Cal una policia metropolitana? Ho responen els responsables de seguretat municipal

El 28 de març, Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), feia saltar la sorpresa en una conferència a Foment del Treball. El també alcalde de Cornellà va assenyalar que era el moment que l’AMB obrís el debat sobre com calia abordar la seguretat des d’una perspectiva conjunta a la metròpoli.

En un primer moment va poder semblar que Balmón es referia a la creació d’un cos de policia únic per a tot el territori, però ell mateix va remarcar que no es tractava de crear una nova policia metropolitana, sinó de reforçar la coordinació i els vincles entre municipis i que l’AMB esdevingués un interlocutor únic, per exemple, davant dels Mossos d’Esquadra. “Les polítiques d’aquest àmbit no poden ser particulars a cada municipi”, va insistir.

Ara ha estat l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) qui ha posat el seu gra de sorra en aquest debat. Ho ha fet publicant la recerca titulada Les polítiques de prevenció i seguretat ciutadana des d’una òptica metropolitana. Aquest estudi pregunta per primer cop als responsables de seguretat i prevenció dels 36 municipis de l’AMB sobre els principals reptes que tenen. Es refereix, per tant, a regidories de seguretat, alcaldes o agents de la policia local. A més, el document de l’IERMB també indaga sobre “la potencial necessitat d’un servei metropolità per a la promoció de les polítiques públiques de seguretat i prevenció”.

Una policia comuna?

El cert és que, com Balmón, els responsables de seguretat dels municipis tampoc aposten per la creació d’un únic cos policial metropolità. Només el 44% dels enquestats crearia un servei metropolità de seguretat i prevenció. Com el vicepresident de l’AMB, la majoria aposten per implantar “instruments de cooperació intermunicipals”. Concretament, són el 80% els que es decanten per aquesta via.

Per altra banda, la següent solució que més agrada és la de crear eines o espais per coordinar les polítiques de seguretat (73%). Així mateix, la solució d’idear instruments de cooperació entre els municipis i l’AMB només convenç sis de cada 10 responsables de seguretat municipal.

Sigui com sigui, davant la pregunta sobre qui hauria de participar en aquests instruments de seguretat, les respostes són clares. La totalitat de responsables de seguretat consideren que les policies locals són actors que hi han de ser presents, el 97% creuen que els Mossos d’Esquadra i els regidors de seguretat han de tenir-hi pes i un 88% citen els alcaldes. Per contra, només la meitat creuen que l’AMB, encarnada en la seva Àrea de desenvolupament social, hi ha de participar.

Problemes compartits

Més enllà d’establir mecanismes conjunts, pràcticament tots els responsables de seguretat dels municipis coincideixen en el fet que hi ha problemes que cal abordar de forma supramunicipal. “Des de l’òptica dels ens locals, els problemes de seguretat van més enllà dels relacionats estrictament amb la delinqüència i la seguretat ciutadana, i que en molts casos són compartits pels diferents municipis”, afirmen des de l’IERMB. En aquest sentit, el 17% dels enquestats consideren que la seguretat en domicilis hauria de ser abordada de forma supramunicipal. De fet, aquest és el problema que més preocupa els 36 municipis metropolitans.

Les ocupacions d’immobles (14%), la delinqüència organitzada (9%), el tràfic de drogues (6%), la venda ambulant (3%), la convivència (3%), la prostitució i el tràfic de persones (3%), els vehicles abandonats (3%) i el vandalisme (3%) són els altres temes de seguretat que es considera que podrien ser entesos des d’una perspectiva supramunicipal.

Finalment, un 14% dels representats afirmen que tots els problemes de seguretat podrien ser abordats per organismes més enllà dels municipis.