La nova plataforma de Big Data de l’AMB centralitzarà dades com les queixes dels usuaris o l’ús de les línies de bus. Foto: AMB
Ha arribat la revolució, però a quin preu? Els fons europeus Next Generation estan servint perquè moltes administracions comencin un procés de digitalització sense precedents. És el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que en les darreres setmanes ha anunciat nombrosos projectes de millora tecnològica que utilitzaran els diners vinguts de Brussel·les.
El passat 6 de maig, per exemple, l’organisme donava a conèixer una iniciativa que podria portar cua. Es tracta d’una “plataforma de dades Big Data per a l’explotació de dades del transport”. Dit així, emprant el mateix llenguatge que apareix en els documents del projecte –als quals ha tingut accés el diari Línia–, pot semblar una iniciativa innòcua. Malgrat això, el servei que es vol posar en marxa, amb un valor estimat de més de 262.000 euros, pot aixecar recels.
L’AMB ha encarregat la centralització, en un mateix programa, de tota la informació de mobilitat que s’obté diàriament per part dels organismes implicats en aquest àmbit, és a dir, l’ATM, TMB o la DGT. A la pràctica, això suposa disposar de milions de dades amb les quals millorar la mobilitat metropolitana i, fins i tot, predir situacions que es poden produir en el futur.
Segons queda reflectit a la documentació, l’AMB vol tenir un sistema analític que “permeti detectar tendències i fer previsions” en temps real per a la “gestió del transport públic i la mobilitat”. Alhora, el projecte també vol “ampliar el coneixement sobre els usuaris i els seus patrons de mobilitat, millorar la planificació de la mobilitat” o saber quin és el seu “nivell de satisfacció”.
Una sola plataforma
La quantitat de dades que genera la ciutadania i que els diferents organismes públics recullen és molt gran. A la documentació del projecte, l’AMB les enumera i en són més d’una setantena. Així, la nova plataforma sabrà com s’utilitzen les línies de bus, quines incidències pateixen els transports, quanta gent va en bici o el nombre de persones que no paguen per entrar al metro.
A més, l’eina també integrarà la informació de les zones de baixes emissions, dels park&ride o la dels usuaris que disposen de títols socials. I encara més: l’AMB vol centralitzar-hi la informació sobre la predicció climatològica o els comentaris i suggeriments que fan els usuaris.
No és or tot el que brilla
La proposta de l’AMB té, sens dubte, un potencial enorme i podria permetre oferir un servei d’allò més eficient als usuaris. Malgrat tot, conté alguns elements potencialment controvertits. El primer fa referència a algunes de les dades que farà servir l’AMB i que són de caràcter personal. La plataforma comptarà, per exemple, amb “informació personal dels sol·licitants” de títols socials o “informació dels usuaris” que utilitzin els park&ride. Tanmateix, en un altre apartat del projecte s’especifica que l’AMB garantirà la protecció de “les dades més sensibles”.
Amb tot, no és aquest aspecte el que pot arribar a generar més controvèrsia, sinó la vinculació de la iniciativa amb una gran empresa: Amazon. Tal com queda recollit als documents, l’organisme metropolità farà servir la infraestructura d’Amazon Web Service per emmagatzemar-hi les dades, una decisió que a la documentació l’ens territorial justifica per qüestions tècniques.
Alguns experts en tecnologia, com la periodista Marta Peirano, consideren, però, que les aliances entre les administracions i aquesta transnacional americana generen, com a mínim, dubtes. Peirano reconeix, d’entrada, el següent: “Amazon és la meitat del núvol. És imbatible en tot: capacitat, procés, velocitat, seguretat. Resol tots els problemes: dominis, serveis, aplicacions, anàlisi. És convenient i té preus imbatibles, sobretot per a l’administració. Un servei excel·lent”.
Dit això, però, l’analista adverteix que es tracta d’una “empresa estrangera de Big Data”. “Una màquina d’extracció i anàlisi de dades centralitzada, els mètodes, objectius i aliances de la qual són secrets”, remarca. “No sabem què fa amb les dades ni amb qui; és una caixa negra”, afegeix.
En la seva crítica al gegant tecnològic, Peirano afirma que el model de negoci d’Amazon “és fer servir la informació que hi ha als seus servidors per estudiar mercats i colonitzar-los, alimentant la seva intel·ligència artificial”. Per fer-ho, creu la periodista, “les dades de les administracions són especialment valuoses: impostos, sanitat, censos electorals o de la policia”. Per tot plegat, i segons el seu punt de vista, “la pregunta és si un govern ha de posar el desenvolupament de la política pública en mans d’un monopoli estranger opac”.
L’AMB respon
En declaracions al Línia, l’AMB nega rotundament la versió de Peirano. Des de l’administració metropolitana assenyalen que els servidors on Amazon emmagatzema les dades estan “allotjats físicament dins del marc de la Comunitat Europea, amb les mateixes directrius i obligacions de seguretat i protecció de dades personals que s’apliquen a tot el marc europeu”.
“Les dades són sempre de l’AMB. No són migrades ni res per l’estil”, diu l’organisme. A més, assegura que, segons diferents legislacions, Amazon no té “en cap cas propietat o dret sobre la informació o les dades”.
Què hi diu Amazon?
Des d’Amazon afirmen el mateix que l’AMB. Segons l’empresa, els clients “mantenen el control complet del contingut que carreguen als servidors d’Amazon Web Service”. A més, la multinacional assegura que no accedeix a les dades de les administracions ni les fa servir per a “cap altre fi sense la seva acceptació”. “En cap moment utilitzem el contingut. No extraiem informació amb finalitats de màrqueting o publicitat”, detalla.
A la pràctica, però, aquestes afirmacions són confuses, perquè en els documents de privacitat d’Amazon Web Service sí que s’estipula que en alguns casos es podrà compartir informació personal. A més, s’hi diu que aquesta informació “és possible que s’emmagatzemi en múltiples països, incloent-hi els Estats Units”.
