Campanya Contra Quart Cinturó

Acció contra la construcció de l’autovia. Foto: Campanya Contra el Quart Cinturó/Lluis Brunet

Era l’any 1965 quan es dibuixava per primera vegada el projecte del Quart Cinturó al Vallès Oriental. Una autovia paral·lela a l’AP-7 que aniria des de Vilafranca fins a Sant Celoni, passant per diferents municipis de la comarca com Granollers, amb l’objectiu d’evitar que els vehicles que transitessin al llarg del corredor mediterrani haguessin de passar per dins de Barcelona. Un projecte que va quedar mort fins a principis dels anys 90, quan Josep Borrell, aleshores ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, el va rescatar per oferir una alternativa a les autopistes, amb autovies lliures de pagament.

Com a resposta d’això, el maig del 1992 naixia la Campanya Contra el Quart Cinturó, inaugurant una lluita que s’ha prolongat en el temps i que enguany compleix 30 anys. Tres dècades de xerrades, de mobilitzacions i d’accions per frenar els diferents procediments administratius que s’han anat obrint per tirar endavant la carretera, al llarg de les quals la campanya ha comptat amb el suport d’associacions veïnals, d’AMPA, d’entitats, de partits polítics i més.

Pas a pas

“En tot aquest temps hem intentat consolidar el paper que tenen les zones no urbanitzades del Vallès, llançant propostes de protecció d’espais agrícoles, forestals i naturals, i també fent propostes per reordenar la mobilitat”, explica Toni Altaió, portaveu de la Campanya Contra el Quart Cinturó. “Sobretot en la darrera etapa, aprofitant que arreu es començava a parlar de temes com la contaminació, el medi ambient o el debat pel model energètic i la mobilitat”, afegeix.

Però tot això no va evitar que el 2007 es comencés a construir el tram de Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa, que es preveu que estigui operatiu a finals de 2023. “Un forat que se’ns ha escapat”, pensa Altaió, que, segons explica, es deu al fet que en aquesta zona la campanya compta amb menys resposta ciutadana que al Vallès. Encara que darrerament han celebrat nous avanços, com quan el gener del 2021 es donava per caducat el tram d’autovia entre Terrassa i Granollers o com quan l’estat renunciava definitivament, fa tan sols uns mesos, al tram d’autovia entre Vilafranca i Abrera.

Uns passos que fan estar satisfets als membres de la campanya, “tot i que no acabem d’estar del tot tranquils”, confessa el portaveu. I és que “després d’haver vist com han caducat estudis informatius d’autovies a altres llocs del país i davant d’això s’han fet ‘trampes’ per no haver de tornar a fer tota la tramitació ambiental des de zero, temen que en qualsevol moment pugui aparèixer un nou document que torni a donar validesa al tram Terrassa-Granollers”, explica.

“El temps ens està donant la raó”

Tot i això, Altaió pensa que “al llarg d’aquests 30 anys hi ha hagut una evolució en positiu”. “Sobretot perquè ja no hi ha una visió tan centrada en el cotxe”, diu. Per això, ara, el principal repte que la campanya té entre mans és fer veure que abans de construir una autovia cal apostar per una bona xarxa de transport públic. I és que “malgrat que la connexió del Vallès amb Barcelona és molt bona, la de dins de la comarca és nefasta i t’acaba obligant a agafar el cotxe, sobretot per accedir a la majoria de polígons”, diu el portaveu. “Per aquest motiu al Vallès tenim una taxa d’ocupació de vehicles d’1,1 persones”, afegeix.

Una dada que volen revertir i que debatran a les dues xerrades que es faran el 5 i el 12 de maig a Marata i Sabadell en el marc de la celebració d’aquests 30 anys de lluita en què “el pas del temps ens està donant la raó, perquè s’està demostrant que els cotxes de gasolina tenen els dies comptats, que fer-los servir accelera el canvi climàtic i que apostar per la construcció de carreteres té un impacte que afecta directament a la biodiversitat”, diu Altaió. D’aquí l’objectiu final de la campanya d’aconseguir “que l’estat abandoni definitivament el projecte del Quart Cinturó, per nosaltres i per les generacions futures”, conclou.