Molts nòmades digitals treballen en espais de cotreball. Foto: Arxiu
Lisboa, Miami, Dubai, Algarve, Barbados i Barcelona. Què tenen en comú aquests llocs? Segons un estudi fet per la immobiliària anglesa Savills, es tracta dels indrets preferits on establir-se per part dels nòmades digitals amb els sous més elevats.
Són emplaçaments on hi ha connexions a internet ràpides, qualitat de vida, bon clima, bones connexions aèries i uns costos de vida assumibles. Aquests elements decanten les persones que poden treballar al lloc del món que vulguin a viure durant un temps breu en aquestes localitzacions.
Qui són els nòmades digitals?
Les noves tecnologies han permès que un reduït grup de persones puguin fer la seva feina des d’allà on vulguin. Són programadors, traductors, consultors o treballadors dedicats al màrqueting digital que, per exemple, passen una part de l’any a la capital catalana, després marxen a Bali i més tard s’estan unes setmanes a Los Ángeles.
Amb la pandèmia i el confinament, aquesta mena de treballadors han augmentat. La crisi sanitària, més enllà de fer que moltes persones revaloressin les seves prioritats, ha demostrat la viabilitat de la feina en remot.
Són persones com les que descriu l’Antonio, el gestor d’un coworking de l’Eixample de Barcelona que a més treballa des de casa per a Google. Ell és d’Alacant i després de passar un temps a Bèlgica es va instal·lar a la capital catalana. Amb tot, no es reconeix com un nòmada digital. “Per a mi, parlem de persones que canvien de lloc on viure cada pocs mesos o setmanes”, afirma.
Així mateix, hi ha un altre element que segons ell defineix aquesta classe social. “Poden cobrar uns 10.000 euros mensuals i permetre’s viatjar tant com vulguin o instal·lar-se en pisos d’Airbnb, perquè no els importa pagar molt per l’habitatge”, afirma.
Barcelona, capital mundial
Tal com explica la immobiliària anglesa Savills, Barcelona és el sisè destí més ben valorat pels nòmades digitals en una llista que encapçala Lisboa seguida de Miami, Dubai, Algarve i Barbados. Per darrere, la capital catalana té Dubrovnik, Santa Lucia, Malta, Antigua i Barbuda i Maurici.
“Aquí hi ha una mescla entre la cultura de viure bé i la mentalitat europea de fer negocis”, afirma l’Antonio. “A més, hi ha mar i muntanya, es parlen molts idiomes i amb l’anglès et pots relacionar amb molta gent”, afegeix.
L’informe de Savills considera els punts que l’Antonio posa sobre la taula. Malgrat això, el que més valoren els nòmades digitals de la capital catalana és la velocitat de connexió a internet que tenen a la ciutat. Per darrere hi posen, per aquest ordre, la qualitat de vida, la connectivitat aèria, el clima i, en últim lloc, l’habitatge.
Si comparem el cas de Barcelona amb Lisboa, veiem que, pel que fa a la ciutat portuguesa, el que més es valora és la qualitat de vida. En canvi, en altres casos com Barbados, el clima és el reclam més destacat, o en el cas de Dubai el que més puntua són les connexions aèries.
La cara fosca
Cobrar molt, poder viatjar o canviar de ciutat constantment. Semblaria un somni fet realitat, però l’Antonio reconeix que no és or tot el que brilla. “Molts nòmades digitals només es relacionen amb persones com ells i això fa que tinguin relacions molt efímeres”, considera. Sovint són persones que no tenen vincles estrets amb les seves famílies o que no tenen fills.
A més, aquesta mena de treballadors amb un alt poder adquisitiu són responsables, en part, d’alguns dels principals conflictes que té la ciutat. Com apunten des del col·lectiu d’investigacions econòmiques Zero Vuit, als barris on hi ha més espais de cotreball el preu de l’habitatge ha augmentat prop d’un 40% en els darrers cinc anys, i això ha expulsat els veïns de sempre d’aquests indrets.
Finalment, la mera existència dels nòmades digitals ens hauria de fer reflexionar sobre un fet. Per què quan l’estranger és ric se l’anomena nòmada digital i quan és pobre se’l defineix com a migrant? Tot i que no treballin amb un ordinador, els temporers de la fruita que van primer als camps de Lleida i més tard a França són tan nòmades com els que treballen en un coworking. De totes maneres, no gaudeixen del mateix estatus.
