Imatge d’arxiu d’un cotxe accidentat entre calçades a la C-58 a l’altura de Ripollet, el conductor del qual va morir. Foto: Caterina Tallón/ACN
La matinada de diumenge 2 de març serà recordada com una de les més tràgiques a la C-58, juntament amb l’endemà, dilluns dia 3. En poc més de 24 hores, tres accidents en aquesta carretera es van emportar la vida de quatre persones.
El primer sinistre va tenir lloc aquell diumenge amb un xoc entre dos vehicles a Badia del Vallès, que es va saldar amb la mort de dues noies de 24 i 25 anys veïnes de Sabadell i de Rubí. El segon accident es va produir a l’altura de Vacarisses, on un turisme va sortir de la via per causes que s’estan investigant, provocant la mort del conductor, un home de 39 anys veí de Terrassa. El tercer, ja dilluns al matí, va tenir lloc a la confluència de la C-58 amb la C-33, al nus de la Trinitat de Barcelona. Per causes que s’estan investigant, un motorista de 51 anys de Mollet –i agent dels Mossos– va caure i va ser atropellat per un camió. Amb tot, aquestes quatre morts han tornat a posar sobre la taula la perillositat de la C-58, una carretera que, any rere any, se situa entre les que tenen els índexs d’accidentalitat més alts de Catalunya.
Per conèixer els motius d’aquesta elevada sinistralitat cal saber, primer, les especificitats de la citada carretera, que té dos trams diferenciats: un d’autopista, d’uns 22 quilòmetres, que uneix Barcelona amb Terrassa travessant el Vallès Occidental, i un altre que passa a ser una carretera convencional d’una sola calçada, que continua des de Terrassa fins a la C-55, just abans del túnel de Bogunyà, al terme de Castellbell i el Vilar (el Bages), amb uns 15 quilòmetres més. El primer és, precisament, un dels trams més transitats de l’Estat, tant per la densitat demogràfica de la zona que travessa com per l’activitat econòmica que hi ha, amb més de 150.000 vehicles per dia, especialment camions. És, de fet, el que més preocupa el Servei Català de Trànsit, el RACC i l’associació Stop Accidents.
Alcohol, drogues i velocitat
Segons detalla el director de Trànsit, Ramon Lamiel, la C-58 “és la carretera amb més accidents mortals en aquests moments, més que l’AP-7”, sobretot per les “moltes variacions de velocitat” que té, les quals es concentren a mesura que la via s’apropa a la capital catalana, a l’altura de Cerdanyola, Ripollet i Barberà.
En aquest sentit, els estudis del RACC han situat durant set anys consecutius –del 2015 fins al 2022– el tram de la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola com el que “més accidents mortals per quilòmetre concentrava a Catalunya”, mentre que els mateixos informes dels anys 2023 i del 2024 el deixaven en la segona posició del rànquing català d’accidentalitat greu per quilòmetre.
En relació amb els accidents mortals del 2 i del 3 de març, Lamiel n’entra a analitzar les causes i parla de “diversos punts en comú que tenen a veure amb el consum d’alcohol i drogues, la velocitat excessiva i les distraccions”. Amb aquests factors sobre la taula, el director també planteja solucions. “La més evident és fer més controls d’alcohol i drogues, però també cal insistir en el risc que suposa consumir aquestes substàncies”, reflexiona.
Lamiel també advoca per continuar aplicant mesures per reduir la velocitat, “com ara intensificar els vols d’helicòpters”, per exemple. A més, parla d’estratègies de millora a curt, mitjà i llarg termini, així com “d’estudiar si aquests fluxos de trànsit es poden orientar de forma diferent”.
Més víctimes joves
Tot plegat hauria de servir per reduir l’accidentalitat de la C-58 i, per tant, el nombre de víctimes mortals, que des de principis d’any ascendeixen a 30 en el total de les carreteres catalanes. “Estem parlant de més de 10 víctimes mortals respecte dels mateixos mesos de l’any passat, una xifra dramàtica”, remarca Lamiel. Analitzant el perfil de les víctimes, el director alerta que s’ha incrementat notablement el nombre de joves que han patit accidents. “Més de la meitat de les víctimes mortals tenen menys de 35 anys, i molts se situen en la vintena. Això ens preocupa molt”, afirma.
Sobre l’augment de morts també s’ha pronunciat Lilo Villasante, delegat d’Stop Accidents a Catalunya, que detalla que “al conjunt de l’Estat la sinistralitat mitjana a les carreteres és de cinc morts al dia i de set víctimes menors d’edat a la setmana”. “Són xifres escandaloses, però el pitjor de tot és que estan totalment normalitzades”, lamenta. Villasante també posa el focus en totes les víctimes indirectes d’aquests accidents, és a dir, les famílies i els amics dels morts a la carretera.
Clam per millorar la C-58
Parlar de víctimes, inevitablement, porta de nou a parlar de la C-58, definida per Villasante com “un dels punts més negres de l’Estat”. Per això, precisament, és una de les preocupacions centrals de l’entitat. “A cada reunió que tenim amb Trànsit i amb el departament de Territori incidim en aquesta carretera, perquè no pot ser que només hi veiem morts i no millores”, diu Villasante. “A més, també els plantegem solucions que tenen a veure amb l’augment de la presència policial, conscienciar els joves i actuar sobre el traçat de la via, tenint en compte que, tot i que els conductors tenen part de la culpa per no extremar precaucions sabent que es tracta d’un punt negre, també hi ha factors externs que incideixen en l’accidentalitat”, argumenta.
Més enllà del clam de l’entitat, els alcaldes dels municipis de l’entorn de la via també han reclamat, en els darrers anys, solucions per reduir-hi l’accidentalitat. Mentrestant, des del RACC recorden que “l’objectiu és reduir a zero les víctimes mortals el 2050 i retallar-les un 50% el 2030”, un propòsit que fa mirar amb esperança el futur de la C-58 i de tota la xarxa de carreteres de Catalunya.
