El primer concert del ‘noi del Poble-sec’ va tenir lloc a Esplugues de Llobregat. Foto cedida
Jordi Udina és un veí d’Esplugues de Llobregat que el 30 de maig va viure un moment proustià en un concert al teatre de l’Avenç. Tancava els ulls mentre sentia la música i es transportava a un mes de maig del 1965, quan el popular cantant Salvador Escamilla els va dir que, per acompanyar l’obra de teatre que hi feien com a Acadèmia de Declamació –en concret, una adaptació lliure de L’Avar de Molière per part de Josep Maria de Sagarra, titulada El senyor Perramon–, havia portat “una sorpresa”: un tal Joan Manuel Serrat, un jove que havia sentit cantar a la ràdio i que ho feia “d’una manera totalment desconeguda fins aleshores”, recorda Udina.
Aquella actuació es va haver d’intercalar entre els sis actes dels quals constava l’obra de teatre perquè el gran Charles Aznavour actuava al Palau de la Música aquell mateix vespre, i Joan Ramon Bonet –el germà de Maria del Mar Bonet– i Remei Margarit, exponents de la Nova Cançó i membres dels cèlebres 16 Jutges, havien de marxar corrents. Amb tot, aquell és recordat com el primer concert amb públic que va fer Serrat, i el 30 de maig la promotora Gestart Events va rememorar el 60è aniversari d’aquella fita amb un espectacle al mateix escenari on ‘el noi del Poble-sec’ va donar-se a conèixer. “Va ser de 10, el van muntar molt bé”, celebra Udina, que, igual que fa més de mig segle, hi va tornar a ser present.
I és que la posada en escena de Gestart es prepara al mil·límetre. Ho explica Xavier Bové, director de la productora. “La percepció que tenim és que la gent, abans del concert, no es fa una idea de què veurà”, assenyala Bové, que relata com preparen fins a l’últim detall les sales on organitzen aquest “homenatge” al cantant barceloní –prefereix aquesta paraula més que tribut–: el Serrat al 100% que va fer emocionar l’Avenç d’Esplugues. “No m’ha passat mai que en un concert a ningú no li saltin les llàgrimes”, valora el director de la productora.
Guitarra i tamboret
L’escenografia ajuda a emocionar el públic. Sense anar més lluny, la guitarra i el tamboret –una rèplica artesana del que Serrat feia servir als seus recitals i que l’havia tret de la sala Bocaccio de Barcelona– són un tret distintiu de l’espectacle. “Esplugues no en va ser una excepció: per això ens agrada dir que és un homenatge, no només un tribut”, reitera Bové.
Ara bé, el que acaba de fer caure els espectadors rendits fins a fer-los emocionar és l’intèrpret, Ernest Bertran, que canta com Serrat. I quan diem que canta com Serrat, volem dir que canta com Serrat. “No l’imito, la meva tonalitat és molt semblant”, comenta al Línia Bertran, que va començar en el món de la música als 11 anys, quan sentia les tonades del mateix Serrat i dels Beatles, tot i que també reconeix que té influències musicals d’Ovidi Montllor, Lluís Llach i Francesc Pi de la Serra, entre altres.
Ernest Bertran homenatja Serrat a l’Avenç. Foto cedida
“El que fem és una recreació molt fidel dels últims concerts de Serrat a dalt de l’escenari”, corrobora Bové. De fet, la idea d’aquest tribut –que és itinerant per tot Catalunya– va sorgir arran de l’anunci de retirada del cantant barceloní el 2022. Des d’aquell moment van començar a preparar l’espectacle i a assajar, i no va ser fins que Serrat va baixar de l’escenari que ells van posar fil a l’agulla per pujar-hi.
També hi ha Sabina
A l’Avenç van fer una repassada de la trajectòria musical de Serrat, ordenant el seu repertori per dècades. Quan van arribar als anys 90, van pujar més músics a l’escenari, ja que aquella va ser la dècada durant la qual ‘el noi del Poble-sec’ es va avenir amb Joaquín Sabina, en un duet que va marcar una època. Això té la seva traducció a l’espectacle tribut, i és quan s’hi incorpora David Collado, que fa de Sabina. Tot plegat serveix per ser fidedignes a l’univers Serrat. “Busquem rendir un homenatge a una persona que és una institució d’aquest país i que passarà a la història”, remarca Bové.
Udina i Serrat el 2009. Foto cedida
El nom d’Esplugues, a més, quedarà per sempre lligat a la seva figura. Aquell maig del 1965 Serrat va cantar Una Guitarra, La mort de l’avi i El Mocador, cançons que Udina va poder tornar a sentir l’altre dia, al mateix lloc, 60 anys més tard. Aquella primera actuació, de fet, va marcar l’inici d’una relació d’amistat entre Serrat i l’Avenç, ja que el 2009 el músic barceloní va tornar a cantar al teatre espluguí per ajudar a recollir fons per reformar la sala. Aquell retrobament va quedar immortalitzat en una fotografia entre Udina i Serrat, amb més canes i en un escenari que el barceloní no coneixia, no perquè no el recordés per l’inexorable pas del temps, sinó per l’incendi que hi va haver el 1969. Tot canvia, però l’essència es manté.
