Amazon

El sistema de distribució del qual les grans empreses tecnològiques estan orgulloses té punts foscos. Foto: Jordi Pujolar/ACN

Un home entra en un bar i pregunta si ja hi ha els seus tres pals d’escombra. Podria semblar el començament d’un acudit, però es tracta d’una situació real que més d’un cambrer deu haver viscut. Poden ser escombres, cassoles, un paquet de cafè o objectes encara més inversemblants.

Des de fa temps, alguns restaurants i sobretot els bars de tota la vida s’han convertit en una peça més de l’engranatge d’empreses com Amazon o AliExpress. “Rebem uns dos paquets cada dia, és un no parar”, explica la propietària d’un bar de l’Eixample de Barcelona. Cada cop són més els clients que decideixen utilitzar el seu establiment com a “estafeta de correus”.

“És una vergonya, la gent s’envia unes coses… Els tres pals d’escombra anaven cada un amb el seu embolcall”, declara la propietària d’aquest bar. El mecanisme és simple: quan un veí decideix rebre un paquet d’Amazon i no és a casa, remet el repartidor al bar de la cantonada. “Al final vam decidir agafar només els paquets dels clients habituals, perquè hi ha molts veïns que ni trepitgen el bar i es pensen que això és la seva bústia”, afirma. “A més, no ens agrada responsabilitzar-nos d’un paquet i córrer el risc de trencar-lo o que es faci malbé”, reflexiona. De fet, per poder guardar el producte, la propietària del bar ha de donar el seu número de DNI i, per tant, passa a ser responsable del producte a efectes legals.

Les crítiques d’aquesta restauradora no només es dirigeixen als veïns “ganduls”, sinó que també arremet contra el model de firmes com Amazon o AliExpress. “De vegades, els repartidors venen a unes hores… Però jo els entenc, cobrant el poc que cobren…”, diu.

Veïns fent de magatzem

El sistema de distribució del qual les grans empreses tecnològiques estan orgulloses té altres punts foscos. Quantes vegades sentim l’intèrfon sonant i quan responem ens diuen que es tracta d’un paquet per al veí que no és a casa? És el que relata en Carles, un veí del barri de la Sagrada Família, també a Barcelona, que fa uns mesos va haver de destinar “massa temps” a gestionar un enviament mal efectuat.

“El repartidor em va demanar que em quedés el paquet dels veïns amb molta insistència… Era un forn que anava dirigit al pis d’estudiants del costat, que no eren a casa”, relata. La sorpresa va arribar dies més tard, quan va preguntar als joves si havien demanat un forn per Amazon i van contestar-li que no. “Va ser una odissea: vam haver de trucar a la botiga d’on venia el paquet, veure a qui enviaven el forn, descobrir que era per a la propietària del pis i antiga inquilina i per fi retornar-lo”, recorda.

Ara, quan durant les festes nadalenques un altre repartidor es va presentar a casa seva dient-li si es podia quedar un nou paquet destinat al pis del costat, en Carles s’hi va negar. “Quan vaig sortir de casa em vaig trobar el paquet davant la porta”, lamenta.

Treballar per Amazon

El model d’Amazon es basa a externalitzar al màxim tota la seva distribució per així rebaixar costos. Tot i que avui dia utilitza la seva pròpia marca de repartidors, Amazon Logistic, el cert és que el repartiment de paquets el fan majoritàriament empreses alienes al seu organigrama.

Amb els centres de recollida passa el mateix. A diferència de Correus o d’MRW, que tenen les seves pròpies oficines, el gegant tecnològic no té infraestructura sobre el terreny. A més dels bars o supermercats de barri que empren els repartidors quan no troben el receptor del paquet, les grans multinacionals de la distribució fan servir un sistema de repartiment que funciona amb els anomenats “partners“. En realitat, es tracta d’empreses que decideixen guardar els paquets d’aquestes firmes i reben entre 0,35 i 0,40 euros per cadascun d’ells.

És el cas de l’aparcament Saba, al carrer Diputació de Barcelona. Allà, Amazon hi té instal·lat un gran armari on els repartidors deixen els paquets de la marca perquè més tard els passin a buscar els clients. Tot funciona amb un sistema tecnològic que no necessita mà d’obra humana. Bé, només un repartidor i un vigilant que s’encarrega de controlar que ningú intenti esbotzar l’armari. “Aquí venen molts repartidors, però on més paquets rebem és al pàrquing de Lluís Companys”, explica un treballador de l’aparcament. Per a ell, és una bona opció, perquè segons relata moltes persones treballen a la zona i els va bé tenir un lloc on rebre els seus paquets.

En altres casos són botigues amb unes dimensions adequades les que fan aquest servei de custòdia dels paquets. El guany és el mateix i Amazon ho ven al seu web com un negoci “win-win“. La botiga té nous clients potencials i la gran tecnològica un centre de distribució a baix cost on no paga llum ni sous.

Correus, als seus peus

Segons afirma el carter i delegat sindical de la CGT Albert Marín, des de fa temps Correus també està als peus d’aquestes grans empreses de venda online. “Correus prioritza el repartiment de productes d’Amazon o d’Alibaba… Molts dies ens diuen: ‘Avui només surt paqueteria'”, denuncia, alhora que no comprèn per què s’ha arribat a aquesta situació de vassallatge. “S’han imposat les lògiques privades al sector públic”, lamenta.

A tot plegat cal sumar-li també un canvi sociològic. “Com a ciutadà, em costa d’entendre que a algú li vagi la vida rebre un producte en menys de 24 hores”, conclou.