El drama de la documentació per a les persones sense llar

Perdre el passaport o el carnet d’identitat no és un fet gaire comú. Pot passar, però no és freqüent. A més, qualsevol persona que perd la documentació no triga a tenir-ne de nova. Tot això és així sempre que no parlem de persones sense llar.

Arrels, la fundació que ajuda les persones de carrer que viuen a Barcelona, publicava la setmana passada dues dades significatives. La primera: el 31% de les persones que no tenen casa no tenen padró. La segona: el 45% de les persones que no tenen padró és perquè no disposen de documentació per poder-lo demanar. Aquest darrer percentatge és més elevat en els joves: el 64% no té documentació.

Encara que moltes d’aquestes persones intenten tenir el màxim de cura dels seus documents identificatius, el fet de no tenir un lloc estable on viure fa que perdre’ls sigui fàcil. En alguns equipaments o centres els guarden la documentació, però en moltes ocasions ja l’han perduda abans d’anar als recursos socials.

“En tractar-se de persones en situació de carrer, és freqüent que els hagin robat el passaport, que l’hagin perdut o que el tinguin caducat”, explica la fundació.

No es tracta d’una qüestió menor, ja que, com afirmen des d’Arrels, “tenir en ordre la documentació personal com el passaport, el DNI, el certificat de ciutadania de la Unió Europea o el permís de residència és essencial per empadronar-se, tenir assistència sanitària continuada, obrir un compte bancari i accedir a prestacions”.

A aquest problema cal afegir-ne un altre. Un 27% de les persones que viuen al carrer consideren que fer gestions o tràmits de documentació és una tasca molt difícil, i un 24% la titlla de difícil. En gran part, aquest fet té a veure amb l’origen de les persones sense llar. La mateixa fundació confirma que 7 de cada 10 persones de carrer a Barcelona són migrades.

Totes aquestes dificultats relatives a la documentació han crescut amb la pandèmia. La mateixa Arrels explica que ara la meitat de les persones de carrer tenen problemes per fer tràmits de documentació (51%). “També els costa, fins i tot, contactar amb el seu referent social (46%)”, afegeix l’organització.

Una possible solució

Documentació i sensellarisme són dos conceptes que sovint no van de la mà, que fins i tot es repel·leixen. És per aquest motiu que la fundació d’innovació en l’acció social iSocial ha posat en marxa la seva eina Nidus, que té per objectiu evitar els problemes que genera la pèrdua de documentació. “És una font de tota mena de problemes”, explica l’integrant de la fundació Toni Codina. “És una angoixa per a les persones que viuen al carrer, però també suposa una dificultat per a la seva reinserció i una càrrega burocràtica afegida per als treballadors socials”, diu.

Per evitar aquestes problemàtiques, Nidus –de niu– és una eina tant per a web com per a aplicació mòbil que permet emmagatzemar una còpia dels documents més rellevants de cada persona. Així, aquesta informació queda guardada al núvol i la persona sense llar pot consultar-la des de qualsevol dispositiu electrònic i, fins i tot, un cop compulsats els documents fer-los servir per fer tràmits. “Tot i que no sempre tenen dades, el 80% de les persones que viuen al carrer tenen telèfons mòbils i, per tant, poden consultar Nidus des d’aquí”, explica Codina.

Així mateix, Nidus també incorporarà un sistema de xat per posar en contacte les persones de carrer amb els treballadors socials o amb l’Ajuntament i un sistema de recordatori per si l’usuari té cita amb el metge o amb alguna entitat social. A més, tal com explica Codina, “Nidus també permet guardar fotos o documents personals”. En aquest sentit, l’eina vol facilitar la vida de les persones sense llar que, en moltes ocasions, quan perden les seves coses o pateixen un robatori també perden objectes sentimentals.

La idea fa anys que cueja i fins a finals de l’estiu vinent estarà en fase de proves. Serà aleshores quan veurà la llum. De moment, s’està provant als municipis de Barcelona, el Prat i Girona.