català. Neus Ortiz és tècnica del CNL i és qui s’encarrega de fer-li mitja hora de classe cada setmana per repassar les salutacions i els noms dels productes. Tot plegat, una lliçó pràctica molt en línia de l’activitat del seu negoci.

“Aprenc català perquè és important per a Catalunya”, diu Azhar Alí, botiguer pakistanès

La sessió s’interromp cada cop que entra un client. En comptem tres durant la classe, i tots tres es dirigeixen a Alí en castellà. “La idea és que ell saludi en català perquè els clients catalanoparlants sàpiguen que poden fer servir la seva llengua”, argumenta Ortiz. Alí fa 15 anys que va venir i és ara que ha decidit endinsar-se en l’aprenentatge del català. “Ho faig perquè és important per a Catalunya”, resumeix.

Tanmateix, el dia a dia de Cornellà és en castellà. Si fem l’exercici d’afinar l’oïda i escoltar els vianants, verificarem la xifra del 14,8% de catalanoparlants que indica l’enquesta d’usos lingüístics. També ho constata Miguel Ángel Pérez, un almerienc que viu a Cornellà des de fa un any i que treballa de cara al públic. Reconeix que va arribar amb recels per la qüestió lingüística, tot i que ara ha comprovat que “hi predomina el castellà”. A més, diu que no ha detectat “cap problema al carrer” relacionat amb la llengua i apunta que el procés independentista ha pogut “distorsionar” la realitat. En aquest sentit, Torras reconeix que les xarxes socials i els mitjans de comunicació “distorsionen i crispen” la realitat, cosa que pot generar malfiances en alguns veïns.

Visita alumnes biblioteca

Una visita d’alumnes del CNL a la biblioteca Central. Foto: CNL Cornellà

Ara bé, el ‘procés’ ha provocat que el català sigui una llengua antipàtica per a alguns ciutadans? Ot Garcia, regidor de Cultura de Cornellà, ho té clar. “La llengua catalana no s’ha fet antipàtica pel ‘procés’”, defensa, però avisa que molta gent “ha desconnectat” de TV3, un agent normalitzador de la llengua, pel tractament “monotemàtic” que diu que en fa. Sense anar més lluny, les dades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) apunten que la quota d’audiència de TV3 és menor a les ciutats amb més habitants. Concretament, del 10,5% als municipis d’entre 50.000 i 200.000 veïns, on hi ha Cornellà. Són xifres que la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, va aportar fa poc al Parlament.

Més enllà d’això, el regidor de Cultura cornellanenc defensa el paper del seu Ajuntament en la promoció del català com a llengua “d’oportunitats i d’igualtat”, i contradiu les crítiques d’ERC, que ha acusat el consistori de no garantir l’atenció en català en dependències municipals. “Aquesta entrevista no la podria fer amb vostè en català si no s’hagués fet bé la feina”, assenyala Garcia, que diu que els agradaria que el nombre de catalanoparlants augmentés a la ciutat.