Trànsit

Algunes carreteres van registrar fins a 12 kilòmetres de retencions i alguns trens van arribar amb una hora de retard. Foto: Trànsit

Dilluns es van ajuntar tots els elements per a la tempesta perfecta a les carreteres de la rodalia de Barcelona. Des de primera hora i fins al migdia, milers de persones que anaven en cotxe es van quedar atrapades dins els seus vehicles quan sortien o intentaven entrar a la regió metropolitana. El Servei Català de Trànsit va quantificar en 12 els kilòmetres de retencions al nus del Llobregat, en 9 al nus de la Trinitat i en 9 més a la ronda del Litoral. Aquestes només eren algunes de les vies afectades.

La situació no era molt millor als transports públics. Els retards de trens van arribar a vorejar l’hora i molts busos interurbans van patir fortes demores.

Què va passar? Com dèiem, no va ser un motiu únic. Va ser la pluja, però també la vaga de treballadors de Renfe. També la manca d’infraestructures. I encara més: caldrà atribuir les dificultats de mobilitat a l’àrea metropolitana a la planificació del territori i a la hipercapitalitat de Barcelona.

Un model imperfecte

“Les retencions a Barcelona no són una novetat”, expliquen des de la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP). “Abans de la crisi de la Covid-19, el 2019, perdíem 63.000 hores i 650.000 euros en embussos, segons un estudi del RACC”, afegeixen. En part, això té a veure amb l’alta mobilitat que hi ha entre la capital i la rodalia. L’any 2018 es feien 2,66 milions de viatges diaris entre els municipis metropolitans i Barcelona; el 33% del total de desplaçaments que es registren a l’àrea.

D’aquests, el 46% es feien en vehicle privat. Amb la pandèmia i la por de no poder mantenir les distàncies de seguretat, el transport privat ha viscut un repunt. Aquest fet explica per què actualment hi ha tants cotxes a les carreteres metropolitanes.

“Aquesta setmana hi ha hagut un fort retorn de la presencialitat a la feina, i des de l’1 de setembre no hi ha peatges a vies clau per a l’accés a Barcelona, la qual cosa ha fet més atractiu agafar el vehicle privat”, assenyalen des de la PTP.

El pes de la vaga

Es parla molt de la importància que ha tingut la vaga de maquinistes de trens en la situació caòtica que es va viure dilluns. Diversos mitjans i la mateixa empresa Renfe acusen els treballadors d’incomplir els serveis mínims acordats. “L’incompliment dels serveis mínims per part d’un grup de maquinistes afecta el 47% del servei previst”, afirmava Rodalies en un tuit. Sense entrar a assenyalar qui és el responsable del caos que es va viure a Rodalies, el Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una investigació per saber si es va atemptar contra els drets dels usuaris.

Des de sindicats com el SEMAF o el Sindicat Ferroviari de la Confederació Intersindical, l’explicació del que està passant és ben diferent. Les organitzacions han convocat la vaga per reclamar que es recuperin els trens i serveis suprimits durant la pandèmia, es posi remei a la situació de degradació de les instal·lacions i es reverteixi la manca de personal. Així mateix, els sindicats sospiten que en el traspàs de la gestió del servei de Rodalies del govern espanyol a la Generalitat hi hagi com a finalitat la seva privatització.

Per la seva banda, la PTP afirma que dona “suport a les reivindicacions laborals i a la petició de disposar de més trens i conductors”, però també creu que “seria positiu que Rodalies es gestionés des d’un model de proximitat com el que pot donar la Generalitat”.

Podem solucionar les retencions?

Certament, ni la vaga ni la pluja –que no va ser anòmala per l’època de l’any en què ens trobem– van ajudar a minvar els efectes de les retencions. Amb tot, des de la PTP consideren que hi ha maneres d’evitar-les. “Aplicant polítiques valentes de promoció de la mobilitat sostenible, però també de reducció i flexibilització de la mobilitat: el teletreball, l’horari flexible d’entrada i sortida a la feina, etc. Fets que, d’altra banda, també ajuden en la conciliació familiar i laboral”, expliquen des del col·lectiu.

Així mateix, des d’altres espais, com el col·lectiu d’investigació econòmica Espai Zero Vuit, consideren necessari ampliar el focus per solucionar el problema. Si bé és cert que defensen “una xarxa de transport públic ambiciosa i fiable que redueixi els temps de trajecte i que connecti les principals ciutats catalanes”, també creuen que cal “potenciar els clústers econòmics allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona”.