Uralita va ser la fàbrica de fibrociment més gran d’Europa i va estar activa durant 90 anys, del 1907 al 1997. Foto: Norma Vidal/ACN
A l’atemptat de les Torres Bessones i el Pentàgon de l’any 2001 van perdre la vida unes 3.000 persones com a conseqüència directa de l’atac. Però des de llavors fins ara n’han mort unes 4.500 més com a conseqüència indirecta dels fets. En estavellar-se els avions, un núvol de pols provinent dels materials de les torres –que contenien més de 400 tones d’amiant– va submergir Manhattan en l’horror, fent que les micropartícules nocives que desprèn l’amiant fossin inhalades per la ciutadania, provocant una onada de malalties respiratòries i de càncer. Però això no és tot. Tenint en compte que les afeccions relacionades amb aquest material nociu poden trigar fins a 50 anys a manifestar-se, és segur que el nombre de morts indirectes augmentarà. I el mateix passarà, d’aquí a uns anys, amb les persones que viuen ara les guerres de Gaza i d’Ucraïna.
Aquest és l’exemple que posava el pneumòleg Josep Tarrés en la jornada organitzada per la Taula de Patrimoni de Cerdanyola per plantejar un nou futur per a Uralita. Es tracta de la fàbrica de fibrociment més gran d’Europa, activa del 1907 al 1997, i l’epicentre de tots els problemes que arrossega Cerdanyola del Vallès pel contacte prolongat amb aquest mineral. En aquest context, i tenint en compte que, més enllà d’Uralita, el municipi té centenars de punts on el fibrociment encara mata, el 30 d’abril, coincidint amb el Dia mundial de les víctimes de l’amiant, diversos col·lectius de la ciutat s’unien per llegir i signar el Manifest per una Cerdanyola lliure d’amiant.
Amiant en espais públics
“Cerdanyola és un símbol del patiment causat per aquest mineral i la ciutat té el deute històric de reparar-lo”, comença resant el manifest. Segons el text, actualment queda amiant en “teulades, baixants, canalitzacions d’aigua, dipòsits, aïllants, jardineres o anivellat de carrers i camins”, però un dels espais que més preocupa els veïns són les escoles. Les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revelen que els infants són cinc vegades més vulnerables al fibrociment que els adults.
“Tot i que en alguns centres educatius públics s’hi ha intervingut amb alternatives provisionals a la retirada de l’amiant, aquestes mesures han quedat sense vigilància”, lamenten. Davant d’aquesta situació, les entitats demanen que l’Ajuntament actuï “de manera immediata” i denuncien que “no s’ha complert l’obligatorietat de tenir un cens actualitzat d’espais amb amiant ni un calendari de retirada”.
Per la seva banda, des del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament recorden, en declaracions al Línia, que “el consistori va elaborar, durant el mandat passat, un cens i un mapa visible amb la localització d’elements amb amiant, tant en àmbits públics com privats”. “Pel que fa als edificis municipals, ja s’han fet estudis en aproximadament un 75% dels casos, i la resta ja estan contractats”, detallen. A més, avancen que “la previsió és disposar de tota la informació aquest any i, un cop completada, es planificarà la retirada o confinament dels materials detectats, previsiblement a finals del 2025”.
Entre els espais públics amb amiant hi ha els mercats de les Fontetes i el de Serraparera, l’Edifici Territori, el pavelló d’hoquei, l’edifici de la Policia Local, el Teatre Ateneu, les escoles Fontetes, Sant Martí, Xarau, la Sínia I i II, l’Escola Municipal de Música I i II, i l’Escola Bressol Cordelles.
“Un problema de pobres”
Pel que fa als espais privats, n’hi ha més d’un centenar on retirar l’amiant depèn dels particulars. “En aquests casos, el problema és que costa molts diners i que no tothom pot o vol fer-ho”, assegura a aquest mitjà Fernando Saavedra, membre de l’Associació de Víctimes de l’Amiant a Catalunya i de la Taula de l’Amiant local. “Per això tenim la sensació que l’amiant s’està tornant un problema de pobres”, considera.
Preguntat pels avenços en el procés de retirada d’aquest material en espais privats, Saavedra critica que “no s’ha fet gaire perquè la ciutadania està desinformada i perquè la lluita contra l’amiant s’està desinflant”. “Els implicats ens estem fent grans i no hi ha relleu”, lamenta.
Segons el doctor Tarrés, fins a l’any 2010, a l’Estat hi havia 230.000 tones de fibrociment, un 9% de les quals eren a Cerdanyola. Pel que fa als malalts, detalla que aquests “es concentren a la zona sud-est de la fàbrica Uralita, a causa del vent”. “A més, des del 1976, quan vam trobar el primer malalt al municipi, fins ara, el nombre d’afectats ha pujat. En cap cas ha baixat”, afegeix.
Una lluita que s’allarga
Més enllà de Cerdanyola, l’amiant també s’ha convertit en un problema de país, i per això el Govern hi està actuant. El 2023 aprovava el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant, amb un fons de 10 milions d’euros ampliable, i aquest maig ha avançat que la futura llei per a l’erradicació d’aquest material es pot aprovar a finals d’any. Segons calculen, ara mateix queden un milió de tones d’amiant per retirar al país.
Tot i aquests avenços, ni Saavedra, ni les entitats ni Tarrés creuen que tot plegat sigui suficient. “Al ritme que anem, trigaríem 250 anys a eliminar tot el fibrociment”, lamenta el pneumòleg, que assegura que “a Espanya l’exposició a l’amiant ja ha provocat 40.000 morts i en els pròxims anys en causarà 20.000 més”. “Són xifres que demostren que l’onada de l’amiant creix i mata molt més que les bombes, però, lamentablement, s’està convertint en una pandèmia silenciosa i silenciada”, conclou.
