Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, és la cara més visible de Barcelona és imparable. Foto: Mariona Puig/ACN
Odis o passions. Quan es tracta d’Ada Colau, els grisos no són comuns. Des que va arribar a l’alcaldia ara fa gairebé sis anys, el 2015, la seva gestió política ha estat avalada per una important legió de seguidors, sovint silenciosos –com es va veure en les eleccions municipals del 2019–, i criticada per una multitud de detractors, sovint més sorollosos.
Plataformes com Tsunami Veïnal, On vas Barcelona?, Nosaltres, Barcelona o la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries són només una petita mostra d’aquestes darreres entitats que s’han enfrontat amb el govern dels comuns.
A totes elles, des del setembre passat, se suma una iniciativa més, Barcelona és imparable, un col·lectiu que diu haver sorgit de la societat civil, ser transversal i no tenir afiliació política. Qui hi ha, però, darrere de l’última expressió de l’anticolauisme?
La cara visible
Gerard Esteva n’és el portaveu. “Som més de 100 entitats i 2.000 persones”, explica el que, a més de capitanejar Barcelona és imparable, és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. “Volem un canvi de rumb de Barcelona, una ciutat que avui és grisa i ha entrat en el desànim i la tristor”, afegeix.
Entre les crítiques principals d’aquesta associació, la seu social de la qual és a Gran Via 617, en un edifici històric de la capital catalana on s’ubica, entre d’altres, la Gran Lògia Maçònica d’Espanya, hi ha les denúncies que fa temps que enarboren els partits opositors al govern Colau: la mobilitat, la brutícia i la inseguretat. “És un diagnòstic comú entre moltes organitzacions”, considera Esteva. “Cal afegir-hi que l’Ajuntament ha deixat d’escoltar les entitats, no hi ha comunicació”, assenyala Esteva. Per tot això, la manifestació d’aquest dijous vol agrupar aquest malestar que descriu el president de la UFEC per “veure si la ciutadania l’avala”. “Omplir la plaça de Sant Jaume seria un èxit”, apunta.
Un bon maremàgnum
Més enllà d’això, diverses veus apunten que darrere de Barcelona és imparable hi hauria Junts per Catalunya. Com ha pogut comprovar el diari Línia, a la pàgina web de la plataforma hi ha una vinculació entre la iniciativa i Junts per Olot. Un dels correus que apareixen al portal web redirigeix a l’adreça electrònica de la formació independentista de la Garrotxa. Avui, aquesta vinculació ja no es pot veure al web, però sí que es pot recuperar als directoris digitals de la xarxa, per la qual cosa es pot deduir que Barcelona és imparable hauria volgut amagar aquesta relació.
En aquest sentit, ahir dimecres Junts per Olot desmentia qualsevol vincle amb la plataforma, i el mateix Esteva afirmava que “és absolutament fals que tinguem cap relació amb un partit polític, perquè el nostre moviment està format per la societat civil”. “Hi ha qui vol vincular-nos amb partits polítics per deslegitimar la nostra força”, afegeix el cap visible de la plataforma.
Sigui com sigui, segons Jose Mansilla, antropòleg de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la UB, la plataforma no es pot etiquetar a la lleugera. “És el que podríem anomenar un contramoviment: des del poder, però sense aparença de poder, tracta d’eliminar els seus adversaris polítics”, afirma.
L’expert ha analitzat les diferents entitats que han signat el manifest de la plataforma i hi ha trobat agrupacions de diversos colors polítics. Colors que no sempre combinen ideològicament. “A més d’organitzacions vinculades a la postconvergència menys independentista, hi trobem entitats de veïns de la Vila Olímpica properes a Ciutadans o moviments veïnals, com l’Associació de Veïns de la Barceloneta, relacionats amb el PSC, que tot i estar al govern municipal ja li va bé que Colau es desgasti de cara a les pròximes eleccions”, afirma Mansilla. Aquesta heterogeneïtat explicaria per què nombrosos diaris de línies editorials diverses han aplaudit l’aparició del moviment.
L’ànima de la plataforma
Tot i les diferències polítiques, es pot deduir que el motor que impulsa Barcelona és imparable és el rebuig a Colau i als comuns. Mansilla considera que, sota aquesta identitat reactiva, hi ha gran part de les classes mitjanes-altes de la ciutat i la burgesia. “Tenen una visió molt patrimonialista de Barcelona i encara no han superat la derrota electoral del 2015”, assenyala.
En certa manera, es tracta d’un espai polític que a Barcelona fa temps que ha quedat tocat amb l’arribada del procés independentista i que, després d’una experiència fallida el 2019 de la mà de Manuel Valls, ara intenta recompondre’s. Un espai que, per altra banda, Mansilla critica durament quan assenyala que de transversal no en té res. “Aprofiten simbòlicament el concepte de societat civil, que no vol dir gaire cosa, per amagar els seus orígens de classe”, defensa.
Però no només això, ja que a dins de Barcelona és imparable també hi ha una branca de l’independentisme més moderat que no accepta que la capital de Catalunya estigui en mans dels comuns.
Primàries que no són primàries
Queden menys de dos anys per a les eleccions municipals, però a tots els partits ja es comencen a intuir moviments per conformar les llistes electorals. Passa a ERC, per exemple, on Ester Capella ja ha expressat la seva voluntat d'”acompanyar” Ernest Maragall a les llistes, deixant la segona posició d’Elisenda Alamany en dubte.
En aquest sentit, hi ha qui entén Barcelona és imparable com una plataforma preelectoral des de la qual Esteva està començant a postular-se per anar a les llistes de Junts, ara que Elsa Artadi es ratifica com a cap de llista per al 2023. Mansilla es mulla en aquest sentit: “La plataforma és un vehicle d’Esteva per anar a les llistes de Junts i postular-se com a futur alcaldable des de fora”.
Qui paga la festa?
Una altra de les crítiques que rep Barcelona és imparable té a veure amb la intensa campanya que està fent a les xarxes i que s’assembla ben poc a una campanya activista o de la societat civil. La iniciativa, amb poc menys d’un mes de vida, ha aconseguit força notorietat pública gràcies a la seva inversió en publicitat online. Així ho indica el portal de transparència de Facebook, on el moviment ja s’ha gastat més de 5.000 euros en anuncis, la majoria adreçats a persones d’entre 25 i 34 anys. Aquesta despesa només és una part del que ha invertit la iniciativa en propaganda, ja que també ha fet publicitat física.
Segons explica Esteva, la campanya està “100% pagada amb donacions de persones individuals i entitats adherides al manifest”. Sigui com sigui, el cert és que la plataforma està molt vinculada al sector empresarial i econòmic de la ciutat. Entre les entitats firmants hi ha el Gremi d’Hotels de Barcelona, el lobby Joves Empresaris de Catalunya o col·lectius com Apartur, una organització membre de Foment del Treball i del Cercle d’Economia.
Veient el cartell no costa d’entendre per què una entitat com el Gimnàs Social Sant Pau, que inicialment va firmar el manifest, dies després se’n desdigués assenyalant que “l’adhesió a Barcelona és imparable ha estat un error i ja no estem al llistat d’entitats sotasignants. Aquest no és el model de ciutat pel qual nosaltres lluitem”.
