“Hi ha qui es pensa que no sabem com funciona un autobús per ser dones”

No és gaire freqüent veure dones conduint un autobús. Tal com demostra un informe presentat per l’Asociación de Transportes Públicos Urbanos y Metropolitanos (ATUC), els transports són un sector masculinitzat. Només 14 de cada 100 persones que treballen en les 16 empreses de transports públics estatals que analitza el document són dones.

Curiosament, no és en l’àmbit directiu on la presència de dones és menor. En els comitès de direcció són dues de cada 10, i en els consells d’administració, tres de cada 10. Així mateix, pel que fa a les dones conductores a l’Estat espanyol, segons dades de la Confederación Española de Transporte en Autobús (CONFEBUS), de tots els ciutadans que tenen un carnet que habiliti la conducció d’autobusos, el 27% són dones.

Per altra banda, l’estudi de l’ATUC mostra que les dones que treballen en empreses de transports públics tenen sous més baixos que els dels homes, concretament d’un 7,67% menys. Tanmateix, l’informe indica que les companyies “estan fent un esforç per contractar dones, tot i que la captació del talent femení continua sent un repte important”.

L’experiència al volant

Elisenda Rotger té 53 anys i és conductora d’autobusos a Barcelona des del 2007. Explica que quan va prendre la decisió, feia molt temps que treballava d’administrativa. “No em veia passant la resta de la meva vida tancada en una oficina”, diu. Volia treballar a l’exterior i li agradava molt conduir i va decidir unir aquestes dues passions. “Dins del meu imaginari d’usuària del transport públic, el conductor era una figura que apreciava molt perquè era qui em portava a la feina, quan tornava de festa o quan anava a casa”, recorda.

Ara, després de tants anys al volant, continua enamorada d’aquesta feina. “El que més m’agrada és conduir per la meva ciutat, el contacte amb la gent i no tenir un cap a sobre”, afirma. Certament, reconeix, TMB controla en remot com i qui condueix els autobusos, però ella no ho aprecia i això li agrada.

Malgrat tot, en els darrers temps, ha començat a sentir més pressió quan ha de fer la seva feina. “Algú des d’un despatx ha mirat estadístiques i ha decidit reduir gradualment els temps que triguem a fer la mateixa ruta, i això ens incrementa l’estrès”, considera la conductora, que també és integrant de la CGT. “Ens sentim pressionades per anar més de pressa, en una ciutat on les velocitats s’han reduït a quasi tots els carrers a 30 quilòmetres per hora”, afegeix. Aquesta situació, considera, li resta temps per poder descansar i oferir un servei adequat als viatgers.

Segons Inspecció de Treball, de la Generalitat, el 44% dels conductors d’autobús de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) tenen excés de càrrega de feina, i el 40% fan més hores de les que per contracte haurien de realitzar.

Desigualtat al volant

No hi ha cap dubte que, a l’hora de conduir un autobús, les diferències entre homes i dones són inexistents. La feina és la mateixa. No obstant això, Rotger apunta que és en el tracte amb els viatgers o els companys on es fan notar els rols de gènere.

“En la societat masclista on vivim, de vegades et pots trobar comentaris que no són adients o algun paternalisme dins l’empresa”, assegura. “Hi ha qui es pensa que no sabem com funciona un autobús per ser dones”, remarca. Encara que mai ha tingut cap problema d’aquesta mena, reconeix que algunes companyes sí que han viscut situacions de violència masclista. “Per a moltes dones que potser voldrien ser conductores, allò que tant m’agrada a mi i que és la llibertat d’estar sola al volant les fa tirar enrere per por de viure atacs masclistes o sexistes”, assevera.

Per què hi ha menys dones al volant?

Els comentaris o les situacions masclistes que una dona pot patir no són l’únic element que fa que elles no vulguin ser conductores. El cert és que el primer factor és la manca de referents. Si les nenes no veuen conductores als transports públics, no podran imaginar-se fent aquesta feina.

A banda, es tracta d’una feina exigent. Els autobusos funcionen els 365 dies de l’any i això vol dir treballar caps de setmana o en horaris poc adaptables a la vida familiar. “És difícil de conjugar amb les tasques que, en una societat patriarcal, tradicionalment han assumit les dones”, lamenta Rotger.

A més, antigament, el món de l’autobús era un sector on hi havia molts militars. “La gent de l’exèrcit, quan ho deixava, venia aquí perquè tenien els carnets de conduir”, diu Rotger. “Tot i que avui en dia ja no és així, encara hi ha una estructura molt jeràrquica que potser és heretada d’abans”, considera. Ho comenta tot fent referència a alguns tics que han quedat al món dels transports públics. “Encara ara parlem de comandaments”, sentencia.