Les primeres mostres de rebuig contra l’assetjament sexual es van produir al món de les arts escèniques. Foto: Pau Cortina/ACN
El 21 de febrer de 2021, el diari Ara publicava un reportatge en què una vintena de testimonis denunciaven haver estat víctimes d’assetjament sexual i d’abús de poder mentre eren alumnes de l’Institut del Teatre. Un any després, la institució de les arts escèniques va presentar un expedient a la Fiscalia amb les denúncies de l’alumat contra una dotzena d’exdocents i, més tard, el ministeri fiscal va arxivar les investigacions en considerar que alguns fets ja havien prescrit i que en altres no hi havia proves de delicte.
Sigui com sigui, aquell cas va suposar el naixement d’allò que podríem anomenar Me Too català. Aquest concepte, sorgit de la llengua anglesa, va prendre força el 2017, quan l’actriu Alyssa Milano va denunciar a través de les xarxes socials haver estat víctima d’assetjament sexual i d’abús de poder per part del productor Harvey Weinstein. Milions de dones van decidir aleshores passar a l’acció i revelar que elles també havien patit assetjament sexual en altres contextos.
Encara que abans de Milano altres havien explicat els seus terribles casos, aquella campanya a les xarxes va ser el detonant per fer visible una situació estructural: sovint, als seus llocs de feina, les dones viuen situacions de violència masclista.
De l’Institut del Teatre al món artístic
Abans del cas de l’Institut del Teatre ja hi havia hagut altres situacions similars que s’havien fet públiques, com la de l’Aula de Teatre de Lleida. Amb tot, la repercussió mediàtica anterior no va ser tan important com quan això va succeir a la institució de les arts escèniques catalanes, i aquell cas en va fer aflorar d’altres en organismes del món de les arts.
El desembre de 2021 es va conèixer que entre els anys 2005 i 2020 diversos professors del Col·legi del Teatre van ser denunciats per assetjaments, abusos, vexacions i vulneracions de drets. Les víctimes explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.
La queixa ha estat recollida per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que recentment ha assenyalat que “la denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona” i la manca de protocols per erradicar les violències masclistes.
Les administracions es posen les piles
La vinculació entre abusos, assetjament i món de les arts ha fet reaccionar les institucions. És per aquest motiu que, el passat 4 de maig, l’Acadèmia del Cinema Català va anunciar la creació d’un departament d’atenció als abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques.
Aquest nou òrgan tindrà prop de sis mesos per treballar en l’elaboració d’un protocol i designarà un tècnic que “rastrejarà” marcs normatius similars arreu del món per després adaptar-los a la legalitat catalana. El text abordarà qüestions com el dret a la intimitat i els límits en les escenes sexuals, o l’acreditació d’absència d’antecedents d’abusos i d’assetjament.
Altres àmbits laborals
Però no només el món de les arts ha viscut el seu particular Me Too. Al sector de la salut o al de les biblioteques, per exemple, en els darrers temps les dones també han volgut alçar la veu contra les situacions d’assetjament que viuen.
En aquests dos casos hi ha una altra mena de violència, que és l’exercida pels usuaris. Així, com explicava el diari Directa a finals d’abril, alguns col·lectius de dones bibliotecàries van denunciar ser víctimes de comentaris masclistes, discriminació de gènere, menyspreu a la seva feina, masturbació pública o assetjament sexual.
Per la seva banda, els atacs que rep el personal sanitari mentre està de servei han fet que el Govern de Catalunya aprovés fa poc la creació de l’Observatori per a situacions de violència en l’àmbit sanitari de Catalunya. Aquesta iniciativa vol analitzar, estudiar i difondre informació que permeti un coneixement més gran d’aquesta problemàtica als centres i serveis sanitaris, així com consensuar protocols d’actuació i recomanacions per prevenir i actuar enfront de les agressions.
El ‘Me Too’ de les universitats
I és que pocs àmbits s’escapen de la violència masclista. Aquest mes de maig es feia públic un compte de Twitter anomenat Me Too UAB. Segons s’afirma en la descripció del perfil, es tracta d’un espai on denunciar casos de violència masclista. “Has patit o pateixes assetjament o abús de poder a la UAB? Explica’ns el teu cas 100% confidencial”, resa el compte.
Així mateix, des de la facultat de Veterinària de la UAB fa més d’un any que s’està duent a terme una lluita contra la violència masclista. També es tracta d’un seguit d’accions a les xarxes, ja que sota el títol de Vet encobreix, aquesta iniciativa vol posar sobre la taula les presumptes “agressions verbals i situacions d’assetjament i d’intimidació per part d’un professor del grau de Veterinària” que anomenen J.L.O. La plataforma fa més d’un any que demana la dimissió del docent en qüestió al deganat i afirma que el mateix òrgan de govern universitari no els ha donat resposta.
Les denúncies en l’àmbit universitari no són infreqüents. De fet, El Periódico va fer pública la denúncia de 25 professores i investigadores universitàries que havien patit situacions d’assetjament i abús. Algunes d’elles van enviar el gener d’aquest any una carta al president espanyol Pedro Sánchez per demanar-li canvis d’arrel a les universitats per erradicar la violència que pateixen i fer de les facultats uns llocs més igualitaris.
