Un estudi revela que invertir en festes dona rèdit polític. Foto: Ajuntament de Barcelona
Si parlem de memòria, quan ens referim a la que tenen els votants, hem de dir que és com la dels peixos: curta. Com va ser el primer any de mandat d’Ada Colau a Barcelona? I el de Núria Marín a l’Hospitalet? Quan va començar a governar Rubén Guijarro a Badalona i què van fer els seus antecessors en aquesta ciutat? Les formacions polítiques, tant les que governen com les que estan a l’oposició, són conscients de la desmemòria del votant, i per això miren de treure pit o de denunciar les actuacions més recents dels governs municipals.
Això és el que d’alguna manera indiquen els investigadors Marc Guinjoan i Toni Rodon, de la UOC i de la UPF, que en un article del mes de febrer a la revista 5cèntims afirmaven que “bona part de la ciutadania està poc connectada amb el dia a dia del seu municipi i, sovint, els candidats locals són desconeguts pel gran públic”. “Per pal·liar la invisibilitat, els candidats locals tenen diferents bales en el seu arsenal”, explicaven els experts.
Una d’elles és l’organització de festes majors. “No són només un període de diversió, sinó que poden ser un potent instrument polític”, escrivien. En aquest sentit, la seva investigació determina que els alcaldes que van duplicar la quantitat de diners per càpita dedicats a festes durant el seu mandat van veure augmentar dos punts percentuals els seus resultats a les eleccions. Tanmateix, i com afirmen els investigadors, el creixement de la despesa en festes no sempre funciona segons la lògica del pa i circ, és a dir, les festivitats no són un narcòtic que aconsegueixi invisibilitzar els problemes en aquells indrets on hi ha dificultats. Per això, els municipis on el partit que governava va obtenir més vots després d’organitzar grans esdeveniments van ser els que no tenien un deute alt.
Alhora, l’estudi revela que no n’hi ha prou amb organitzar una gran festa l’últim any de mandat, encara que hi ajudi. Amb tot, des del diari Línia hem volgut analitzar com es van invertir els pressupostos l’any abans de les eleccions en 10 municipis de la regió metropolitana per determinar si els nostres polítics intenten apel·lar a la nostra memòria de peix.
Pressupostos generals de l’any 2022 a 10 municipis. Imatge: Línia
Barcelona
Les tres partides que més es van veure reduïdes en els pressupostos del 2022 a la capital catalana van ser les dedicades a habitatge i urbanisme (-6%), als esports (-5,2%) i a política econòmica i fiscal (-14%).
Per la seva banda, les despeses que més van augmentar van ser la de cultura, que va créixer quasi un 20%, la de comerç i turisme, que va incrementar-se un altre 20%, la de sanitat, que ho va fer un 30%, i la de transport i mobilitat, un 32%.
L’Hospitalet
En el cas de la segona ciutat més poblada del país, les dues despeses que més van baixar el 2022 van ser la de promoció del turisme, que va caure un 41%, i la de promoció de l’ocupació, que es va reduir un tímid 1%.
A l’altra banda hi trobem les despeses d’habitatge i urbanisme, que van créixer un 39%, les de cultura, que ho van fer un 10%, les destinades a la investigació i la innovació, un 43%, i les d’esports, un 16%.
Badalona
El cas de la tercera ciutat catalana més poblada és curiós, perquè, tot i veure la seva despesa total disminuïda respecte al 2021, pràcticament totes les partides pressupostàries individuals van créixer. Això s’explica pel fet que l’Ajuntament va ingressar el 2022 menys que l’any anterior.
Sigui com sigui, les despeses que més van augmentar van ser la d’esports (215%), la de comerç i turisme (258%) i la d’habitatge i urbanisme (504%). En el primer dels casos, queda clar que la celebració de la Copa del Rei de bàsquet és el motiu que explica aquest augment. De fet, set de cada 10 euros dels 17 milions d’aquesta despesa es van destinar a la millora de les instal·lacions esportives.
Santa Coloma
Aquesta ciutat és una de les grans apostes d’ERC en els comicis del 28 de maig. Però com es van gastar els diners abans que Gabriel Rufián decidís presentar-se a l’alcaldia?
Les despeses que es van reduir amb més força van ser les de comerç i turisme (-23%) i la de promoció de l’ocupació (-13%). En l’apartat de partides que van augmentar hi trobem la sanitat (19%), la cultura (14%) i els serveis socials (12%).
Cornellà
Les partides que més van créixer el 2022 en aquest municipi van ser la de promoció de l’ocupació (89%) i la d’habitatge (90%). Per contra, les prestacions a treballadors que donava el consistori més enllà de l’atur van caure un 19%.
Altres ciutats
La resta de ciutats analitzades han funcionat de la següent manera. Pel que fa a Castelldefels, la partida d’organització general del municipi va créixer un 46%, mentre que la de salut va caure un 17%.
Al Prat, si bé queien un 12% les partides dedicades a transferències a altres administracions i al comerç i el turisme, augmentava un 20% la d’habitatge.
A Granollers, el 2022 no va ser l’any dels esports: els diners dedicats a aquesta qüestió van reduir-se un 9%. En canvi, els destinats a habitatge van créixer un 44%.
A la segona ciutat del Vallès Oriental, Mollet, les partides de serveis socials (-42%) i de promoció de l’ocupació (-41%) van ser les que més van reduir-se. En canvi, les de seguretat (17%), les d’organització municipal (35%) i les de polítiques fiscals (68%) van ser les que més van augmentar.
Finalment, a Cerdanyola, la despesa que més va augmentar el 2022 va ser la de medi ambient (47%) i les que més van caure, les d’esports (-11%) i la de polítiques econòmiques i fiscals (-33%).
