L’aspecte actual de l’abocador del Garraf. Foto: AMB
El paisatge de la Vall d’en Joan remet a postals bucòliques amb relleus suaus i verds. Un visitant que hi passegés no pensaria pas que sota els seus peus s’amaguen 27 milions de tones d’escombraries en contínua combustió amb una fondària d’uns 100 metres. És l’abocador del Garraf, clausurat i segellat a finals de novembre per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mig segle després de la seva posada en funcionament.
La història de l’indret és rocambolesca, i recorda al capítol dels Simpsons en el qual Homer, elegit regidor de Sanitat de Springfield després de prometre la Lluna en un cove, esgota el pressupost del departament i decideix oferir el subsol del municipi perquè les ciutats veïnes hi llencin la seva brossa. Finalment, el sòl no pot aguantar i el municipi ha de ser traslladat.
Es tracta d’una feridora ficció que, tanmateix, té paral·lelismes amb el cas de l’abocador del Garraf, ubicat a l’oest de Gavà, en un massís càrstic molt permeable. “Sembla un formatge de gruyère”, diu Josep Maria Comas, membre de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, que recorda els camions que hi arribaven per llençar residus urbans i clínics de molts indrets. Aquest abocador es va obrir els anys 70 “en una època de no gestió, quan es pensava que no passava res si posaves els residus sota terra”, va afirmar Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, que va ser present el 19 de novembre en l’acte de la clausura.
La trobada va servir per explicar com s’havia segellat l’abocador i les mesures que es prenen per limitar els seus efectes nocius per al medi ambient. I és que, segons van avisar la Federació Catalana d’Espeleologia i les universitats de Barcelona i Almeria en un estudi recent, l’abocador del Garraf, tot i estar en desús des del 2006, produeix el 10% dels gasos d’efecte hivernacle de la metròpoli. Fa mig any, a més, l’Institut Cartogràfic va haver de sortir al pas per descartar que les tremolors sentides a la zona tinguessin a veure amb l’abocador.
Fa tres anys, l’AMB i la Generalitat van aprovar una inversió de 33 milions per reparar l’espai i renaturalitzar-lo. Els treballs han consistit en la impermeabilització del terreny per evitar que l’aigua s’hi filtri i generi els lixiviats, un compost químic contaminant. També s’ha creat un sistema per recollir aquestes substàncies i enviar-les a una depuradora pròpia, on són tractades.
A més, s’ha ideat un sistema per recollir el biogàs que allibera la matèria orgànica en descomposició i convertir-lo en energia que pot abastir 9.000 llars.
El 10% dels gasos d’efecte hivernacle que pateix la metròpoli venen d’aquest abocador
A l’acte del mes passat va assistir la tinenta d’alcaldia de Sostenibilitat Ambiental de Gavà, Rosa María Fernández, que va dir que el segellat era “un deute pendent amb el territori”. Tanmateix, Fernández va reclamar un Pla d’avaluació dels riscos que poden haver-hi d’ara endavant i les mesures que s’haurien de prendre.
És el mateix que reclama Comas, que es pregunta què passarà si hi ha forts aiguats o si es declara un incendi a la capa verda que cobreix les escombraries, que titlla de “rentat de cara”. Sense anar més lluny, ara mateix un 30% de les escombraries enterrades estan en combustió interna, i ni el nitrogen líquid que hi han injectat els tècnics ha aconseguit aturar el procés. Tot plegat genera gasos verinosos i deformacions de la superfície, que l’AMB calcula d’entre 50 centímetres i 1 metre cada any.
Això per una banda, ja que l’efecte dels lixiviats sobre els aqüífers de la zona està sent demolidor. Diversos activistes i grups ecologistes com No al Pla de Ponent han denunciat a les xarxes les filtracions d’aquests compostos. “Des de la Plana Novella fins a Sitges, a la surgència de la Falconera, tots aquests punts presenten importants nivells de contaminació de productes orgànics procedents de l’abocador”, denuncia Comas, que avisa que també hi ha diversos pous de la zona que estan contaminats. “Es desconeix quin és el volum de lixiviats que no són recollits i passen a l’aqüífer”, alerta. Per no parlar de la situació als avencs, a alguns dels quals, com el de la Sivinota, no s’hi pot accedir pel baix nivell d’oxigen. El geòleg Raúl Cano va denunciar al maig que amb la impermeabilització de la superfície de l’abocador no s’havia fet l’extracció del biogàs, fet que ha suposat l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera.
Des de l’AMB reconeixen la necessitat d’una restauració ambiental de la zona i al·leguen que el procés de segellament hi ha propiciat el retorn d’espècies animals. “Hem estat capaços d’assegurar un nou futur per a aquesta part del parc del Garraf”, va dir Badia en la cerimònia de clausura del mes passat.
Els ecologistes celebren el segellament de l’abocador, però miren el futur amb preocupació. “Estem davant un dels problemes de contaminació més importants del país, i potser d’Europa”, denuncia Comas. I no exagera: durant els pròxims 30 anys l’accés a la zona estarà restringit, per evitar perills per a la salut.
