En els últims anys, la metròpoli s’ha convertit en un epicentre de referència de les tecnologies emergents. Foto: Eurecat
Fa anys que Barcelona i la seva àrea metropolitana han començat a consolidar-se com un dels epicentres tecnològics i científics de referència a Europa. De fet, l’informe La metròpoli de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024, elaborat per la Cambra de Comerç de la ciutat, concloïa que l’àrea metropolitana ha atret uns 5.800 milions d’euros en inversions tecnològiques en poc més de 10 anys, situant-se com la vuitena ciutat europea amb més captació en aquest sector, per davant de Madrid.
Si a més tenim en compte que l’any passat es van establir fins a 160 hubs tecnològics internacionals a la zona, i que en els últims anys el nombre de centres de dades ha crescut exponencialment, no és agosarat afirmar que la capital catalana i la resta de municipis metropolitans s’estan convertint en una de les destinacions preferides per impulsar-hi nous projectes d’aquest camp. I alguns d’aquests destaquen per sobre de la resta, especialment pel seu potencial per transformar el sector tecnològic.
‘IA Factory’ al Barcelona Supercomputing Center
Barcelona serà una de les set ciutats europees que acollirà l’anomenada ‘IA Factory’ o fàbrica d’intel·ligència artificial, el primer projecte a l’estat espanyol que té l’objectiu d’entrenar i provar nous models generatius d’IA a gran escala. Ho farà juntament amb altres territoris de la Unió Europea, com ara Finlàndia, Alemanya, Grècia, Suècia, Itàlia i Luxemburg, sota la coordinació de la Comissió Europea.
En aquest sentit, la meta final consisteix a crear una comunitat d’investigació internacional que ofereixi els últims avenços en el camp de l’IA a empreses, universitats i entitats de qualsevol sector que, en molts casos, no tenen les eines per invertir en aquest camp per si soles. A grans trets, és una aposta que intenta descentralitzar la recerca de les tecnologies emergents de les grans corporacions i, d’aquesta manera, democratitzar el progrés del sector tecnològic.
Per acollir la primera ‘IA Factory’ al Barcelona Supercomputing Center caldrà actualitzar el ‘Marenostrum 5′. Foto: Jordi Bataller/ACN
Durant aquest any i el vinent, doncs, es preveu que una de les infraestructures que formaran part d’aquest procés s’instal·li al Barcelona Supercomputing Center –ubicat al barri de Pedralbes–, en el qual s’haurà d’actualitzar el supercomputador ‘Marenostrum 5’ per assolir els objectius de la nova fàbrica. A més, s’hi hauran d’habilitar noves plataformes d’experimentació per a aquestes tecnologies.
Per tal de finançar el projecte a Barcelona, s’han necessitat prop de 200 milions d’euros, dels quals 14 provenen de la Generalitat de Catalunya, 62 de l’Estat, 98 de la Unió Europea i 23 d’altres països.
El centre de dades més gran de Catalunya
El segon macroprojecte tecnològic que acollirà l’àrea metropolitana consisteix en la construcció del ‘Data Center’ o centre de dades més gran de Catalunya. S’ubicarà a Cerdanyola del Vallès, al llarg de l’avinguda de la Ciència, i tindrà una superfície de més de 50.000 metres quadrats, amb una potència de 88 megawatts.
De moment, hi ha el permís d’obres per a la primera fase del projecte, que aixecarà un campus de més de 21.200 metres quadrats. Només aquesta part ja costarà 300 milions d’euros, i s’estima que els treballs comencin al juny i acabin a finals del 2026. La segona i última fase encara està per concretar, però ja s’ha projectat un segon complex a la mateixa zona de més de 28.800 metres quadrats, amb uns 46 megawatts addicionals.
El centre de dades més gran de Catalunya s’ubicarà al municipi vallesà de Cerdanyola. Foto: ACN
Darrere d’aquest macroprojecte hi ha la multinacional nord-americana Panattoni, una promotora immobiliària especialitzada en la construcció d’espais industrials i logístics per a altres organitzacions. A Catalunya no és la primera vegada que fa construccions d’aquesta envergadura, començant pel seu parc logístic de més de 140.000 metres quadrats a la Bisbal del Penedès. En aquest cas, però, l’empresa apunta cap a la logística tecnològica.
El futur ‘Data Center’ de Cerdanyola s’encarregarà de processar, organitzar, conservar i protegir la informació i els sistemes digitals de les empreses que hi estiguin interessades.
El Bio Clúster d’Innovació i Salut, un pol sanitari del sud d’Europa
El sector biotecnològic també farà un pas endavant a la metròpoli. L’abril de l’any passat es va aprovar definitivament el Pla Urbanístic Biopol-Granvia a l’Hospitalet de Llobregat, una iniciativa que transformarà el 8% del seu terme municipal amb noves zones verdes, millores en els accessos i nous habitatges. En el marc d’aquest projecte es contempla la construcció del Bio Clúster d’Innovació i Salut, un hub enfocat a la recerca i a la innovació biomèdica que molts preveuen que serà el pol d’atracció més important del sud d’Europa per a l’assentament d’empreses i d’inversió estrangera d’aquest sector, especialment d’aquelles orientades a la tecnologia mèdica i a la indústria farmacèutica.
El Bio Clúster vol esdevenir un epicentre tecnològic i sanitari de referència. Foto: Generalitat de Catalunya
També s’estima que aquest nou pol sanitari generi una facturació de més de 7.000 milions d’euros i prop de 50.000 llocs de feina, i l’impulsen diferents aliances entre el sector públic i el privat de la metròpoli: els ajuntaments de l’Hospitalet i d’Esplugues, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IBIDELL) i l’Institut Català d’Oncologia.
Medusa i Orix, els nous cables submarins de Sant Adrià de Besòs
Cada cop que naveguem per internet, que fem compres en línia o que llegim una notícia al telèfon mòbil, movem i emmagatzemem dades. Pràcticament el 95% de tota aquesta informació viatja a través de cables submarins de fibra òptica, els quals ‘aterren’ en estacions de cables d’arreu del món. A Sant Adrià de Besòs se’n va impulsar una el 2019, l’anomenada Barcelona Cable Landing Station, que té capacitat per instal·lar fins a 8 d’aquests cables submarins. Actualment ja n’hi ha dos en ple funcionament.
Es tracta de 2Africa, una infraestructura de 45.000 quilòmetres de llargada que connecta internacionalment 46 ciutats dels continents africà, europeu i asiàtic i que, a més, dona cobertura a tres bilions de persones, i de Medloop, un cable que mesura 1.360 quilòmetres entre Barcelona i Itàlia. A més, tot i que no se sap la data exacta, en un futur arribaran a Sant Adrià de Besòs Medusa i Orix. En concret, el primer tindrà 8.760 quilòmetres i unirà 21 ciutats d’Orient Mitjà fins a Europa, mentre que els detalls del segon encara no estan definits.
La Barcelona Cable Landing Station es va impulsar l’any 2019. Foto: B-Global Tech
Però què implica tota aquesta estructura tecnològica i per què és important l’arribada de Medusa i Orix per a la metròpoli? Bàsicament, tant la Barcelona Cable Landing Station com el fet d’acabar disposant de quatre d’aquests cables submarins no només millora la connectivitat de tots els serveis que mencionàvem més amunt, sinó que és un atractiu fonamental per a les empreses del sector.
Així doncs, si Sant Adrià de Besòs es converteix en el punt de connexió més important del Mediterrani, centenars d’organitzacions com centres de dades i tota mena d’empreses i d’startups de ciberseguretat, proveïment d’internet i serveis de telecomunicacions –entre moltes altres– invertiran i s’assentaran a la zona. D’aquesta manera, la metròpoli esdevindrà un epicentre de referència on es concentraran les últimes millores i transformacions tecnològiques.
BA2, l’expansió tecnològica d’Equinix
Finalment, l’últim gran projecte que acollirà l’àrea metropolitana és el centre de dades BA2, que s’ubicarà a l’Hospitalet de Llobregat, a pocs metres de l’Estadi Municipal de la ciutat. S’invertiran un total de 52 milions d’euros per construir un equipament de 2.500 metres quadrats. Les primeres estimacions apunten que, a la llarga, el complex generarà fins a 2.200 llocs de feina a la regió metropolitana.
L’impulsor del projecte és Equinix, una empresa líder a escala mundial en connexions a internet i centres de dades. Segons la multinacional, una de les motivacions per establir-se a Barcelona és el seu gran potencial com a “punt de connexió estratègic per a les comunicacions de dades entre Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà”. Així doncs, Equinix és una de les organitzacions que s’han vist seduïdes per la creació de noves infraestructures com la Barcelona Cable Landing Station i la instal·lació dels quatre cables submarins a Sant Adrià de Besòs.
El centre s’ubicarà a Hospitalet de Llobregat. Foto: Equinix
Amb tot, l’objectiu de l’empresa d’aquest nou centre de dades és, justament, el d’interconnectar les comunicacions dels cables submarins de Sant Adrià i crear tota una xarxa global que permeti distribuir, en un sol centre, tota la informació que es mourà entre Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà.
Barcelona és la ciutat de tot l’Estat que sedueix més les empreses tecnològiques La metròpoli de Barcelona vol ser el centre de les dades
