Campaments refugiats Tinduf

Els campaments de refugiats de Tinduf, un autèntic infern del qual els infants del Vacances en pau fugen dos mesos a l’estiu. Foto: Arxiu

L’hamada és un tipus de paisatge pedregós i àrid propi d’ambients desèrtics. Un autèntic infern per viure-hi. Sense anar més lluny, quan un beduí et vol engegar a passeig, diu que “Al·là et condemni a viure a l’hamada”. Qui coneix perfectament les condicions extremes d’aquest paisatge inhòspit són els 170.000 refugiats sahrauís que Nacions Unides calcula que viuen als campaments de refugiats de Tinduf, a Algèria, on van anar a parar fa més de quatre dècades a causa de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental.

La vida als campaments és dura. Temperatures extremes que solen superar els 50 graus a l’estiu i deficiències en serveis bàsics com l’aigua potable o l’atenció mèdica. I qui pateix més aquesta situació són els infants. És per aquest motiu que des de fa dècades el programa Vacances en pau ofereix la possibilitat als sahrauís més joves de passar un estiu diferent, lluny de la calor. A més, la iniciativa permet als petits tenir accés a revisions mèdiques, en les quals s’han arribat a detectar malalties que, en cas d’haver estat al desert, haurien pogut causar-los la mort. El més habitual, però, és que aquests infants presentin problemes dentals i oculars, causats per l’alimentació i la sorra del desert.

Aquest projecte està organitzat per la delegació del Front Polisario i compta amb la col·laboració de diverses entitats solidàries amb el poble sahrauí. Entre elles, l’associació Castelldefels Sàhara i l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) de Gavà i Viladecans, que estan en plena campanya informativa per trobar famílies que acullin els infants durant els mesos de juliol i agost. Enguany només vindran infants de vuit anys, a diferència d’altres cops.

“Per als nens i nenes sahrauís és una experiència enriquidora, però també ho és per a nosaltres”, explica al Línia Esther Mañà, membre de la junta d’ACAPS Gavà i Viladecans. Aquesta entitat celebrarà sessions informatives avui, 22 d’abril, a les set de la tarda a l’Espai Jove de la Casa Gran i el dia 29 a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, a la mateixa hora.

Edició especial

I és que l’edició d’enguany és molt especial, atès que suposa el retorn a la normalitat després de dos anys de pandèmia, durant els quals el projecte Vacances en pau ha estat aturat. Tot i això, la incertesa ha marcat el projecte fins a l’últim minut, ja que a la situació sanitària s’hi ha afegit la crisi diplomàtica oberta entre Espanya, el Front Polisario i Algèria, que dona suport als sahrauís.

Tanmateix, la decisió del govern de l’Estat de validar la proposta del Marroc de convertir el Sàhara Occidental en un territori autònom seu –i que li ha suposat perdre sintonia amb Algèria– no ha afectat el Vacances en pau. “Teníem algun dubte a l’inici, però ni el Front Polisario ni el govern espanyol hi han posat problemes”, reconeix Matilde Mas, tresorera de Castelldefels Sàhara.

“Quan venen a casa són un més de la família”, diu la Wendy, veïna de Castelldefels

Ella i Rita Borque, vocal de l’entitat, donen informació a famílies interessades a acollir un infant sahrauí en una trobada a la biblioteca Ramon Fernández Jurado. Repassen tot els ets i uts de l’acollida i donen consells als que ho faran per primer cop. “És important integrar el nen o la nena com si fos un fill més”, insisteixen. A la sala hi ha algú que repeteix, com la Wendy, que considera que la principal i única raó per acollir un infant sahrauí és “l’amor”. “Quan venen a casa meva són un més de la família”, assegura.

Per la seva banda, l’Ingrid, que també està apuntada al llistat de veïns de Castelldefels que volen acollir infants ucraïnesos, es mostra il·lusionada de participar per primer cop en el Vacances en pau.

Mañà, que fa anys que rep els infants a casa seva, posa èmfasi en la necessitat que els petits s’integrin socialment i comparteixin espais i activitats amb els infants d’aquí. Ho faran a través dels casals d’estiu, on conviuran amb nens catalans. “La llengua no és un problema, l’aprenen de pressa”, destaca Borque, que relata anècdotes amb els infants. Tant ella com Mas fa anys que n’acullen i tenen força experiència. De fet, han conegut de primera mà les condicions dels campaments de refugiats, així com Mañà. “No és el mateix que t’ho expliquin que veure-ho en persona”, reconeix.

Però més enllà de la situació política i social dels sahrauís, les famílies acollidores valoren els petits moments, com ara les cares dels infants la primera vegada que veuen el mar o la il·lusió de llençar-se a una piscina plena d’aigua. O la relació que estableixen amb alguns dels infants acollits i que perdura en el temps.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram