Qui són els amos de les bicicletes compartides?

El de les bicicletes compartides és un negoci suculent. Els serveis de mobilitat d’aquesta mena a Barcelona i a l’àrea metropolitana estan externalitzats per un valor de més de 250 milions d’euros. En el cas de la capital catalana, es tracta d’un dels contractes més importants del sector local, per darrere dels que tenen a veure amb la recollida de residus, els transports públics i el subministrament energètic a les administracions. És per aquest motiu que no costa d’entendre que les grans empreses espanyoles vulguin treure partit d’aquests contractes milionaris.

Qui hi ha al darrere del Bicing?

El 2018 es va formalitzar el contracte entre l’Ajuntament de Barcelona i la unió d’empreses Pedalem BCN. La companyia oferiria durant 10 anys el servei de bicicletes a la ciutat, el Bicing, a canvi de 160 milions d’euros. El contracte, a més, estipulava que el servei es podria allargar durant cinc anys més i això suposaria un ingrés extra de més de 80 milions d’euros.

Pedalem BCN és una unió d’empreses formada per la companyia canadenca PBSC i per la firma espanyola CESPA, filial de la constructora Ferrovial, és a dir, d’una empresa que cotitza a l’IBEX-35 i que, a més de ser una de les companyies que més diners rep de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha estat denunciada per, presumptament, vulnerar els drets humans a l’estranger. Pel que fa a la firma canadenca, parlem d’una companyia especialitzada en bicicletes compartides amb implantació als Estats Units i al Salvador, entre altres.

Quan es va donar el contracte a Pedalem BCN, segons apunta l’Observatori DESC, el preu de sortida determinat per l’Ajuntament de Barcelona per gestionar el servei era de 227 milions d’euros. Malgrat això, l’oferta guanyadora es va situar en els 160 milions, un 34% per sota.

Qui hi ha al darrere d’AMBici?

En el cas de l’AMBici, les bicicletes de l’àmbit metropolità que començaran a circular entre finals d’aquest any i principis del vinent, els noms de les empreses que es faran responsables del servei són menys coneguts. Aquí hi trobem una unió d’empreses formada per Movus, Movement i Nextbike.

Movus és una empresa valenciana especialitzada en bicicletes elèctriques, filial de la companyia Urbaser. Aquesta darrera firma, de gran implantació al territori, es dedica a la recollida de residus i està en mans d’un gran fons de capital risc anomenat Platinum.

El maig d’aquest 2022, segons el diari especialitzat en economia Cinco Días, FCC, una altra firma de l’IBEX-35, va intentar comprar Urbaser. La multinacional espanyola que cotitza a borsa volia entrar en el negoci de la mobilitat compartida, un terreny on altres grans firmes com Acciona o Ferrovial –també de l’IBEX-35– li estan fent ombra.

Per la seva banda, Movement és una empresa dirigida per Andrés Manzano, el director General de la Unió Esportiva Cornellà. Alhora, aquesta firma va ser subcontractada per l’empresa publicitària Clear Channel –guanyadora del contracte– per gestionar la primera implementació del Bicing a Barcelona, entre el 2007 i el 2017. Movement també s’ha encarregat d’implementar els Bicibox a l’àrea metropolitana, és a dir, els pàrquings públics de l’AMB on es poden guardar bicicletes privades.

Finalment, Nextbike és una empresa que l’any passat va ser adquirida per TIER, una companyia alemanya especialitzada en el camp de la mobilitat i amb presència a més de 20 ciutats europees.

Tanmateix, en el concurs per adjudicar-se el servei de bicis compartides a la metròpoli hi veiem aparèixer de nou Ferrovial i PBSC. La unió d’empreses que controla el Bicing va presentar una oferta per operar l’AMBici, però finalment l’AMB es va decantar per l’opció més barata. Movus, Movement i Nextbike van oferir posar en marxa el sistema de bicicletes compartides per 40,5 milions d’euros –un 19% per sota del preu de sortida–, mentre que Ferrovial es va situar en els 46,2.

Dèficits del servei

Els preus de sortida que posa l’administració per gestionar les bicicletes, com queda clar a la documentació consultada pel diari Línia, estan força per sobre del que acaben oferint les grans companyies.

En aquest sentit, algunes veus, com la dels treballadors del Bicing afilats a la CGT, consideren que aquestes contractacions, que qualifiquen de “desproporcionats”, estan, en part, al darrere dels dèficits del servei que molts usuaris critiquen. Des d’aquest sindicat denuncien que, de vegades, de les 7.000 bicicletes que s’ofereixen a la ciutadania n’hi ha arribat a haver “3.000 inutilitzables”.

Des de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) asseguren que la disponibilitat mitjana del servei és superior al 90%, tot i que pot variar segons la intensitat amb la qual es faci servir, les franges horàries i els mesos de l’any. “És difícil garantir la disponibilitat immediata de bicicletes en dies laborals a causa de l’alta demanda que hi ha entre les 7:30 h i les 9 h”, expliquen des de BSM, que alhora afegeixen que durant aquest interval es fan fins a 7.000 desplaçaments.

Sigui com sigui, el servei compta amb una plantilla de 24 mecànics per a 7.000 bicis i 14 treballadors en tres torns per al manteniment de les 520 estacions de tota Barcelona.