Gas del riure

Al Regne Unit o als Països Baixos, l’òxid nitrós té més impacte que a Espanya. Foto: Guàrdia Urbana de Barcelona

La droga que et tomba. Una droga agressiva. L’última droga de moda per culpa dels macrobotellots. Una droga perillosa i mortal… Les darreres setmanes, i arran de les festes multitudinàries que ha viscut Catalunya, s’ha sentit a parlar molt d’una nova substància que cada cop té més èxit entre el jovent. Es tracta de l’òxid nitrós, més conegut com a gas del riure. Són certes les llegendes que s’atribueixen a aquesta droga? Atenent al comunicat fet públic per Energy Control, un col·lectiu dedicat a donar informació sobre drogues defugint la rumorologia, la veritat és que no.

Globus i cartutxos

Segons reconeix Claudio Vidal, d’Energy Control, certament el consum de gas nitrós s’ha fet molt visible en els últims esdeveniments massius. Després d’aquestes festes, s’han trobat globus i càpsules de gas a terra. “Volem fer una crida a la responsabilitat mediambiental de qui en pren”, afirma Vidal. Les troballes es deuen a la forma en què es consumeix la substància. S’infla un globus amb una càpsula o cartutx del gas, que després s’aspira per via oral. Si no es fa així, hi ha risc de “cremades a la boca i a la part superior del tracte respiratori a causa de la inhalació de gas directament dels cartutxos, ja que aquest gas surt a una temperatura molt baixa”, afirmen des de l’organització.

L’efecte el gas nitrós és molt ràpid i dura pocs minuts. “Dona un estat d’eufòria, de benestar per anar col·locat, i pot arribar a distorsionar la realitat, però el més comú és el riure hilarant”, afirma Vidal.

Aquesta substància es pot aconseguir per internet o també en botigues. “Els sifons o els pots de nata muntada porten cartutxos amb gas nitrós”, afirma Vidal. Per tant, és legal i no gaire car.

Contra els mites

Estem davant d’una droga mortal? Al Regne Unit, on el seu consum està molt més estès que a casa nostra, en 16 anys, del 2000 al 2016, hi ha hagut 36 defuncions a causa de l’òxid nitrós. Podrien semblar moltes, però cal posar-les en context. L’alcohol, per exemple, entre el 2010 i el 2017 va ser responsable de 15.489 morts de mitjana l’any a l’Estat espanyol.

Segons expliquen des d’Energy Control, els riscos del gas del riure són pocs si es consumeix de manera adequada. A més de les possibles cremades a la boca, pot causar asfíxia si es reté massa estona als pulmons, caigudes i lesions per la pèrdua d’equilibri a conseqüència dels efectes de la substància, una parada “respiratòria o cardíaca, especialment en persones amb epilèpsia o antecedents cardiovasculars” i, per últim, dèficit de vitamina B12 que podria tenir com a conseqüència “l’aparició de problemes neurològics i cognitius”.

És per tots aquests motius que Energy Control aposta per un consum moderat del gas del riure. Alhora, l’organització considera que “cal fugir del sensacionalisme en parlar d’aquest fenomen per evitar l’estigmatització de les persones que consumeixen aquesta substància i que puguin sentir més dificultats a l’hora de demanar ajuda en cas de necessitar-la”.

Vingut del nord

El consum del gas del riure és relativament nou a casa nostra. En altres països europeus, com per exemple els Països Baixos o la Gran Bretanya, el seu ús està molt més estès. De fet, Vidal explica que en aquest darrer país s’ha convertit en la segona droga més usada per darrere del cànnabis.

Fins ara, també es detectava en zones turístiques com la Costa Brava, la Costa del Sol o les Illes Balears. De totes maneres, ha estat en els últims anys quan s’ha començat a veure més presència de la substància a Catalunya.

“Encara que a Espanya no disposem d’estudis que informin de l’extensió del seu consum, des de fa anys es constata un augment de la substància en alguns països del nostre entorn i, per tant, considerem que es tracta d’un fenomen recent que podria estar en uns moments inicials d’expansió i davant del qual no s’hauria d’estendre el pànic”, afirmen des d’Energy Control.

Així mateix, Vidal assenyala que el confinament i les ganes de festa poden haver fet augmentar la necessitat d’exploració del jovent. Tot i això, no s’atreveix encara a “establir una relació directa” entre tancament i consum del gas del riure.